"No hi ha gaires banderes espanyoles": què diuen els turistes de Catalunya?
Els europeus i els quebequesos, els que més coneixen la realitat catalana
BarcelonaCada estiu milions de turistes inunden els carrers de Barcelona, però què en saben de Catalunya? ¿Són conscients que hi ha un conflicte polític amb Espanya i de l'anhel d'una part dels catalans de tenir un estat propi? L'ARA ha parlat amb diferents guies turístics perquè expliquin de primera mà què és el que els visitants coneixen del nostre país i quines són les seves preguntes més habituals. Un d'ells és Evangelo Chatzimichalis, un guia turístic nascut a Atenes que en només dos anys parla un català perfecte. Els tours, però, els fa en anglès. I sempre que s'atura a la plaça Sant Jaume ho aprofita per explicar el tema de les banderes si és que no l'hi han preguntat abans. "El tema sempre surt", diu. Ho fa amb un cartell on surt la senyera, l'estelada, la bandera espanyola i la de Barcelona i assenyalant la Generalitat i l'Ajuntament i uns balcons on hi ha l'ensenya independentista.
"És un tema recurrent perquè no hi ha gaires banderes espanyoles", ressalta aquest treballador de l'agència Nostos Tours, que ho contraposa amb la gran presència de senyeres i també d'estelades en cases particulars i que pocs turistes coneixen. "Alguns turistes em pregunten si l'estelada és legal", explica rient el jove grec de 33 anys, que és un apassionat de la història i fins i tot fa un tour de la Guerra Civil centrant-se en el moviment anarquista. Quan algun turista nord-americà li comenta que l'estelada s'assembla a la bandera de Cuba o de Puerto Rico, l'Evangelo els explica que el seu creador, Vicenç Albert Ballester, es va inspirar en l'ensenya cubana als inicis del segle XX quan va residir temporalment a l'illa. "Això em serveix per explicar que la lluita del poble de Catalunya per la seva llibertat no és una cosa d'ara", afegeix, tot i que també els parla de la Corona d'Aragó.
Anna Carrasco, presidenta de l'Associació de Guies de Catalunya (Aguicat), confirma que les banderes és un tema "estrella", juntament amb els horaris dels àpats i quants cossos policials tenim. "Amb les banderes es perden i fins i tot els francesos no tenen clar quina és la més important perquè pel Barri Gòtic [on es concentren més turistes] se'n veuen molt poques d'espanyoles", exposa aquesta guia, que fa tretze anys que pentina el país amb visitants bàsicament francòfons. Els que es queden més sorpresos són els nord-americans: "Són molt patriotes i que la bandera espanyola quedi tan diluïda els sorprèn", assenyala Carrasco.
Tour del Procés
Més enllà de les banderes, tots dos coincideixen que els que més coneixen la realitat catalana són els quebequesos. "Fan un paral·lelisme entre Catalunya i el Quebec amb la llengua i les seves reivindicacions", diu l'Evangelo. En general, però, són els europeus els que més estan al cas de Catalunya i els que menys, els nord-americans i els asiàtics. "El Procés arribava a les notícies i a Europa va impactar la violència policial de l'1-O", afegeix el guia grec, que revela que una altra de les preguntes recurrents que li fan és si el moviment independentista és d'esquerres o de dretes. "Els belgues, especialment els flamencs, tenen clares les diferències entre Catalunya i Espanya i coneixen perfectament Carles Puigdemont", diu l'Anna.
La desmobilització del moviment ha rebaixat l'interès dels turistes per la lluita de la independència de Catalunya. Ho confirma la guia barcelonina, que va arribar a fer fins i tot un tour del Procés a una família francesa a petició de la filla gran, que estudiava ciències polítiques: "Coneixia tots els partits, fins i tot el PDECat, i vam fer una ruta pel Fossar de les Moreres, el Centre Cultural del Born i vam tenir la sort de poder accedir a la Generalitat". Eren altres temps: "Els carrers estaven plens de llaços grocs i hi havia moltes més estelades als balcons i eren pocs els turistes que no et preguntaven què passava", subratlla l'Anna, que admet que la pancarta per la llibertat dels presos polítics que va penjar el president Quim Torra també va tenir impacte. "L'empresonament dels Jordis és el que més els sobtava", exposa.
Els aldarulls per la sentència de l'1-O van causar un gran rebombori, però no van fer perdre el turisme estranger: "Els americans s'espantaven, però alhora es feien selfies, i els francesos relativitzaven els aldarulls perquè allà les protestes són molt dures". Qui sí que va deixar de venir els anys àlgids del Procés va ser el turisme espanyol. "La patacada forta va ser del 2018 al 2019", explica Marc Vinyoles, que fa 15 anys que fa tours a gent de l'Estat. "Durant aquella època em van salvar els bascos i vaig afegir els sud-americans a la meva cartera de clients", reconeix el Marc, que lamenta que es donés una imatge esbiaixada del que passava a Barcelona: "A la Sagrada Família o al Parc Güell no passava res".
Tot i que amb els turistes espanyols s'evita parlar de política, el tema de les banderes també els interessa: "Quan veuen una bandera espanyola s'emocionen i es fan una foto". Tots ells coneixen la realitat catalana i hi ha qui es mostra comprensiu i qui té més anticossos: "Alguns et diuen que és Gerona i no Girona o em diuen Marcos i d'altres em demanen que els digui alguna cosa en català". Sí que té clar quin és el grup més reticent: "Els pitjors són els aragonesos, veuen l'Aragó com l'Espanyol i Catalunya com el Barça, i has d'anar molt amb compte amb el que dius", assenyala. Amb ells, sap on no pot fer parada: al Palau del Lloctinent, a la plaça del Rei, on hi ha l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
