Els policies: la meitat dels amnistiats mig any després de l'aprovació de la llei

BarcelonaFins a 45 agents de la Guàrdia Civil d’una tacada eren amnistiats el 15 d'octubre passat. Els beneficiats per l’aplicació en bloc de la llei d’amnistia eren els antiavalots que van carregar sense contemplacions contra els veïns de Dosrius que defensaven l'escola l'1-O. Els afectats van arribar a presentar 27 denúncies per lesions, danys i atemptat de l’autoritat, però totes han estat arxivades. Els veïns agredits, entre ells l'aleshores alcalde, Marc Bosch, que també va ser amnistiat, han presentat recurs contra l'amnistia. També ho ha fet Òmnium, que s'havia personat a la causa.

Aquesta absolució explica que, mig any després de l'aprovació de la llei d'amnistia, els policies representin la meitat dels amnistiats, segons revela un informe d'Alerta Solidària. Del total de 193 persones amnistiades, la meitat (96) són policies, mentre que 84 són activistes o manifestants i només 13 són polítics i càrrecs públics, segons l'entitat antirepressiva. Tots els policies que ho han demanat han estat amnistiats. Alguns sindicats de la Policia Nacional es van oposar a l’amnistia als agents processats per agredir votants l’1-O a Barcelona, i només alguns dels afectats van demanar-la, però el magistrat instructor els ha acabat amnistiant igualment. "No tots ho van demanar, però els l'han aplicat a tots", denuncia Martí Majoral, portaveu de l'organització antirepressiva.

Per contra, 28 manifestants i 23 polítics sí que han vist com se'ls ha vetat l'aplicació de la llei de l'oblit penal. Com a estadi intermedi, entre el sí i el no, les derivacions a tercers tribunals, en forma de qüestions sobre la constitucionalitat de la llei o el seu encaix en el dret de la Unió Europea, s'han aplicat per a 15 manifestants o activistes i per a 52 polítics o càrrecs públics. La llei, que preveu un termini màxim de dos mesos perquè s’apliqui a tots els afectats, està, doncs, en l'aire en molts casos.

Els alts tribunals de l’Estat no han amnistiat cap dels polítics independentistes investigats. Amb la ferma oposició a amnistiar la malversació, la sala penal del Suprem també ha portat al Tribunal Constitucional l'aplicació de l'amnistia en els casos de desobediència, que afecta els dirigents polítics del Procés.

Entre els manifestants a qui no s'ha concedit l'amnistia, n'hi ha un, l'Abel, que és a la presó des del maig, i, per tant, és el primer activista empresonat del Procés. En fase d'instrucció es troben quatre joves per una protesta antimonàrquica a Santa Coloma de Farners i, el 14 de gener tindrà lloc el judici contra Joel Muñoz, l'activista que s'enfronta a més anys de presó, un total de 18, per atacar presumptament webs d'empreses i serveis governamentals a partir de l'1-O.