L'Eurocambra podrà investigar Espanya pel Catalangate a canvi de no visitar Catalunya

Brussel·lesLa comissió del Parlament Europeu que investiga l'espionatge amb el programa Pegasus en diferents estats de la Unió Europea ha acordat aquest dimarts enviar una missió de parlamentaris a Espanya el 20 i 21 de març. Finalment, segons fonts comunitàries, els coordinadors del Partit Popular Europeu (PPE) i Partit Socialista Europeu (PSE) del comitè han desbloquejat la iniciativa i hi han votat a favor, juntament amb els verds, liberals i l'Esquerra. Això sí, a canvi que només hi vagi un eurodiputat per cada grup parlamentari i només visitin Madrid i no Catalunya.

D'aquesta manera, segons l'eurodiputat Juan Ignacio Zoido, el PP hauria donat llum verda a la iniciativa després de mesos d'oposar-s'hi perquè ja "s'han fet les missions prioritàries sobre aquesta qüestió" a Israel, Polònia, Grècia i Xipre, més una de prevista a Hongria el febrer. Tot i això, l'exministre d'Interior espanyol ha volgut deixar clar que "no posa en dubte la feina excel·lent dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, i els serveis d'intel·ligència". Ara bé, sí que ha aprofitat per tocar el crostó a l'executiu de Pedro Sánchez i li ha retret que es "negui a col·laborar amb el Parlament Europeu".

Fonts parlamentàries apunten que el PSOE finalment també s'ha vist obligat a cedir davant de la ferma voluntat del seu grup parlamentari a escala europea d'enviar una missió a Espanya. El PSE ha jugat un paper molt actiu en la investigació de l'Eurocambra contra el cas Pegasus i ha criticat durament el mal ús d'aquesta mena de programaris informàtics d'espionatge. De fet, en altres països com a Grècia els serveis d'intel·ligència es van intentar infiltrar al mòbil del mateix president del partit socialista grec Pasok, Nikos Androulakis.

El Govern celebra que l'Eurocambra enviï una missió de parlamentaris a la capital espanyola i la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ja ha dit per Twitter que confia que "sigui eficaç" i "serveixi per esclarir uns fets que són molt greus". "El Catalangate no és un cas tancat, exigim transparència i assumpció de responsabilitats", ha insistit la consellera, que en les darreres setmanes ha mantingut diferents trobades amb membres de la comissió, com per exemple amb l'eurodiputada de l'Esquerra Cornelia Ernst. Tot i això, fonts del Govern admeten que l'objectiu dels parlamentaris republicans era que la comissió també viatgés a Catalunya.

Precisament, aquest dimarts la ponent de la comissió Pegasus, la liberal Sophie in't Veld, ha presentat l'esborrany d'un conjunt de recomanacions que torna a requerir a Espanya que "aclareixi del tot" els diferents casos d'espionatge a polítics i personalitats de la societat civil independentista i que garanteixi el dret de les víctimes a rebre una compensació. El text també critica la Comissió Europea i la resta d'estats membres per "fer veure que no ho veuen" i "no actuar" davant d'una "amenaça a la democràcia" com són aquests casos d'espionatge.

Anteriorment, en un altre informe preliminar, In't Veld també critica que "no es pot establir" ni al·legar que l'estat espanyol espiés independentistes perquè suposessin una amenaça per a la seguretat nacional, ja que les víctimes no "constituïen una amenaça imminent per a la seguretat nacional o a la integritat de l'Estat". La majoria de membres de la comissió també han retret en més d'una ocasió a Espanya i, sobretot, al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) l'opacitat de les seves operacions i la manca de col·laboració amb la investigació sobre el Catalangate del Parlament Europeu.