Ona Curto, la cupaire que incomoda més el seu partit que els seus veïns

BarcelonaLa regidora de la CUP d'Arenys de Mar, Ona Curto (1988), no tenia clar que sortís escollida per formar part de l'Assemblea de Representants del Consell per la República i va acabar sent la gran revelació de la jornada electoral al quedar en setena posició, només per darrere de l'expresident Carles Puigdemont, els exconsellers exiliats, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la diputada de Junts Pilar Calvo. Tampoc s'esperava que diumenge passat es convertís en la presidenta de l'Assemblea. "No m'ho imaginava, com a màxim ser la vicepresidenta", confessa l'edil arenyenca.

Curto, que és pròxima a Poble Lliure –l'única organització que forma part de la CUP que sí que s'ha sumat al Consell–, va aprofitar el seu discurs d'investidura per reivindicar la "transversalitat" del Consell i va demanar "ser-hi i ocupar" aquest espai. "Quan em felicitaven els membres de l'Assemblea em confessaven que m'havien votat per ser de la CUP", revela Curto. Qui no l'ha felicitat és la direcció de la formació anticapitalista. "No m'han dit res, el partit ha optat pel silenci", lamenta.

Conservadora i restauradora de béns culturals especialitzada en escultura, va entrar en política el 2009 perquè un amic la va animar a militar a la CUP d'Arenys per impulsar els canvis que ella veia que necessitava el poble. Després va ser portaveu de la territorial del Maresme-Barcelonès Nord i membre de la CUP d'Exteriors, quan la feina la va portar a Londres. Ara forma part del govern municipal amb ERC com a regidora de Patrimoni, la seva especialitat. Com molts altres militants cupaires, la seva trajectòria no s'entén sense la implicació en el teixit associatiu. És secretària de la junta de les puntaires, toca la gralla en els geganters i el saxo en la banda municipal i durant molts anys va formar part del cau. "Els meus veïns estan molt contents amb mi perquè no paro mai per casa i no faig soroll", confessa rient.