Gustavo Petro, l’observador internacional de l’1-O que ara presideix Colòmbia

Barcelona“Soc a Catalunya com a testimoni del seu referèndum per la independència. Detencions, intrusions. El govern espanyol reprimeix el referèndum”. Amb aquest missatge, el flamant nou president de Colòmbia, Gustavo Petro, desembarcava al nostre país el 30 de setembre per seguir la votació de l'1-O com a observador internacional. No estava previst que ho fos. Ho revela David Minoves, el president del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), que treballa per fer conèixer i promoure la realitat nacional catalana al món i que l'1-O va organitzar una comitiva d'observadors internacionals, com altres entitats.

"Inicialment no hi era, a la delegació internacional, però en Xavier Vendrell (l'històric dirigent d'ERC que va formar part del conegut com a estat major del Procés) ens va dir si s'hi podia unir i, òbviament, vam dir que sí", exposa Minoves, que destaca que era l'únic polític que no era europeu perquè la resta provenien del País Basc, Galícia, Andalusia, Portugal, Còrsega, les Illes Balears, Gal·les, Bretanya, Irlanda i Escòcia. Llavors, Petro i Vendrell feia gairebé set anys que es coneixien. L'exdirigent republicà explica que l'estiu del 2017 va avisar Petro de tot el que s'estava organitzant. L'actual president colombià "sempre s'ha sentit vinculat a Barcelona", en paraules de Vendrell, i coneix "molt bé" el país. "Ell ha admirat molt l'esperit rebel dels catalans i sempre ha estat al nostre costat", afegeix Vendrell en conversa amb l'ARA, recordant com Petro ha passat diversos caps d'any a casa seva. Es va acostar l'1-O, i Petro "va voler viure aquest moment": "I així va ser. Li vaig passar el contacte al David Minoves i vam fer possible que visqués això", descriu Vendrell.

"Va sorgir l'oportunitat que Petro vingués aquí per l'1-O i no s'ho va pensar dues vegades", celebra Pep Canals, exalcalde de Corbera de Llobregat a qui l'ara president colombià va fitxar el 2012 quan era alcalde de Bogotà perquè fos assessor seu en matèria d'urbanisme i gestió de residus. "Petro ja havia visitat la capital catalana en diferents ocasions abans de l'1-O per conèixer diferents projectes urbanístics i mediambientals i havia dormit a casa meva", diu Canals, que deixa clar que ja coneixia la realitat catalana. "El vaig portar a Vilafranca per la Diada de Sant Fèlix a veure castells", resumeix a tall d'exemple.

La nit del 30 setembre, Minoves, Canals i la resta d'observadors van sopar junts i després van visitar l'Escola Proa del barri de Sants per comprovar in situ com els ciutadans feien guàrdia als centres educatius per impedir que els cossos policials els tanquessin i evitessin així la votació.

El dia del referèndum, com es pot veure en aquest vídeo que va penjar al seu compte de Twitter, es va incorporar a la comitiva internacional per visitar diferents escoles de Barcelona i Badalona, que es van convertir en punts de votació. En aquest sentit, Petro va poder veure en primera persona la violència policial perquè un dels centres que va visitar va ser l’Escola Industrial, que va esdevenir un dels punts calents de la jornada.

Davant la brutalitat de les actuacions dels cossos de seguretat, Petro, que llavors no ocupava cap càrrec institucional, va denunciar la repressió equiparant-la al cop militar franquista i titllant Espanya d'estat dictatorial. “Espanya s’ha convertit en una dictadura a Catalunya. En aquest moment ens sobrevolen helicòpters. ¿Es repetirà el 1936?”, va escriure.

Petro no va deixar d'escriure missatges a Twitter durant tota la jornada i fins i tot va fotografiar una de les urnes de l'1-O: “Per a Espanya aquesta urna es va tornar subversiva, terrorista, castrochavista". "Els seus canals privats esclaten en odi, el poble surt a cantar”, va afegir més tard en una altra piulada. Canals assegura que tot i que no s'ha mullat mai públicament en defensa de la independència de Catalunya, sí que és un ferm defensor del dret a l'autodeterminació. "Li interessa molt el moviment independentista i dona suport a les manifestacions des del 2012 perquè una de les seves màximes és que el poble pot canviar l'statu quo si es mobilitza", remarca.

L'ara president colombià, que va criticar el discurs que va fer l'1-O el president espanyol Mariano Rajoy en què avalava l'actuació de la policia i "menyspreava el referèndum", també va ser present a la vaga general del 3-O. “L’experiència que deixa Catalunya: un poble organitzat, capaç de l’autogestió, que es mobilitza permanentment i té clars els seus objectius”, va piular. Quan va tornar a Colòmbia, no es va oblidar de Catalunya i no es va mossegar la llengua a l'hora de retreure al govern espanyol que no apostés per una sortida dialogada al conflicte. “I diuen que és una democràcia”, va escriure, quan es va fer públic que Rajoy volia deixar Catalunya sense autogovern aplicant l’article 155.

El 27 d’octubre, després de la DUI, Petro va fer una crida subtil a les excolònies espanyoles d'Amèrica a posicionar-se al costat de Catalunya quan Rajoy va anunciar que activava el 155 i que faria pagar al Govern el seu "desafiament". “Rajoy tracta de restablir la monarquia en la República de Catalunya. Quina serà la posició de les repúbliques llatinoamericanes exespanyoles?”, es va preguntar. Minoves creu que per a Petro també hi ha un abans i un després de l'1-O. "Es va quedar imbuït per l'1-O i no ha modificat el seu posicionament. Veu el Procés independentista com una revolta democràtica", destaca Minoves, que considera "significatiu" que al gener iniciés la campanya internacional per aconseguir el suport de la diàspora colombiana precisament a Barcelona: "És una declaració d'intencions molt clara".