El Parlament Europeu demana investigar les relacions de la Generalitat amb Rússia

Brussel·lesLa dreta espanyola, amb l'ajuda dels conservadors europeus, continua posant entrebancs a la llei d'amnistia des de les institucions europees. Després que el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas –molt proper al PP i contrari al sobiranisme–, assenyalés dimarts els suposats "contactes" de l'independentisme amb el Kremlin com una ingerència russa a la Unió Europea, aquest dijous el Parlament Europeu ha anat un pas més enllà i ha aprovat per 433 vots a favor, 56 en contra i 18 abstencions –amb els vots favorables dels eurodiputats del PSOE– una resolució en què assegura que aquests presumptes vincles el "preocupen extremadament" i, per tant, dona ales a la decisió del jutge Joaquín Aguirre, que ha reobert la trama russa del Procés i està posant en escac la llei d'amnistia.

L'Eurocambra, tal com ja havia suggerit Schinas, demana fins i tot que "les autoritats judicials competents" investiguin la relació del Govern i de l'independentisme amb personalitats properes al règim de Vladímir Putin. Ara bé, la justícia espanyola ja ho està investigant i el mateix Parlament Europeu el 2022 ja va crear una comissió d'investigació especial sobre ingerències russes a la Unió Europea, que incloïa les potencials relacions entre independentistes i agents russos, i no va ser capaç d'esbrinar-ne res més que les acusacions que s'havien publicat a la premsa.

L'expresident Carles Puigdemont ha reaccionat enviant una carta a tots els eurodiputats en què nega qualsevol relació: "No ha existit cap trama russa ni cap connivència amb el règim de Putin". Així ho ha atribuït tot a la "guerra bruta" de "la policia patriòtica, els jutges patriòtics i la corrupció sistèmica del PP". A parer seu, els populars han aconseguit "imposar els seus estàndards", una notícia "funesta", ha dit, per a la Unió. En aquest sentit, ha sentenciat: "Si haguéssim fet [Alberto Nuñez] Feijóo president, tot això no passaria".

De fet, l'informe sobre ingerències russes a la UE que s'ha votat aquest dijous, en un principi, s'havia de concentrar en l'eurodiputada russòfona de Letònia Tatjana Zdanoka, que el Parlament Europeu està investigant per haver estat treballant per al Kremlin. La dreta espanyola, però, va aconseguir desviar l'atenció cap a l'independentisme i, d'aquesta manera, utilitzar l'Eurocambra per tornar a carregar contra el govern de Pedro Sánchez i els acords assolits amb Junts i Esquerra. "Hem aconseguit una resolució que assenyala i demana investigar les connexions de Puigdemont i el separatisme català amb Putin", s'ha congratulat l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez a les xarxes socials.

El mateix Vázquez també ha aconseguit a través d'una esmena fer sortir les paraules amnistia i Puigdemont en el text final de la resolució. Concretament, l'Eurocambra critica que "un grup de secessionistes catalans que han mantingut relacions amb personalitats properes al Kremlin", entre els quals hi ha l'eurodiputat Carles Puigdemont, ara "exigeixin que se'ls concedeixi una amnistia per als seus presumptes delictes". En una altra esmena també presentada per Ciutadans, el Parlament Europeu demana al Comitè Consultiu sobre la Conducta dels Eurodiputats que investigui les suposades relacions entre els "eurodiputats catalans" i Rússia.

D'altra banda, l'eurodiputat conservador Javier Zarzalejos també ha aconseguit incloure en la resolució que, segons "informacions periodístiques", Puigdemont es va reunir amb l'exdiplomàtic rus Nikolai Sadovnikov abans del referèndum "il·legal" de l'1-O. I a través d'una altra esmena, el Parlament Europeu remarca que està "preocupat" per les ingerències russes que suposadament van tenir lloc concretament a Catalunya, no només en general i arreu de la UE, i acusa directament la Generalitat (no a l'independentisme en general) de tenir "contactes" i "relacions estretes" amb agents russos.

Els eurodiputats socialistes han votat en contra de les esmenes presentades per Ciutadans i el PP, i en el ple de dimarts a l'Eurocambra ja van criticar durament la utilització de les institucions europees per part de la dreta espanyola per carregar constantment contra el govern de Pedro Sánchez, Puigdemont i l'amnistia. Tot i això, el PSOE ha votat a favor del global de la resolució sobre les ingerències russes a la UE i, de fet, aquest dimecres ja havia consensuat amb la resta de grups parlamentaris el text que vinculava l'independentisme amb Rússia i s'havia d'aprovar aquest dijous, sense les esmenes posteriors presentades per la dreta espanyola.

Catalunya com a precedent

L'Eurocambra també tem que els suposats vincles vagin un pas més enllà de l'estratègia que fins ara havia desenvolupat el Kremlin i suposin "una estratègia russa més àmplia per promoure la desestabilització interna i la desunió de la Unió Europea". De fet, aquest dimarts el vicepresident de la Comissió, Margaritis Schinas, ja va posar com a exemple diferents contextos adients per a Rússia, com els mesos previs al referèndum del Brexit o els anys més candents del Procés. En aquest sentit, el Parlament Europeu expressa la "profunda preocupació per les campanyes de desinformació a gran escala que Rússia pot haver dut a terme a Catalunya, així com els suposats intensos contactes i reunions entre agents russos i del moviment independentista".