Els Mossos no van destinar els drons a seguir Puigdemont i van confondre el cotxe amb el qual fugia
La cúpula del cos reconeix a Llarena "errors" en el dispositiu per detenir l'expresident
BarcelonaEls Mossos d'Esquadra reconeixen "errors" en el dispositiu del 8 d'agost que va mobilitzar 600 agents per detenir Carles Puigdemont a Barcelona i així ho han fet saber al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en l'informe que els va requerir el jutge instructor de la causa de l'1-O. Els agents no van preveure la possibilitat que l'expresident fugís de l'Arc de Triomf, on havia organitzat un acte polític a les 9 del matí, i per això, expliquen en el document avançat per El Confidencial i al qual ha tingut accés l'ARA, el dron que vigilava la zona no va posar el focus sobre Puigdemont sinó que va seguir la comitiva de persones que es dirigia cap al Parlament.
Tampoc es va fixar en el cotxe blanc on teòricament va pujar l'expresident amb el secretari general de Junts, Jordi Turull. Segons l'informe policial, aquell dia es van desplegar tres equips de la unitat de drons. El primer va captar l'arribada de Carles Puigdemont a les 8.57 h, però l'informe remès al Suprem reconeix que els drons van deixar de seguir l'expresident un cop va baixar de l'escenari.
Com ja van fer en la roda de premsa posterior a la fugida de l'expresident, els Mossos tornen a fer autocrítica per no haver pogut arrestar Puigdemont argumentant que no preveien la possibilitat que no es dirigís a la cambra catalana. "En cap moment es va valorar com a possible o probable que Puigdemont pogués tornar a Catalunya i no tingués la determinació d'accedir al Parlament", admeten els Mossos en el document.
En aquest sentit, l'informe detalla que un dels agents que vigilava la zona per on va fugir Puigdemont va intentar informar la resta d'efectius que l'expresident havia pujat al cotxe blanc, però que no ho va poder fer perquè s'estaven transmetent altres comunicacions. L'agent va decidir aleshores trucar per telèfon al seu superior per comunicar-li que Puigdemont era en un vehicle blanc que havia sortit del pàrquing que hi ha al mateix passeig, cosa que va impedir que la resta de membres de l'operatiu n'estiguessin al cas i seguissin centrats en la comitiva que es desplaçava cap al Parlament.
Aquest mateix agent, segons s'explica en l'informe, va cometre una altra errada. En la seva persecució corrents per aturar el vehicle, va informar que el cotxe era un Peugeot quan en realitat era un Honda HRV, fruit "de la tensió del moment" i perquè intentava evitar que "diversos ciutadans l'interceptessin per interrompre el seguiment del vehicle". Aquesta confusió en la marca del cotxe va evitar que el servei motoritzat dels Mossos pogués localitzar el vehicle amb el qual Puigdemont va emprendre la fugida. L'agent va poder seguir el vehicle per diversos carrers fins que un semàfor es va posar en verd i el vehicle va emprendre la marxa perdent ja de vista l'expresident.
Els Mossos no descarten que el president Puigdemont volgués entrar al Parlament i asseguren que el recorregut que va fer el vehicle blanc on anava ell i Turull es va dirigir cap a la zona del Zoo, on, segons expliquen els Mossos, hi havia una porta oberta, que van detectar pel circuit de càmeres, que es va reforçar i on s'hi van personar Eduard Sallent i Montserrat Estruch, els principals caps del cos. Les sospites dels Mossos, sobre la possible entrada de Puigdemont per aquesta zona, també es van reforçar per la presència del president del Parlament, Josep Rull, i també de dos escuders de Puigdemont, Jami Matamala i l'advocat Gonzalo Boye.
Els arguments de l'escrit signat pel comissari en cap, Eduard Sallent, apunten a una estratègia de "confusió i engany" orquestrada per un "grup de fidels de Junts". Enmig de la polèmica, aquest mateix dijous l’exconseller de Salut Toni Comín, també exiliat a Brussel·les, ha defensat que el retorn de l'expresident pretenia “polvoritzar la idea que la normalització política” ha arribat a Catalunya i que ho va aconseguir “per KO tècnic”. En un article publicat a El Nacional, Comín ha assegurat que es “tractava de fer saltar pels aires” el relat de la normalització però “des del respecte més escrupolós a la dinàmica institucional”, és a dir, permetent la investidura de Salvador Illa.
Requeriment de Llarena
L'endemà de la fugida, Llarena va demanar als Mossos d’Esquadra i al ministeri de l’Interior informes sobre el dispositiu policial per detenir Puigdemont. Llarena volia així conèixer els elements que van determinar el “fracàs” de l’operatiu policial. En la providència dirigida a Interior el magistrat preguntava quin era l'operatiu inicialment aprovat i disposat per a la seva detecció a la frontera i detenció, així com les ordres posteriors que van ser cursades aquell mateix dijous per a la seva detecció a frontera i detenció, després de la seva fugida. Per aquest motiu, el magistrat del Suprem va preguntar als Mossos i a Interior qui eren els agents responsables del disseny de l'operatiu, els responsables de la seva aprovació i a qui es va encomanar l'execució o el desplegament operatiu.
En l'informe que el ministeri de l'Interior va remetre al Suprem, el contingut del qual es va fer públic dimarts de la setmana passada, indicava que l'Estat va oferir als Mossos d’Esquadra el suport dels cossos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per a l’operatiu de detenció de l’expresident de la Generalitat, però el cos català no el va requerir. També apuntava que els dispositius de control i vigilància dels cossos policials de l’executiu espanyol no van detectar “en cap moment” la presència de Carles Puigdemont a fronteres, ports i aeroports des de l'11 de juny, quan el magistrat instructor del Suprem va decidir mantenir en vigor la seva ordre de detenció. Un cop coneguda la fugida de Puigdemont el 8 d'agost el ministeri va reforçar la vigilància en aquests punts.
El ministeri remarcava que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van mantenir actius els controls a les fronteres durant els dies previs a la fugida de Puigdemont, especialment a Barcelona i a l'àrea metropolitana. Ara bé, apuntava que en aquest moment, i donada "la competència i les capacitats operatives" dels Mossos, no van portar a terme cap operatiu en paral·lel per detenir Puigdemont.