L'independentisme es prepara per reactivar l'amnistia a la tardor

Barcelona / MadridDesprés de més d'un any arraconada al Congrés, la lluita per l'amnistia dels represaliats del Procés tornarà a agafar força en els mesos vinents. Segons ha pogut saber l'ARA de diverses fonts, Esquerra, Junts i la CUP –també entitats com Òmnium Cultural i Amnistia i Llibertat– porten temps reunint-se per estudiar la millor manera de revitalitzar-la i la idea que ara genera més consens és impulsar-la des del Parlament. Les garanties d'èxit són de nou ben escasses, però, sigui com sigui, reactivar just ara aquesta carpeta pot tenir avantatges encara que tingui poques possibilitats d'arribar a bon port. Entre ells, mirar d'influir en el debat de la reforma de la sedició, una altra mesura antirepressiva que té alguna oportunitat més de prosperar i que pot marcar el nou cicle de diàleg Generalitat-Estat.

La primera pista que alguna cosa es movia va arribar dimarts passat al migdia, quan ERC va anunciar que havia registrat una iniciativa al Parlament que reclama "accelerar" una llei d'amnistia impulsada des de Catalunya. El procediment per fer-ho és fàcil: els grups que ho vulguin presenten la llei i, si la cambra hi vota a favor, es trasllada al Congrés dels Diputats com una norma en nom del Parlament. A Catalunya el tema es pot aprovar per lectura única, és a dir, per la màxima urgència, i es designen tres diputats catalans perquè defensin la llei al ple del Congrés –si aconsegueix arribar-hi–.

Tenint en compte les majories que ERC, Junts i la CUP sumen a Catalunya, la dificultat real d'aquesta operació comença el dia que la norma surti del Parc de la Ciutadella de Barcelona i posi rumb a la carretera de San Jerónimo de Madrid. L'independentisme ja ha portat abans l'amnistia al Congrés per dues vies: la primera va ser a través d'una llei firmada pels partits –no pel Parlament– que va vetar directament la mesa, i la segona, vehiculada a través de 200.000 firmes ciutadanes, també dona senyals que naufragarà aviat. Ara mateix està pendent de si la mesa de la comissió constitucional accepta les compareixences del president d'Òmnium, Xavier Antich, i del president d'Amnistia i Llibertat, Dani Villalaín, que els partits independentistes van demanar el 5 de juliol. Si la cambra ho denega, la segona via activa morirà aquí.

Tercera via

Hi ha algun factor que faci pensar que la tercera via, la del Parlament, sigui la bona? "Em nego a acceptar que sigui una via morta. Es tracta de no rendir-se", diu una de les persones que participa en aquestes reunions per reactivar la llei. Des dels tres partits independentistes es mostra cautela, ja que són molt poques les qüestions que els han unit en els darrers anys –l'amnistia n'és una– i aquesta unitat sempre ha sigut fràgil. Però els punts de connexió són clars en dos sentits: s'ha de reactivar al Parlament i s'ha de fer a la tardor. "I el compromís és fer-ho conjuntament, fer-ho sols no té cap sentit. I hem de sumar com més gent millor", expliquen fonts d'Esquerra consultades per l'ARA.

Hi coincideixen des de Junts i també la CUP. Els tres grups independentistes estan coordinats a través d'un grup de treball que ha servit fins ara per fer seguiment de les vies obertes. Fonts de Junts a la cambra baixa defensen que les vies obertes al Parlament i al Congrés han d'anar coordinades per fer pressió a l'Estat: "Són dues vies complementàries i compatibles". I des de la CUP subratllen que la via del Parlament servirà per obrir un nou camí si la comissió constitucional veta les compareixences i tanca, per tant, la via de les 200.000 firmes.

Iniciatives complementàries

El reimpuls de l'amnistia es podria produir en paral·lel amb la negociació sobre la reforma de la sedició, perquè a la tardor és quan es podrà començar a veure si realment s'hi ha posat fil a l'agulla o no. Les diferències entre les dues mesures antirepressives són evidents. La primera afectaria tots els represalitas del Procés i compta amb el no rotund del PSOE –i de la triple dreta–. La segona només incumbiria els condemnats en el seu dia per sedició –el govern de l'1-O– i hi ha un escletxa perquè els socialistes s'hi posin bé. Per què fer-ho tot a la vegada? Perquè poden ser vasos comunicants tant en la negociació com de cara a l'opinió pública.

"Una reforma del delicte de sedició pot ser positiva, però hi ha molta gent a qui això no li resol res", expliquen des d'ERC. Per tant, l'impuls de l'amnistia serviria per mantenir viva la flama de la denúncia contra la repressió no només davant del govern espanyol, sinó també de cara a la societat catalana. "¿Quanta gent és conscient que l'any que ve poden entrar més de 30 persones a la presó?", exposa la mateixa veu republicana en record a les causes judicials que encara tenen obertes per l'1-O els càrrecs intermitjos del govern de l'època. Així, la intenció és que no només la sedició copi l'agenda política, sinó que també ho faci l'amnistia amb un nou intent de defensar que és legal. "El que tenim clar és que si tenim una majoria que la promou hauria de ser possible moure voluntats", diu una altra persona que ha participat en les reunions.

Que l'independentisme aposta per l'amnistia però també s'obre a parlar de reformar el delicte de sedició s'ha vist aquesta setmana en el debat de política general del Congrés: ERC, Junts, el PDECat i la CUP van incorporar una proposta de resolució que instava el govern espanyol a homologar el Codi Penal espanyol al de la majoria de països europeus i, per tant, eliminar aquest delicte. La proposta, però, només va rebre l'aval d'Unides Podem. El PSOE hi va votar en contra, perquè no veia clar el contingut de les resolucions, però en les últimes setmanes ha donat senyals d'obrir la porta a parlar d'una reforma del tipus penal.

El debat sobre com posar fi a la judicialització del conflicte també va ser present en la reunió entre presidents de divendres a la Moncloa. I Aragonès ho va fer palès així: "L'àmbit de la desjudicialització és molt ampli. Nosaltres proposem l'amnistia. Veurem les altres propostes que pugui haver-hi sobre la taula". En l'horitzó s'augura una tardor d'amnistia i de reforma de la sedició.