La UE guarda el català al calaix i n'ajorna 'sine die' l'oficialitat

Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea, que era una de les condicions de Junts a canvi dels seus suports a la investidura de Pedro Sánchez, continua encallada. Segons avancen fonts diplomàtiques a l'ARA, en el Consell d'Assumptes Generals de la UE del 29 de gener no es debatrà sobre el reconeixement del català, el gallec i l'euskera a les institucions europees. En aquest sentit, diferents socis europeus contactats per aquest diari insisteixen que "necessiten més informació" sobre el que podria comportar la iniciativa i demanen una "proposta acompanyada d'una anàlisi sobre el seu potencial impacte administratiu, jurídic i financer".

Des del primer Consell de la UE en què es va debatre, el 19 de setembre de l'any passat, Espanya promet que entregarà tota la informació necessària a la resta d'estats membres. De moment, però, el més calent és a l'aigüera i els Vint-i-set constaten que encara no tenen els documents necessaris per prendre una decisió. I, a més, els estats membres ja preveuen que anirà per llarg i asseguren que "tot apunta que les avaluacions completes de l'impacte que podria tenir la iniciativa tardaran temps a publicar-se". Per aquest motiu, constaten veus diplomàtiques, "l'expedient es mantindrà en un nivell de discussió tècnica" i a curt i a mitjà termini no es negociarà en les pròximes trobades ministerials del Consell de la UE.

En l'últim Consell d'Assumptes Generals de la UE en què es va discutir sobre l'oficialitat del català el govern espanyol va assegurar que Bèlgica, que enguany ha agafat el relleu al capdavant de la presidència rotatòria del Consell de la UE a Espanya, es comprometia a avançar en aquesta iniciativa. "La presidència pren nota de les intervencions i confirma que el tema continuarà debatent-se fins a la seva aprovació definitiva", va remarcar l'aleshores secretari d'estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro.

Ara bé, diferents estats membres ja havien criticat Espanya per abusar de la seva posició de poder com a país que ostentava la presidència rotatòria del Consell de la UE el semestre passat i haver forçat debatre sobre l'oficialitat del català en diverses trobades sense presentar cap nova proposta ni donar més informació. De fet, l'última vegada que se'n va parlar la discussió va durar vint minuts i en la penúltima, només dos: cap estat membre va demanar el torn de paraula.

Durant les negociacions entre Junts i el PSOE per a la investidura de Sánchez, el govern espanyol va fer diferents gestos polítics que buscaven convèncer la resta d'estats membres. Per exemple, va proposar assumir les despeses que pugui comportar la potencial oficialitat –malgrat que no és clar que legalment sigui viable– i va demanar a la Comissió Europea que estimi quan creu que costaria. Brussel·les, però, senzillament va informar del cost de traducció i interpretació de l'irlandès (uns 44 milions d'euros anuals), que és l'última llengua que va obtenir l'oficialitat.

El català a la UE, oblidat

Junts va posar l'oficialitat del català a UE com a condició al PSOE a canvi de votar a favor d'investir Sánchez i el govern espanyol es va comprometre a fer-ho realitat. Tanmateix, el partit de l'expresident Carles Puigdemont, que no ha pogut cobrar per avançat com deia que faria, veu com per als socialistes el tema no és urgent. De fet, en l'acord que han tancat in extremis aquesta setmana no han ni esmentat la situació de la llengua a les institucions europees. Fonts de Junts asseguren a l'ARA, però, que les dues formacions continuen treballant-hi "intensament".

L'altra proposta perquè es pugui fer servir el català a Europa també està encallada. ERC i el PSOE van acordar a la taula de diàleg que s'impulsés una reforma del reglament del Parlament Europeu perquè s'hi pugui parlar, però no hi ha cap avenç en el tema.