El 'lawfare' i el verificador "internacional": tots els punts clau de l'acord Junts-PSOE
Els dos partits també han pactat un espai de negociació per abordar el conflicte polític
BarcelonaL'acord entre Junts i el PSOE s'ha fet esperar, però finalment aquest dijous al matí les dues formacions han segellat una entesa que permetrà que Pedro Sánchez sigui reelegit president d'Espanya. El compliment d'aquests acords és la condició perquè aquest suport també es converteixi en estabilitat de la legislatura, segons ha dit l'expresident Carles Puigdemont en una compareixença. A continuació fem un repàs dels punts més destacats del text consensuat entre les dues parts que s'ha negociat a Brussel·les.
Llei d'amnistia
L’acord diu que inclourà “tant els responsables com a ciutadans que abans i després del 9-N del 2014 i l’1-O del 2017 han estat objecte de decisions o processos judicials”. ¿I les causes no vinculades a aquests fets? Aquest havia estat un dels esculls de l’acord amb el PSOE –discrepaven del perímetre– i al final afegeixen que es “tindran en compte” les conclusions de les comissions d’investigació en marxa al Congrés dels Diputats, que han pactat que siguin sobre les “clavegueres de l’Estat i Pegasus”, si en aquest marc apareixen causes vinculades al “lawfare”. ¿Entrarà, doncs, Josep Lluís Alay, Laura Borràs o Gonzalo Boye? Dependrà de les conclusions d’aquesta comissió, de com es redacti la llei i de la interpretació que faci el poder judicial.
Espai de negociació
Malgrat que Junts va rebutjar a ser a la taula de diàleg entre governs pactada per ERC, també ha acordat un nou espai de negociació amb els socialistes. El que varien són les condicions: en aquest cas és entre partits -de JxCat i el PSOE- i compta amb un “mecanisme de verificació i seguiment” de caire “internacional”. ¿I quin és l’objecte d’aquesta nova taula de diàleg? Han pactat reconèixer les posicions de partida de cada partit. L’acord diu el següent: “JxCat considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de 1 d’octubre, així com la declaració d’independència del 27 d’octubre”; en canvi el PSOE “nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el seu rebuig a qualsevol acció unilateral”. La primera trobada serà el novembre, on Junts posarà sobre la taula celebrar un referèndum d’autodeterminació “emparat en l’article 92 de la Constitució”; mentre que el PSOE defensarà “l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns”, de l’Estatut del 2006.
Junts també vol defensar una modificació del sistema de finançament autonòmic per arribar al model del pacte fiscal que ja va defensar l'expresident Artur Mas. Així, en el text exposen que proposaran establir una "clàusula d'excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en la qual s'organitza el sistema institucional de la Generalitat i que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya". En canvi, el PSOE assegura que, en aquest àmbit, promourà mesures "que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya". Els socialistes també es comprometen a obrir el diàleg sobre "l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya".
Junts i el PSOE també posen per escrit treballar pel "retorn" de les seus de les empreses que van abandonar Catalunya el 2017 i, alhora, "l'ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees i internacionals" en els assumptes que tinguin "especial transcendència" en el seu territori.
El relat històric
El text consensuat entre les dues parts recula en el conflicte entre Catalunya i la resta de l'Estat fins a l'aprovació del Decret de Nova Planta, tal com va fer Puigdemont en la compareixença del passat 5 de setembre en què va posar les condicions per començar a negociar la investidura. En aquest sentit, l'acord constata que els catalans han patit en alguns períodes "persecució activa" i les seves reivindicacions lingüístiques, culturals i institucionals de Catalunya han sigut objecte "d'una limitació legal severa". "La complexitat històrica i política d'aquestes qüestions ha comportat que una part important de la societat catalana no s'hagi sentit identificada amb el sistema polític vigent d'Espanya", afegeix l'escrit.
També posa d'inici del Procés la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut el 2010, "arran fonamentalment d'un recurs del PP". Des d'aleshores, ressegueix l'escrit, s'han celebrat "successives" manifestacions multitudinàries de "signe independentista" i "repetit majories parlamentàries independentistes". A més, recorda la suspensió pel Constitucional dels dos referèndums: el del 9-N —just avui és el novè aniversari— i el de l'1-O. "L'intent del govern [espanyol] d'impedir el referèndum va provocar imatges que ens van impactar a tots dins i fora de les nostres fronteres", diu l'acord.
Finalment, recull que es van iniciar diferents processos judicials contra líders independentistes per l'organització de l'1-O que van tenir una "incidència política rellevant", i fins i tot van protagonitzar resolucions de diferents organismes internacionals, com l'ONU o el TJUE.
Negociació política
Després d'aquest repàs històric, Junts i el PSOE posen per escrit que "només la política" pot solucionar el conflicte català. Des de la "distància" dels projectes polítics de les dues formacions, els dos partits es comprometen a "obrir una nova etapa" en la qual, "a partir del respecte i el reconeixement de l'altre, es busqui una solució política i negociada al conflicte". En aquest sentit, les dues formacions acorden buscar "un conjunt de pactes que contribueixin a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya". Uns acords, afegeixen, que han de "respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya".