Quan l'independentisme va començar a xiular els seus dirigents

BarcelonaL'expresidenta del Parlament i de l'ANC, Carme Forcadell, s'havia escapat fins fa dues setmanes dels xiulets que s'han proferit en les últimes manifestacions independentistes contra ERC. En l'acte dels cinc anys de l'1-O, però, no els va poder esquivar. La xiulada a Forcadell se sumava a la que va patir la delegació republicana al Fossar de les Moreres la vigília de la Diada, on també van ser escridassats dirigents del PDECat i titllats de "traïdors" –per un grup molt reduït– el secretari general de Junts, Jordi Turull, i l'exconseller Josep Rull.

El malestar les bases independentistes ha anat creixent per la paràlisi del Procés i ha provocat que en els últims temps hagin estat escridassats uns quants dels seus dirigents, especialment els republicans arran de la seva estratègia de negociació amb l'Estat. Abans del Procés, d'escridassades entre independentistes també se'n sentien, sobretot contra dirigents de CiU per part de simpatitzants d'ERC (i d'Esquerra cap a la JNC) i també contra dirigents republicans des d'espais de l'esquerra independentista. Però la tensió distava molt de la que hi ha ara.

El politòleg Jaume López atribueix el clima actual a la manca d'un espai unitari de l'independentisme on conflueixin les diferents estratègies: "Hi ha dos marcs interpretatius i dues visions estratègiques en l’independentisme post 1-O –contraposició entre nacions i construcció social d’una república– i no han trobat un espai o un lideratge que permeti fer-los complementaris". "Sense aquest espai, la desavinença es polaritza a través de les xarxes i es carrega d’emocionalitat", afegeix.

El professor de ciències polítiques de la UPF ho veu com un procés natural: "És habitual que una situació de retirada o stand by contribueixi a amplificar les diferències i tensions [...]. Tots els processos polítics de llarg recorregut passen per fases i el desconcert i les tensions internes, fins i tot les escissions, són típiques de moments de replegament".

Punt d'inflexió

La investidura fallida de Carles Puigdemont el 30 de gener del 2018 va marcar un punt d'inflexió en aquest sentit. "La no aplicació de la DUI també és un punt important, però aquest fet [la no investidura] va fer créixer les ferides del 2017", assegura el politòleg Toni Rodón. La decisió de Roger Torrent de suspendre el ple va generar fortes tensions entre les forces independentistes que es van reproduir al carrer. Si els diputats de Junts i de la CUP van ser aplaudits pels manifestants que eren fora del Parlament, molts dels quals amb caretes de Puigdemont, representants d'ERC, com Sergi Sabrià i Alba Vergés, van ser escridassats. Les ferides d'aquell dia continuen obertes entre els fins fa poc socis de Govern i també entre part del moviment de base, que considera que aquell dia es va enterrar definitivament el Procés.

Mesos més tard, en el primer aniversari de l'1-O, el llavors ja president Quim Torra, i també Torrent, van rebre una forta xiulada al final d'una manifestació en què s'exigia aixecar la DUI amb crides a dimitir si no optaven per la desobediència. I al matí, en un acte a Sant Julià de Ramis, Torra ja havia estat rebut pels CDR amb una pancarta amb el lema "El poble mana, el Govern obeeix", disgustats amb el rumb de la legislatura. El malestar creixia.

López opina que és "una suma de situacions" les que han permès "visualitzar les diferències" sense que hi hagi "cap repte, espai o lideratge" que permeti ressaltar que es pot "actuar amb fermesa davant l'Estat i buscar la complicitat d'actors que no van participar de l’1-O". I el partidisme de dues forces com ERC i Junts que "competeixen electoralment" també és, subratlla, un obstacle per buscar ponts d'entesa.

De fet, la tensió es va traslladar als ajuntaments amb les eleccions municipals del 2019. Com a Sant Cugat del Vallès, on part del públic va esbroncar amb crits de "155, 155, 155" i "traïdors" la republicana Mireia Ingla i la portaveu de la CUP, Núria Gibert, pel seu pacte amb el PSC per desbancar Junts després de tres dècades de domini convergent en un dels feus històrics de la formació. 

A les portes d'unes noves eleccions locals, Rodon subratlla que l'aposta de Junts per "una oposició més agressiva ara que ja no té l'incentiu de ser al Govern i no s'ha de contenir" farà "créixer la tensió" al carrer. "Quan les elits polítiques es barallen, aquesta disputa es trasllada al carrer", exposa el politòleg, que augura que en les pròximes enquestes la tolerància entre els votants de les dues formacions "anirà a la baixa". Els diferents actors de l'independentisme, però, ja fa molt temps que es miren de reüll.