Escanyaments, cops i empentes "gratuïtes" a votants: demanen investigar 24 policies més per l'1-O a Barcelona

BarcelonaUn policia donant una puntada de peu per darrere a un votant de l'1-O a l'Escola Infant Jesús de Barcelona, els agents que van colpejar en grup un home a l'Escola Àgora, un altre agent estirant per la bufanda una votant a l'Escola Pau Claris fins a gairebé escanyar-la. El que va tirar escales avall una altra ciutadana en aquest mateix centre o el que va trepitjar la mà a una dona i la va agafar pel coll a l'Escola Víctor Català. Són només alguns dels 37 nous policies a qui les entitats Òmnium, Irídia i ANC han demanat investigar al jutge que porta la causa per les càrregues de la jornada del referèndum a Barcelona, una macrocausa que ja suma 56 policies investigats i que, si s'accepten aquestes noves imputacions, arribaria a la norantena.

Les tres entitats, que representen la majoria de les víctimes de les càrregues de l'1-O a Barcelona, han presentat un extens informe pericial al jutge de més de mig miler de pàgines, han incorporat nous vídeos i han fet una recerca exhaustiva en els ja existents. El visionament ha servit per identificar aquests agents com els responsables d'"agressions injustificades" i "gratuïtes". En el document s'identifiquen 468 "accions policials desproporcionades" a 16 escoles de Barcelona durant el referèndum del 2017. A més, les entitats també reclamen que la investigació es prorrogui sis mesos més. De fet, l'última pròrroga de la investigació va fixar-ne la fi per a aquest dissabte, 29 de gener, però aquest nou escrit podria alterar el calendari.

Tretze dels 37 agents a qui es demana imputar ja estan investigats per altres actuacions l'1-O, però 24 encara no formen part de la causa, en la majoria dels casos perquè no se'ls havia pogut identificar fins ara. Les tres entitats insisteixen en denunciar que estan "suplint el paper" que consideren que hauria de fer la Fiscalia. "La pericial és fruit d'un esforç titànic, com el que portem fent tota la instrucció perquè el pes i la càrrega d'aquesta investigació ha recaigut en les acusacions particulars i populars, davant l'absoluta inacció i, fins i tot, obstrucció de la Fiscalia i de la mateixa Policia Nacional", ha denunciat l'advocada Anaïs Franquesa.

Les acusacions veuen "imprescindible" que citin a declarar com a investigats els nous policies identificats, entre els quals hi ha quatre caps de grup, els comandaments a peu de carrer amb més responsabilitat l'1-O. Un d'ells és el policia que portava l'indicatiu CAMEL 50 i que era el responsable de les unitats a l'Escola Ramon Llull, on Roger Español va perdre l'ull per l'impacte d'una pilota de goma. Segons les acusacions, aquest comandament no només va "presenciar un conjunt d'actuacions violentes innecessàries i desproporcionades" i no va fer res per aturar-les, sinó que, a més, els pèrits han aconseguit identificar-lo com un dels policies que va agredir en grup un votant.

Més de quatre anys d'investigació

La causa per les càrregues de l'1-O a Barcelona és la que suma més policies investigats, juntament amb la que se segueix a Girona, amb una trentena d'agents processats. La investigació del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona es troba a la recta final. La Fiscalia va demanar arxivar-la invocant la condemna del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, però l’Audiència de Barcelona va tombar la petició i va qualificar la justificació del ministeri públic de “sorprenent", perquè entenien que “de cap manera” es pot vincular la sentència del Procés a la investigació per les càrregues.

Dos mesos més tard, un dels vuit caps de nucli de la Policia Nacional que va dirigir el dispositiu en diferents punts de votació de la capital catalana va declarar davant d'aquest jutjat i va admetre que tenia autoritat per ordenar als seus subordinats que aturessin les càrregues. Però no ho va fer perquè, segons el seu criteri, l'actuació dels agents va ser proporcionada.

Les acusacions personades en aquesta causa sempre han demanat al jutge poder pujar un graó més i aclarir la cadena d'ordres. El secretari d'Estat de Seguretat del moment, Juan Antonio Nieto, i el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, coordinador policial de l'1-O, van declarar com a testimonis. Les acusacions van assenyalar també el màxim responsable dels antidisturbis de la Policia, José Miguel Ruiz Iguzquiza, que aquell dia comandava a l'ombra l'operatiu fent servir l'àlies de Mart, el déu romà de la guerra. L'Audiència de Barcelona, però, va exculpar-lo i va cenyir el cas als comandaments a peu de carrer.