Marta Rovira admet que estava a la "direcció política" del referèndum

BarcelonaCinc anys després de l'1-O encara queden moltes incògnites per resoldre sobre tot el que va envoltar el referèndum i els seus preparatius. I la secretària general d'ERC, Marta Rovira, n'ha revelat aquest dimecres una: en una entrevista a Els matins, de TV3, ha confirmat que va ser una de les tres persones que va encapçalar "la direcció política del referèndum" de l'1-O. Ho ha fet després que el documental La piràmide invisible. Les urnes de l'1-O, emès dimarts a la nit en aquesta mateixa cadena, revelés que ella coneixia tots els detalls de l'organització clandestina per fer possible la votació.

Rovira, però, ha evitat dir qui eren les altres dues persones que conformaven aquest reduït nucli de direcció, més enllà de l'estat major del Procés, on hi havia representants dels partits i de les entitats, liderats pels aleshores president i vicepresident Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament. De fet, aquest nucli de tres persones va organitzar tres departaments independents entre si que s'encarregaven de les urnes, les paperetes i el cens i que resolia tots els problemes interns que poguessin sorgir per deixar al marge així l'òrgan més polític. La secretària general dels republicans, exiliada a Ginebra des del 2018, ha rebutjat entrar en més detalls de l'organització per no exposar més persones a processos judicials. "No seria beneficiós per a la causa. No hem acabat la feina", ha avisat.

Això no impedeix, però, que un lustre després es vagin coneixent alguns detalls. En aquest sentit, el president de l'ANC durant l'1-O, Jordi Sànchez, que formava part de l'estat major del Procés –però no d'aquest nucli de tres persones–, ha explicat que no informava ni el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ni l'exvicepresident, Oriol Junqueras, dels "progressos" en la compra d'urnes per a la votació, de la qual ell era l'encarregat. Sànchez va ser la persona que va contactar amb un activista històric de l'independentisme, que s'amaga sota el pseudònim de Lluís, perquè fes la compra d'urnes extraoficialment un cop el Govern va assumir que no ho podria fer per la via legal pel control de les finances de la Generalitat per part de l'Estat i la querella que ja havia rebut la consellera de Governació, Meritxell Borràs.

En una entrevista a El món a RAC1, Sànchez ha rebutjat penjar-se medalles i ha remarcat que "no té sentit buscar un responsable d'una cosa que va ser col·lectiva" i que va ser liderada per una direcció coral. De fet, ha reivindicat que la gran lliçó de l'1-O va ser la construcció d'"una gran cadena de confiança" entre els dirigents polítics, les entitats i la ciutadania, i ha demanat preservar aquest llegat.

Puigdemont crida a commemorar els cinc anys

Amb aquest mateix objectiu, precisament, el president del Consell de la República, Carles Puigdemont, ha fet una crida a l'independentisme a assistir la concentració pel cinquè aniversari de l'1-O, que se celebrarà dissabte a l'Arc de Triomf de Barcelona, per demostrar "què està disposat a fer i fins on està disposat a arribar". "La resposta és mantenir la posició, ser-hi, per petit que sigui el gest", ha assenyalat en un comunicat, on ha insistit en la importància que l'acte sigui multitudinari per "compartir un dia d’honor i record, i d’aposta pel futur".