Llarena ja anticipa que presentarà batalla contra l'amnistia
El jutge instructor de la causa de l'1-O defensa que una democràcia "no pot assumir que els seus membres no siguin iguals davant la llei"
Barcelona / MadridNou pronunciament des del poder judicial en contra de l'amnistia. A les crítiques de les associacions de jutges i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s'hi suma ara la del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'instructor de la causa de l'1-O per la qual van acabar condemnats els presos polítics i que encara es manté oberta per a l'expresident Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. "De la mateixa manera que una societat democràtica no pot assumir que els seus membres no siguin iguals davant de la llei, el sistema de justícia penal tampoc admet que un ciutadà perdi la seva llibertat en supòsits en els quals altres no van merèixer sanció pels mateix comportament", ha dit en una clara al·lusió a la norma per a l'oblit judicial del Procés.
Llarena es va expressar en aquests termes aquest dimarts després de recollir el Premi Balança d'Or que li ha atorgat l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Madrid (ICPM) "per la seva extraordinària contribució al món de la justícia i a l'estat de dret", en un acte celebrat a la capital espanyola amb presència de vocals del CGPJ i altres magistrats del Tribunal Suprem, entre d'altres representants del poder judicial. Davant d'ells va afirmar que "quan es desactiva la llei per a alguns", la seva aplicació "es converteix en una partitura amb acords variables i només condueix a respostes dispars i discriminatòries". I va animar fiscals i jutges a treballar amb "responsabilitat i independència".
El jutge, que al setembre ja havia posat en dubte la constitucionalitat de la futura amnistia —Puigdemont va intentar sense èxit apartar-lo llavors de la causa—, no només contribueix ara a alimentar l'ofensiva de la dreta judicial, política i mediàtica contra la llei pactada pel PSOE i l'independentisme, de la qual ara ja es coneixen els detalls, sinó que també anticipa el sentit de la seva actuació un cop s'aprovi. Arribat a aquest moment, Llarena hauria d'arxivar la part de la causa de l'1-O que encara manté en instrucció, la que afecta l'expresident Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, tots ells a l'exili. El seu posicionament, però, anticipa que previsiblement no ho farà.
Què podria fer el magistrat per aturar l'aplicació de la norma? Segons la llei orgànica del Tribunal Constitucional, no podria presentar una qüestió d'inconstitucionalitat —només es pot fer un cop tancada o conclosa la fase d'instrucció o bé un cop acabat el judici oral—, tot i que sí que ho podria fer la sala penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena. En principi, tampoc podria mantenir les ordres d'ingrés a presó provisional associades a les ordres de detenció dels exiliats si trepitgen Espanya —el redactat de la llei d'amnistia preveu la caiguda de totes les mesures cautelars per als afectats.
Tindria més marge, per contra, per elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE); és a dir, preguntar a Luxemburg si l'oblit judicial del Procés és contrari al dret europeu. Això ajornaria l'aplicació de l'amnistia i, segons fonts jurídiques, seria Luxemburg qui hauria de dir si les ordres de detenció i d'ingrés a presó seguirien vigents.
Un nou exemple de l'oposició judicial
Tot plegat, però, no es començarà a concretar fins que la norma sigui aprovada i entri en vigor, cosa que no es preveu fins a mitjans de l'any que ve. El que sembla clar, en tot cas, és que tant el magistrat del Suprem com gran part del poder judicial estan en contra de l'amnistia. Els últims moviments a l'Audiència Nacional, que també investiga Puigdemont i Rovira per un presumpte delicte de terrorisme, o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja ha fixat data per al judici contra Lluís Salvadó, Josep Maria Jové i la consellera Natàlia Garriga, apunten igualment en aquesta direcció.
Aquesta ofensiva judicial, a més, es retroalimenta amb la de la dreta política. En l'acte d'aquest dimarts, la viceconsellera de Justícia de la Comunitat de Madrid, María del Carmen Martín García-Matos (PP), va destacar la importància de premiar Llarena “precisament ara” i va defensar que “és lícit preguntar-se si els esdeveniments que estem vivint suposen un atac al nostre estat de dret". A l'altra banda del tauler polític, en canvi, reaccions com la de l'exconseller Josep Rull. "Una societat democràtica no pot assumir jutges prevaricadors que retorcen el dret per perseguir unes idees legítimes, defensades pacíficament i democràticament", ha escrit a X en resposta a Llarena.