El poble de Puigdemont perd la paciència
Els atacs espanyolistes i l'incompliment de la llei d'amnistia, motius de l’enrabiada
Barcelona“Puta Espanya”. Aquest és el lema de la pancarta, escrit en els 27 idiomes oficials de la UE, que es pot veure en un edifici de la plaça de la Vila d’Amer, el poble natal de Carles Puigdemont. Aquesta ha estat la resposta del grup Seguim 1714 i dels CDR a l’enèsim atac que ha patit el mural de “No surrender” amb la fotografia de l'expresident, que portava penjat des del 2019, per part de grupuscles espanyolistes vinguts de fora del poble. “Ens el van fer malbé deu vegades; la darrera, amb quitrà, i ja no va ser possible arreglar-lo i vam decidir fer una cosa més bèstia”, explica Jordi Araus, portaveu de Seguim 1714, que porta una estelada tatuada al braç. Ara, per evitar nous atacs, els seus promotors han pres mesures. Si l’anterior pancarta pujava i baixava fent girar una manovella, aquesta va amb motor i la recullen cada nit, que és quan aquests grups aprofiten per atacar d'amagat qualsevol símbol independentista.
En una de les sortides d'aquest petit poble de la Selva de dos mil habitants hi ha un altre mural que també és atacat constantment. I a l'altra sortida han reubicat una estelada de ferro forjat que coronava un dels turons del municipi i que va ser serrada just l'endemà de posar-la. Amer, amb desenes d'estelades i pintades al carrer, s’ha convertit en un dels blancs preferits de l’espanyolisme, amb desembarcament inclòs de la plana major de Ciutadans, amb Inés Arrimadas al capdavant, el 2019 per arrencar llaços grocs. "No volem entrar en una guerra, però estem farts de rebre atacs quan ho paguem tot de les nostres butxaques, de manera que vam acordar posar aquest lema per ràbia", argumenta Araus.
"Si això emprenya Espanya és bo per a nosaltres", sosté Mingo Berrio, que recorda que el darrer atac a la pancarta va ser poc després que morís la mare de Puigdemont i els ànims estaven encesos. Aquest dirigent del Consell per la República, que porta un pin de Puigdemont a la jaqueta, explica que el controvertit missatge del mural serveix per evidenciar que el conflicte polític és latent: "Sembla que tot s'ha acabat, que amb l'agenda del retrobament els xais tornen a estar en el tancat, però seguim lluitant per la independència". "Si fos per Girona ja seríem independents", afegeix Araus, que sentencia que la pancarta vol reflectir que "seguim aquí" i alhora serveix per "fer bullir l'olla".
L'incompliment de la llei d'amnistia, que evita el retorn de l'expresident, també cou a Amer. "El país ho relativitza, com si el president estigués de vacances, però sentim pena i indignació perquè demostra que Espanya no respecta ni les seves pròpies lleis", denuncia Berrio, que recorda que Puigdemont no va poder assistir al funeral dels seus pares ni del seu tiet, que va ser alcalde d'Amer i el seu mentor polític. "Patim per ell i per la seva família perquè és el nostre veí i el nostre amic, i les amenaces de mort són constants", diu l'activista, que revela que les trucades intimidatòries a la pastisseria de la família de Puigdemont es mantenen "els dies importants".
Recels entre independentistes per la pancarta
Tot i ser un dels grans feus independentistes, amb un 84% de suport independentista a les darreres eleccions al Parlament, no tothom al poble veu bé la pancarta. Hi ha veïns que deixen clar que són independentistes i que no comparteixen el missatge. "No és necessari, s'ha de respectar tothom", afirma la Judit. És del mateix parer en Lluís: "La trobo una mica ofensiva perquè generalitza i va contra el conjunt d'Espanya, quan s'hauria d'adreçar al govern o a la justícia espanyola". "No entenc com l'Ajuntament l'ha deixat posar", es pregunta l'Eduard. "No cal insultar el país, s'ha de treure", diu en Jordi, vigatà resident a Amer i que és dels pocs votants socialistes del municipi.
L'alcaldessa juntaire, Rosa Maria Vila, que governa amb majoria absoluta des del 2019, explica que des del consistori no hi poden fer res. "Es tracta d'un edifici privat i no és la nostra competència". Vila minimitza la polèmica: "Només hem rebut una instància perquè es retiri quan aquest tràmit és molt fàcil de fer perquè es pot fer per internet". En qualsevol cas, l'alcaldessa defensa que la pancarta forma part de "la llibertat d'expressió" i que denota "el cansament pel sotmetiment de l'Estat". Com acostuma a passar, hi ha gent a qui la polèmica no li fa perdre la son: "Tant se me'n fot", diu en Sebastià, que assegura que fa molts anys que només veu la televisió alemanya. "No vull que m'escalfin el cap", etziba l'home mentre intenta fer callar el seu gos, que no deixa de bordar.