Lluís Llach s'imposa per poc a Josep Costa en la primera volta per presidir l'ANC

BarcelonaLluís Llach o Josep Costa. Aquesta és la qüestió. La presidència de l’Assemblea apunta a un dels dos activistes, quan d’aquí set dies es renovarà la nova direcció de l’entitat. El cantautor ha rebut 3.268 vots dels socis, mentre que l'exdiputat de Junts n'ha rebut 3.105. Llach és l’aposta dels crítics per girar full a la llista cívica, mentre que l’exvicepresident de la mesa del Parlament és l’esperança de la direcció actual per evitar sucumbir al dictat dels partits, com creuen que passarà si s'imposen els primers. Costa no va signar el manifest dels crítics, però mai va amagar que amb la llista cívica no n'hi havia prou, que calia repensar l'estratègia de l'independentisme no només des del punt de vista electoral. 

Tots dos dirigents han estat els més votats pels socis de l'ANC, però ara serà la resta de secretaris que han sortit escollits els que decidiran qui agafarà el relleu de Dolors Feliu al capdavant de l'organització, així com el nou vicepresident, tresorer i secretari. Serà dissabte que ve. Uns càrrecs que han de rebre el vistiplau de dos terços del secretariat (48), amb la voluntat que la cúpula escollida sigui de consens. Tot plegat enmig d'una organització dividida arran de l'impuls, avortat, de presentar batalla al Parlament. Una divisió que es manté.

Analitzant els resultats, hi ha una trentena de secretaris de cada bloc i una desena d'indeterminats, encara que entre els més votats hi hagi personalitats que han rebutjat la llista i que es van presentar amb l'objectiu d'aprofitar el seu prestigi entre les bases independentistes per refer relacions amb partits i entitats independentistes i defugir d'aventures electorals. Parlem de Julià de Jòdar (2.240), Antoni Strubell (2.103), Pep Cruanyes (2.060) i Jordi Pesarrodona (2.017), que han estat els altres quatre secretaris més votats després de Llach i Costa. De fet, el coordinador de la comissió d'estratègia i discurs, Uriel Bertran, ferm partidari de la llista cívica, ocupa la setena posició, a molta distància, amb 1.236 vots, just per darrere de Joan Matamala (1.510), també opositor a impulsar una plataforma electoral des de l'entitat.

Però en la resta del secretariat la cosa està més igualada. Entre els secretaris que van dimitir per la posada en marxa de la llista cívica no han estat reelegits Lluís Sobrevia, també pel bloc nacional, o Albert Coll, mà dreta de Llach, pel bloc de Girona, o Joan Carles Manzanero, per Barcelona. I sí que han estat escollits un bon gruix de secretaris que es van mantenir a la direcció com Conxita Bosch, Núria Macià, Mariana Muchnik, Albert Llorenç Mariño, Josep Selga, Tomàs Torrent, Neus Alsina, Marta Ortolà i David Miñana. També Joan Mollà, el soci que va posar la primera pedra de la llista cívica. Hi ha partit, doncs. La voluntat dels crítics d'assumir el control de l'entitat i aprovar un nou full de ruta i modificar els estatuts per esvair qualsevol opció de tornar a intentar presentar-se a unes eleccions no serà un passeig triomfal.

Castro i Pesarrodona, els més votats que no van poder ser presidents

I no sempre els candidats que han estat els més votats han acabat sent presidents. Carme Forcadell sí que ho va aconseguir, però Liz Castro no, tot i que tant el 2015 com el 2016 va ser la que va rebre més suport dels socis. L'escollit pel secretariat va ser Jordi Sànchez, que es va imposar per un trentena de vots el primer cop i només per cinc l'any següent. La successora de Sànchez, Elisenda Paluzie, sí que va ser la presidenta després de ser la més votada tant el 2018 com el 2020 i rebre l'aval dels secretaris. No quedaria en primer lloc, en canvi, Dolors Feliu a les eleccions del 2022, en què és va imposar per més d'un centenar de vots de diferència a Jordi Pesarrodona, que acabaria sent vicepresident per l'aposta del secretariat per l'actual presidenta, que com va avançar l'ARA ha decidit no optar a la reelecció. Ara caldrà veure si Llach aconsegueix ser qui rebi més suport en les dues votacions, però també veure qui acaba ocupant la vicepresidència.