La posada en escena ha marcat la reunió a la Generalitat. La trobada ha arrencat amb tres quarts d’hora de retard perquè a les 10 del matí, quan havia de començar, Bolaños no havia arribat. A Palau l’esperava Vilagrà disposada a transmetre amb cada detall el malestar del Govern. La consellera ha rebut el ministre al seu despatx amb posat seriós i s'han assegut cadascú en un cap de la taula, una imatge que transportava a la icònica trobada entre Putini i Macron a Moscou. La taula a Palau no era tan llarga com la del Kremlin, però la distància entre les dues parts era buscada, sobretot perquè les visites de la consellera acostumen a seure al sofà. I un altre detall important: Vilagrà ha exigit que els telèfons mòbils es deixessin fora de la sala. Bolaños ha replicat la referència a l’espionatge amb una apel·lació al diàleg regalant a la consellera el llibre En defensa de la conversación, de Sherry Turkle. Però a la sortida, dues hores després, no ha predicat amb l’exemple i només ha acceptat tres preguntes dels mitjans. Tenia pressa: havia quedat amb Salvador Illa, líder del PSC i el seu president alternatiu.
La Moncloa anuncia una investigació interna al CNI
El Govern ho troba “insuficient” i reclama “dimissions” dels responsables de l’espionatge
Barcelona / MadridNi explicacions ni assumpció de responsabilitats. La primera trobada entre el Govern i la Moncloa per abordar el Catalangate, després d’una setmana de tensions per l’escàndol d’espionatge a l’independentisme, ha acabat aquest diumenge sense els resultats que esperava la Generalitat. La trobada, d’una mica més de dues hores a Palau entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la seva homòloga catalana, Laura Vilagrà, ha servit –això sí– perquè l’executiu espanyol anunciés l’obertura d’un “control intern” del CNI com a mostra de la seva “voluntat inequívoca” d’esclarir els fets i refer la confiança amb el Govern.
Bolaños també ha garantit la “plena disposició” dels serveis secrets espanyols per col·laborar en la investigació sobre el cas que, segons ha transcendit aquest mateix diumenge, iniciarà d’ofici el Defensor del Poble, i ha instat els partits a constituir “de manera immediata” la comissió de secrets oficials al Congrés, on ha avançat que compareixerà la directora del CNI, Paz Esteban, per donar compte de l’auditoria interna a l’organisme. Tot plegat, ha conclòs el ministre, amb la disposició de “desclassificar documents” si així ho requereix la justícia.
Les diverses vies obertes pel govern espanyol davant la pressió pel Catalangate, però, són “insuficients” per al Govern, que les ha qualificat de “vagues, inconcretes i de resultats incerts”. La Generalitat reclamava una investigació amb supervisió externa i l’obertura d’una comissió d’investigació específica al Congrés, i Vilagrà hi ha sumat aquest diumenge la petició de “dimissions” als responsables de l’espionatge. “La reunió no ha anat bé”, ha certificat la consellera, que ha repassat totes les “incògnites” que el ministre ha deixat en l’aire: “Ens cal saber quina investigació es proposa, quan es faran públics els resultats, a quanta gent pot afectar aquest cas, qui va ordenar les escoltes, qui tenia coneixement de l’espionatge, amb quin objectiu, què s’ha fet amb la informació [...] i quines responsabilitats estan disposats a assumir”, ha reblat.
La via del Defensor del Poble
La consellera també ha alertat de la possibilitat que, com ha fet fins ara, la Moncloa s’escudi en el “secret oficial” per limitar les informacions sobre l’espionatge, si bé el ministeri de Defensa ha assegurat en un comunicat que el Defensor del Poble tindrà accés a “tota la informació que requereixi” per part del CNI per “salvar els obstacles de secret, transparència i reserva de les actuacions” que li imposa la llei. “Tenim la consciència tranquil·la i res a amagar”, ha resolt Bolaños, que tot i això ha evitat confirmar si els serveis d’intel·ligència espanyols estan, efectivament, al darrere del Catalangate.
Davant la falta de respostes, Vilagrà ha advertit de “conseqüències greus” si el govern espanyol “no es mou”. Si l'executiu avisava dissabte que la trobada a Palau no substituïa la que continua reclamant entre presidents –Pedro Sánchez continua mantenint el silenci sobre el cas–, la consellera ha remarcat aquest diumenge a la sortida que tampoc serveix per “normalitzar les relacions” ni tampoc per garantir el “suport parlamentari” d’ERC a l’executiu espanyol. Així, i malgrat les crides de Bolaños a “diferenciar” les dinàmiques al Congrés de l’escàndol d’espionatge, la consellera ha posat en dubte l’aval dels republicans al decret per fer front a les conseqüències de la guerra que dijous es vota a la cambra baixa i que inclou un paquet de 16.000 milions d’euros. Si el govern espanyol no respon a les exigències de la Generalitat, ha dit, “posaran molt difícil la legislatura”.
Serà precisament a Madrid on caldrà desencallar una de les iniciatives plantejades per la Moncloa per intentar satisfer el Govern. La comissió de secrets oficials fa tres anys que està bloquejada per les reticències del PP a la presència de l’independentisme català i basc. Bolaños ha explicat que els socialistes ja han iniciat els contactes amb els grups per aixecar aquest veto i que hi estiguin representades totes les forces polítiques “sense excepció”, de manera que caldrà veure quina és la resposta dels populars. En els últims dies s’hi havien mostrat favorables, però aquest diumenge ja han expressat el seu malestar per la trobada a la Generalitat. El nou líder conservador, Alberto Núñez Feijóo, ha retret al govern espanyol que prioritzi les explicacions sobre el Catalangate “a un membre d’una comunitat que al Congrés i al principal partit de l’oposició”.
Junts hi veu una “presa de pèl”
L’objectiu de Pedro Sánchez, però, és justament refer ponts amb la Generalitat i especialment amb Esquerra, soci clau de la legislatura. És per això que Bolaños ha insistit diverses vegades en la “voluntat de diàleg” amb Catalunya “en tot moment, especialment quan hi ha dificultats”. “Estem recuperant els afectes a través del diàleg, l’entesa i la mà estesa”, ha dit. “Fins que això [l’espionatge] no s’esclareixi, no podem negociar amb qui ens ha espiat”, ha replicat Vilagrà.
La part de Junts del Govern havia reclamat dissabte que es mantinguessin congelades les relacions si a la reunió no s’anunciava una investigació. I Carles Puigdemont ha qualificat aquest diumenge a Twitter el “control intern” al CNI de “presa de pèl”. Entre d’altres, precisen fonts de Junts, perquè es pretén que la investigació la facin els mateixos espies. “La primera cosa que haurien de fer és detenir els responsables [...] i encarregar a la Fiscalia una querella per organització criminal”, ha sentenciat l’expresident, mentre que el Consell per la República ha reclamat "trencar tota relació política amb Espanya" -també "a nivell tècnic i administratiu"-, trencar tots els pactes amb partits "que participin en governs que es neguin a investigar la trama criminal" i bastir una aliança entre forces independentistes "per tal que en totes les eleccions la força més votada encapçali el govern de les institucions".