Llarena no es creu l'informe dels Mossos i demana investigar si hi ha delicte en la fugida de Puigdemont

BarcelonaEl magistrat Pablo Llarena qüestiona l'informe que li van lliurar els Mossos d'Esquadra sobre la fugida de l'expresident Carles Puigdemont el 8 d'agost durant el debat d'investidura de Salvador Illa i considera que se'l podria haver detingut. En la providència, l'instructor del Procés assegura que els informes que ha estudiat “no reflecteixen impediments perquè el dispositiu policial” hagués detingut el líder de Junts en el seu recorregut fins al lloc on es va unir a "aquesta aglomeració de persones que l'esperaven". Tampoc no era impossible, afegeix en un breu escrit de dues pàgines, "el seguiment i la detenció" de l'expresident, que té en vigor una ordre de cerca i captura en territori espanyol per la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li l'amnistia. Però la seva opinió xoca de ple amb el parer de la Fiscalia, que s'oposa al fet que la justícia investigui l'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, el president del Parlament, Josep Rull, i la cúpula de Mossos per la fugida de Puigdemont, perquè no veu indicis que actuessin o impartissin ordres per impedir-ne la detenció. S'ha pronunciat en resposta a les querelles de Vox i Hazte Oír per aquest cas.

Llarena ha remès als jutjats de Barcelona els informes que tant Interior com els Mossos d'Esquadra van elaborar sobre la fugida de Puigdemont de la capital catalana el mes d'agost passat perquè entén que podria haver comès un delicte d'omissió del deure de perseguir delictes per part de funcionaris i l'encobriment o la col·laboració en la fugida del responsable d'un delicte. Segons el magistrat, el que s'exposa en aquests informes “impedeix excloure la participació d'altres responsables”, per la qual cosa ho envia als jutjats perquè investiguin la seva possible col·laboració en la fugida de Puigdemont i perquè determinin si hi ha delicte.

Segons fonts dels Mossos, l'informe és "dur" per al cos, encara que siguin insinuacions i que finalment no acabin en res. Temen, sobretot, una pèrdua de confiança amb la judicatura, perquè havia costat molt recuperar-la després de l'1-O. Fonts del cos recorden que un dels motius pels quals aquell dia van activar el dispositiu Gàbia (que va generar molta polèmica) va ser perquè Llarena no pogués retreure en un futur que no van fer res per detenir Puigdemont després que fallessin les seves previsions (preveien detenir-lo quan intentés accedir al Parlament). També temien que si no ho feien ells, el magistrat del Suprem ho hauria ordenat a la Guàrdia Civil. La nova consellera d'Interior, Núria Parlon, ha volgut ser diplomàtica i en roda de premsa ha afirmat que "respecta" les decisions judicials de la mateixa manera que ha expressat la "confiança" en els Mossos. "Podem deduir que les coses es podien haver fet millor, però això no treu que nosaltres donem suport als Mossos", ha afirmat. En aquesta línia, el nou director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, ha afirmat que com a policia judicial "donaran compliment a qualsevol ordre judicial".

"Confusió"

En l'escrit que els Mossos van lliurar a Llarena, l'aleshores cap dels Mossos, Eduard Sallent, va assenyalar que les maniobres de distracció de Puigdemont i la gent que el va ajudar van generar prou "confusió" per impedir que fos detingut. Els comandaments policials estaven convençuts que l'expresident intentaria accedir al Parlament, fet pel qual van decidir no detenir-lo durant l'acte de l'Arc de Triomf, perquè hi havia milers de persones animant el líder de Junts i hi havia el risc d'haver de fer servir una força desproporcionada per detenir-lo.

Els tres agents dels Mossos d'Esquadra detinguts per ajudar l'expresident a fugir han quedat apartats del cos cautelarment. A dos d'ells se'ls ha suspès i s'hauria fet el mateix amb el tercer, però la consellera d'Interior, Núria Parlon, va explicar un cop va prendre possessió del càrrec que no havia estat així perquè té la baixa mèdica.

Els Mossos van reconèixer errors en el dispositiu

Sigui com sigui, els Mossos van reconèixer "errors" en el dispositiu del 8 d'agost que va mobilitzar 600 agents per detenir Puigdemont, com van reflectir en el seu informe. Sense preveure que l'expresident fugís de l'Arc de Triomf, on havia organitzat un acte polític a les 9 del matí, el dron que vigilava la zona no va posar el focus sobre Puigdemont, sinó que va seguir la comitiva de persones que es dirigia cap al Parlament.

Tot i el fracàs de l'operatiu, els Mossos d'Esquadra ho tenien tot preparat per si aconseguien detenir l'expresident en el seu retorn a Catalunya coincidint amb el debat d'investidura de Salvador Illa. Fins i tot s'havia preparat el dispositiu per portar-lo a Madrid, tot i que no tenien cap petició concreta per fer-ho, com també apuntava l'informe que es va lliurar a Llarena. Uns arguments que no han satisfet el jutjat instructor, que retreu als Mossos que no van fer prou per arrestar l'expresident, tot i que un agent de paisà del cos –segons ha explicat el cos– va arribar a córrer dos quilòmetres perseguint el cotxe blanc amb què se'n va anar, sense èxit.

La Fiscalia General de l'Estat, contra el magistrat Macías

En paral·lel, el fiscal general de l'Estat, Álvaro García-Ortiz, ha presentat un escrit de recusació contra el magistrat conservador del Tribunal Constitucional José María Macías pel que fa a la qüestió d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem sobre la llei d'amnistia. García-Ortiz reclama que no pugui participar en les deliberacions i votacions i recalca que quan va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va participar activament en els debats i els acords contraris a la llei.