Un magistrat del TC veu "legítima i raonable" la sospita de Torra sobre la manca d'imparcialitat del president del TSJC

BarcelonaEl Tribunal Constitucional (TC) rebutjava el passat 23 de febrer, amb dos vots particulars, el recurs de l'expresident Quim Torra contra la sentència que el va condemnar per desobediència per haver mantingut inicialment la pancarta dels presos i els llaços grocs al balcó de la Generalitat en període electoral l'any 2019 malgrat els requeriments de la Junta Electoral Central (JEC) perquè els retirés. Nou dies més tard, el tribunal ha donat a conèixer els arguments dels dos magistrats, Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez, que es van oposar a desestimar el recurs després que l'alt tribunal conclogués que no va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació "per les seves idees" sinó per l'incompliment dels requeriments de la Junta Electoral Central (JEC).

El vot discrepant del magistrat Ramón Sáez comparteix dos dels motius d'inconstitucionalitat plantejats per la defensa de Torra. El primer té a veure amb el dret a tenir un jutge imparcial, que feia referència al magistrat que va presidir el tribunal d'enjudiciament, Jesús María Barrientos, que és alhora el president del TSJC. Sáez entén com a "raonable i legítim el dubte sobre la seva posició institucional" després que Torra el recusés per "parcialitat flagrant". Sáez recorda que Barrientos havia intervingut en la decisió d'admetre la querella i, en la seva condició de president del TSJC, havia opinat en roda de premsa sobre l'acord de la Junta Electoral Central per reclamar la retirada dels símbols dels edificis de la Generalitat, l'incompliment del qual va sustentar la condemna per desobediència. A més, Sáez subratlla que en un acte al Col·legi d'Advocats va manifestar el seu rebuig a la qualificació de “presos polítics” que va fer l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, abandonant la sala, quan "era aquest el missatge que incorporaven les pancartes amb llaços grocs objecte del judici", en què es va debatre si la llibertat d'expressió donava cobertura a l'actuació de l'acusat.

El segon motiu que esgrimeix Sáez és la proporcionalitat de la pena "per l'extensió injustificada de la pena d'inhabilitació especial" del càrrec de president de la Generalitat, i la pèrdua del seu escó com a diputat, així com "la incapacitat per obtenir un altre càrrec de representació a tots els nivells, local, autonòmic, estatal i europeu". "Com que el càrrec parlamentari no havia estat utilitzat per cometre la desobediència, la condemna era imprevisible", lamenta Sáez, que s'ha adherit al vot del vicepresident Xiol, que qüestiona la constitucionalitat de l'article 42 del Codi Penal. I és que aquest magistrat no amaga els dubtes que li genera l'efecte "automàtic i indefectible de la pèrdua definitiva del càrrec públic" establert en aquest article en els termes que plantegen "el demandant d'empara i també part de la doctrina penal espanyola".

El vot particular diu que hi ha "dubtes fonamentats" sobre la proporcionalitat penal que té l'efecte automàtic de privació del càrrec públic –sigui electiu o no– derivat d'un delicte de desobediència. "Suposa una ingerència en el dret d'accés als càrrecs públics" i, a més, "no permet a l'aplicador del dret adequar la gravetat de les infraccions que castiga per l'absència d'una regulació legal que possibiliti minoracions de responsabilitat o substitució d'aquesta sanció", diu el vot particular.

"La privació definitiva del càrrec públic" permet "sustentar dubtes fonamentats de constitucionalitat per manca de proporcionalitat en relació amb el dret d'accés als càrrecs públics", ja que no permet "ponderar l'efecte radical" que suposa per a aquest dret. També perquè hi ha impossibilitat de rehabilitar la persona en el càrrec que ha perdut quan es tracta de càrrecs públics de representació política i per "l'absència de mecanismes institucionals previs per al cas dels càrrecs públics de representació política autonòmics de possible control de l'efecte de la ineludibilitat de la privació definitiva del càrrec mitjançant el suplicatori". A més, apunta que en el cas de Torra s'imposa la pèrdua definitiva del càrrec quan la durada de la condemna és inferior a la durada del mandat per al qual ha estat triat.