Maria Vila: "Ni Pau Claris ni el Govern de l'1-O tenien voluntat de fer efectiva la República"

BarcelonaL'advocada Maria Vila (Barcelona, 1990) repassa a Tornarà a ser rica i plena (Bruguera) la història de Catalunya en un assaig sense pèls a la llengua en què es mostra molt crítica amb els partits independentistes per com han gestionat el Procés.

En el seu repàs, recorda que fa gairebé 400 anys, el 1641, Pau Claris ja va proclamar la República i que va durar només una setmana.

— I sense cap voluntat de fer-la efectiva, com el 2017. Es planteja com una forma de pressió i de protesta i no com una acció reflexionada d'emancipació. La derrota s'encaixa amb el Tractat dels Pirineus, quan Catalunya perd una part important del seu territori.

Sentencia que tota la història d'Espanya posterior al 1714 és l'esforç per mantenir el resultat d'aquella victòria.

— La concepció de l'Estat es consolida aleshores. Quan en una ciutat el que es proclama sobirà obliga a desfer un barri sencer als seus ciutadans amb les seves mans per construir una fortalesa militar (Ciutadella) o els canons militars de Montjuïc apunten a la població i no al mar es veu fins a quin punt aquest és un país ocupat. I això perviu al llarg dels segles fins a l'actualitat.

Diu que la frase "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer" de Companys és igual de buida que l'"Ho tornarem a fer" de Cuixart.

— Mostrar-se com el més convençut sovint és una fugida endavant. Els fets de l'octubre del 1934 eren una manera de pressionar el govern de dretes i fer-lo caure i alhora carregar-se el sector més independentista del partit, perquè Companys no era independentista.

També es mostra molt crítica amb el mandat de Jordi Pujol.

— Pujol conté el conflicte, fa un discurs a Catalunya i un altre a Madrid i crea una ficció de normalitat institucional, gairebé de país independent. Quan se'n va, esclata tot, però el conflicte ja hi era. L'independentisme no creix amb la sentència de l'Estatut, sinó que ja hi era, i Pujol el conté amb molta traça.

Diu que el pacte fiscal, el 9-N o la independència en 18 mesos eren pastanagues per a l'independentisme.

— Quan sento Mas dient que l'independentisme no té res a veure amb ell em molesta. Mas busca capitalitzar políticament el moviment de les consultes i fer-se'l seu per tenir-lo captiu. Ho fa amb el bany de masses a la plaça Sant Jaume amb el rebuig de Rajoy al pacte fiscal o amb el 9-N, que era una oportunitat perfecta per fer un referèndum i es va deixar perdre. El referèndum de l'1-O també forma part d'aquesta pastanaga de tirar la pilota endavant, però les coses empenyen cap a un altre camí. Hi ha un sentiment general que és un referèndum i molts ho vam creure així. L'Estat s'ho va prendre seriosament, però per al Govern era una nova pastanaga, encara que per als seus electors, no.

Les entitats també minimitzaven l'1-O?

— El dia abans del referèndum, Jordi Sànchez va dir que si hi votaven un milió de persones o hi havia cua per votar ja era un èxit. Ningú s'ho prenia seriosament. El paper de les dues entitats va ser diferent, però no ho fiscalitzen i no hi havia on agafar-se.

El Govern també confiava que no se celebrés el referèndum?

— Preferia una repressió prèvia abans que se celebrés. L'1-O no es parla de resultats i es fa circular la repressió policial, que es va acabar al migdia i que és de baixa intensitat perquè no va morir ningú i es va limitar a cops de porra. Hi ha interès en desviar el focus, que és que s'havia fet un referèndum i que s'havia de proclamar la independència en dos dies com es va aprovar al Parlament. S'aferren a la repressió com un ferro roent per guanyar les eleccions del 21-D.

No hi havia res preparat.

— Els resultats no es proclamen. Molts dies després se suspèn la declaració perquè estan negociant. Veuen fins a quin punt han embolicat la troca i miren de passar de puntetes. I el 27-O és un acte infame en què es frivolitza amb la declaració d'independència quan no hi ha cap voluntat de fer-la efectiva.

Es va prendre el pèl a la gent?

— No m'agrada parlar de traïdors, no sé si es va fer volent, però el que és una evidència és que el que s'havia de fer no es va fer i que els discursos que circulaven amb la repressió tenien uns objectius purament electorals. Ens van enganyar quan no costava tant dir que no ho havien sabut fer i que plegaven.

¿L'exili va ser un comiat a la francesa?

— Anar a declarar a l'Audiència també. Tothom va buscar una sortida personal. No ho jutjaré, però es va fer servir políticament després.

¿Els governs posteriors a l'1-O també aposten per adormir el conflicte?

— Clarament tots. ERC de manera més explícita, però Torra es fa inhabilitar per una pancarta a la plaça Sant Jaume, que no deixa de ser un fet molt greu. L'atien d'una manera innòcua, però amb la voluntat d'adormir-lo perquè no saben què fer.

Com veu la llista cívica que planteja l'ANC?

— Aquestes llistes sempre acaben a Convergència o en els seus propis partits, com JxSí. És necessari pensar en una alternativa, però la gent que està a favor d'aquestes llistes sempre prové d'aquest sector.