El govern espanyol no inclou la votació sobre el català en la cimera europea del 24 d'octubre
El Consell d'Assumptes Generals sí que preveu un debat sobre l'oficialitat de noves llengües, però sense prendre cap decisió
Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea continua encallada i el Consell de la UE no preveu que en el pròxim Consell d'Assumptes Generals, el 24 d'octubre, es decideixi si s'atorga o no aquest rang a la llengua catalana, així com al gallec i l'euskera. A l'agenda d'aquesta trobada, que se celebrarà a Luxemburg, només s'hi recull que es debatrà una altra vegada sobre l'oficialitat europea de les tres llengües, cooficials a l'estat espanyol en les seves respectives autonomies, però no que s'hagi de sotmetre a votació.
A més, aquest dimecres és l'últim dia en què Espanya, que presideix de forma temporal el Consell de la UE, pot canviar l'agenda del pròxim Consell d'Assumptes Generals de la UE sense el vistiplau explícit de la resta de socis europeus. Tot i això, fonts diplomàtiques asseguren a l'ARA que no es preveu que el govern espanyol introdueixi cap canvi aquest dimecres a última hora. A partir de demà, si el govern espanyol finalment aconsegueix convèncer els Vint-i-set abans de la celebració del Consell i vol modificar l'agenda i dur-hi a votació l'oficialitat del català, hauria de comptar amb la llum verda unànime dels Vint-i-set.
Aquest Consell, el del 24 d'octubre, és la segona oportunitat d'Espanya per aconseguir convèncer la resta d'estats membres abans que s'acabi el termini màxim (26 de novembre) perquè Pedro Sánchez sigui investit, una de les condicions que ha posat Junts al PSOE a canvi del seu suport. L'última bala del govern espanyol per aconseguir l'oficialitat del català a la UE en els temps que exigeix Junts serà en el Consell de la UE que se celebrarà el 15 de novembre.
En l'anterior Consell d'Assumptes Generals de la UE, el del 19 de setembre, Espanya ja va portar la qüestió a debat per primera vegada, però la gran majoria d'estats membres van demanar "més temps i més informació". En aquest sentit, molts països van instar el govern espanyol a encomanar un estudi als serveis tècnics del Consell de la UE per poder analitzar a fons quines implicacions pressupostàries i jurídiques comportaria l'oficialitat d'aquestes tres llengües.
De moment, però, no ha transcendit que Madrid hagi demanat cap estudi i, senzillament, fonts diplomàtiques espanyoles asseguren a l'ARA que Espanya sí que està mirant de recopilar més informació. Ara bé, cal recordar que a Brussel·les el fet de demanar un informe tècnic sol ser l'excusa perfecta per tirar la pilota endavant. En aquest cas, també serveix perquè els estats tinguin més temps per calibrar millor quines conseqüències polítiques podria tenir l'oficialitat del català a casa seva, perquè molts tenen llengües minoritzades dins de les seves fronteres i temen que aquest reconeixement a les llengües cooficials de l'Estat pugui revifar les reivindicacions d'aquestes comunitats lingüístiques.