Aragonès assistirà a la manifestació de la Diada per fer "pressió" al govern espanyol

BarcelonaDesprés de la trencadissa independentista de la Diada de l'any passat, en la qual ERC va rebutjar participar en la manifestació de l'ANC perquè consideraven que anava en contra de la seva estratègia, enguany el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha confirmat que sí que assistirà a la tradicional mobilització de l'Onze de Setembre perquè "l'escenari és diferent". Segons ha justificat en una entrevista a Els matins de TV3, hi anirà perquè la convocatòria està enfocada "cap a la pressió cap al govern espanyol en ocasió de la investidura". "No només per avançar cap a l'amnistia, sinó també per poder votar, decidir i implementar el resultat", ha dit. A la protesta de l'ANC també hi assistiran el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i altres dirigents del partit com Raquel Sans i Marta Vilalta, que l'any anterior tampoc van ser-hi.

I és que la Diada arriba marcada per les negociacions amb el govern espanyol i amb totes les parts fixant les seves posicions. Junqueras ha avisat aquest cap de setmana que els republicans exigiran abordar l'autodeterminació mentre que Puigdemont ha de clarificar aquest dimarts quines són les condicions de Junts. Pel que pugui ser, Aragonès ha volgut dir la seva sobre l'abast de l'amnistia que els partits catalans volen arrencar al govern de coalició: hi hauria d'entrar Puigdemont, però, en canvi, quedar-ne fora tant els policies que van carregar l'1-O com, també, la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada pel cas Institució de les Lletres Catalanes. "El seu cas no té res a veure amb l'1-O".

Malgrat la discrepància que això genera amb JxCat, el president ha fet una crida al partit de Puigdemont a "coordinar-se" en l'estratègia negociadora per a la investidura. "Coincidim en els objectius i, per tant, coincidirem en el camí", ha opinat. "Celebro que després de quatre anys d'estar forçant en solitari l'Estat a entrar en la negociació, ara hi hagi més formacions que s'apunten a aquesta via", ha afegit. En canvi, ha allunyat la possibilitat que tot plegat acabi amb Junts tornant al govern de la Generalitat: "A hores d'ara crec que no està sobre la taula", ha dit apel·lant a la "continuïtat", i ha reblat: "D'un govern no es va entrant i sortint".

Aragonès ha dit que tampoc preveu avançar eleccions i que, de cara als pressupostos, obrirà converses d'entrada tant amb Junts, la CUP i els comuns com amb el PSC, amb qui ja els va pactar l'any anterior. Tot plegat, però, podria quedar condicionat per la investidura de l'Estat, sobre la qual aquest dilluns s'ha pronunciat també l'expresident de la Generalitat José Montilla. En una entrevista a El País ha avisat que "qui vulgui parlar d'amnistia s'hauria de comprometre a no realitzar els mateixos fets", en referència al punt àlgid del Procés de l'octubre del 2017.

Montilla, que subratlla que "cada cop són menys" els líders independentistes que apel·len al lema "Ho tornarem a fer", considera que la societat catalana també és ara "més crítica" amb les conseqüències de l'1-O i que, per tant, caldria un compromís dels partits catalans de no tornar a l'escenari d'ara fa sis anys. L'exlíder del PSC, a més, rebutja parlar directament d'una llei d'amnistia i prefereix referir-se a "instruments legals" o una "fórmula jurídica" que, a banda de facilitar la investidura, permeti "avançar en la resolució d'un problema enquistat".

"No comparteixo el plantejament de Montilla", ha reaccionat el president, Pere Aragonès, a TV3, des d'on ha respost: "Aquí no estem per abandonar". De fet, ha reiterat la necessitat d'anar més enllà de l'amnistia: "El conflicte no és perquè hi ha uns represaliats, hi ha uns represaliats perquè hi ha un conflicte previ", ha dit, insistint que el PSOE s'haurà d'avenir a "abordar com Catalunya exerceix el dret a decidir" si vol els vots d'ERC a la investidura.

Montilla, per contra, recepta "realisme" i rebutja de ple negociar un referèndum d'autodeterminació. "No només perquè aquesta és la posició del meu partit, sinó perquè no és realista, ni legal, ni útil", diu. A més, recalca la caiguda dels partidaris de l'independentisme a les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i insisteix que els referèndums "són molt divisius si no voten acords". "Agreugen els problemes", conclou.