L'independentisme retroba la unitat amb l'amnistia: "No s'ha acabat res"

BarcelonaJa es va veure al Congrés quan va quedar aprovada definitivament, però la llei d'amnistia ha fet tornar la unitat de l'independentisme, almenys per unes hores. Les abraçades a Madrid entre els líders d'ERC i de Junts, Oriol Junqueras i Jordi Turull, precedien el manifest unitari Amnistia, una conquesta col·lectiva d'aquest divendres de tots els partits i entitats independentistes. Aquesta "reparació" gràcies a l'oblit judicial del Procés que posa fi a la repressió s'ha vist com una victòria de l'independentisme i així ho ha reflectit el text conjunt que han pronunciat des del pati de la presó Model de Barcelona, un símbol de repressió. "Avui res no acaba", han avisat els sobiranistes congregats, que s'han posat com a següent parada "l'exercici lliure i ple del dret d'autodeterminació de Catalunya".

El sobiranisme ha exhibit múscul i una fotografia d'unitat entre els seus actors principals, després d'un temps de brega parlamentària i que s'hagi perdut la majoria parlamentària favorable a l'estat propi. En aquesta ocasió l'amnistia ha servit de bàlsam al moviment després de la patacada el 12-M i d'una desunió que segueix ben present entre formacions i entitats. S'han unit el president d'Òmnium, Xavier Antich, al bell mig de la imatge, acompanyat del president d'ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Turull, la presidenta del Parlament, Anna Erra (Junts), així com la líder de la CUP al Parlament, Laia Estrada. I també s'hi ha pogut veure el diputat dels comuns Andrés García Berrio, destacat membre de l'organització antirepressiva Irídia, a més de representants d'altres organitzacions antirepressives i partits com Demòcrates, amb el seu líder, Antoni Castellà. Ara bé, cap dirigent de l'ANC ha fet acte de presència, una entitat que no ha donat suport a l'amnistia, com un element pacificador inconvenient si no anava lligat a l'autodeterminació.

De fet, l'aprovació de la llei primigènia d'aquesta legislatura espanyola es veu com "l'evidència que la necessària pluralitat i diversitat internes del moviment no han de ser impediments per a la defensa i consecució d'objectius compartits". Quanta més agror es respirava i competència entre partits, amb trencadissa inclosa de la majoria governamental, la norma ha permès una mica de pau.

Segons el manifest, llegit per l'activista mallorquina Antònia Maria Dols, l'amnistia és "una fita històrica i una conquesta col·lectiva". Al capdavall, suposa "una victòria arrencada a l'Estat" que permet tornar a situar el conflicte al "terreny polític", on creuen que "no hauria d'haver sortit mai". Com una alenada d'optimisme expressat des d'un entorn de privació de llibertat com és una presó, han reivindicat que aquesta "conquesta" és un "acte de reparació" als catalans "perseguits, investigats, encausats, inhabilitats, multats, empresonats i obligats a exiliar-se".

Grans consensos

En un acte de celebració breu, sota la batuta d'Òmnium, han recalcat que continuaran "treballant pels grans consensos de país", entre els quals situen la prioritat de votar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Així, han contradit la política de pacificació del president espanyol, Pedro Sánchez, perquè la reivindicació nacional quedi en segon pla amb l'avís que senzillament "és un pas més en la resolució democràtica del conflicte", que opinen que ha de passar per l'autodeterminació. En aquest sentit, han recordat que l'espionatge, la persecució i "la repressió que l'independentisme català continua patint" només han aconseguit "reforçar els centenars d'arguments que justifiquen l'aposta perquè Catalunya disposi d'un estat propi".

D'altra banda, han recordat els milers de signatures de ciutadans que van demanar per escrit l'amnistia per deixar enrere la repressió contra l'independentisme, a més d'iniciatives transversals com l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació, que van servir d'avantsala per a l'exigència d'aquesta mesura al Congrés.