L'independentisme català ja no és terrorista per a l'Europol però sí "extremista i violent"

Brussel·lesUna les condicions que va posar l'expresident Carles Puigdemont al PSOE a canvi del seu suport a la potencial investidura de Pedro Sánchez és que demanés a l'Europol que deixés "de tractar l'independentisme català com a terrorista" i de situar-lo com a "segona amenaça després del jihadisme". Vint dies després de la petició de Junts, el govern espanyol va demanar per carta a l'agència policial de la Unió Europea que "clarifiqués la naturalesa dels extremismes violents" amb l'objectiu de desvincular l'independentisme del terrorisme, tal com va quedar recollit en el seu informe anual. L'Europol ha deixat de considerar terrorista l'independentisme català i el basc, sí, però continua situant-los com un moviment "extremista".

En aquest sentit, l'únic que ha fet l'agència policial de la UE és copiar i retallar el paràgraf dedicat a aquests dos moviments del punt sobre terrorisme i l'ha enganxat sense canviar ni una coma al capítol dels extremismes que creu que hi ha a la Unió Europea. Ho posa al mateix nivell, per exemple, que alguns moviments ecologistes que protagonitzen ocupacions o protestes contra entitats bancàries, administracions o, entre altres establiments, carnisseries.

De fet, la carta que va enviar el director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) espanyol, Manuel Navarrete, a la directora executiva de l'Europol, Catherine De Bolle, ja diu que en tot cas l'independentisme català es podria arribar a classificar dins dels "extremismes violents". "Hi ha dinàmiques que duen a terme determinats col·lectius, entre els quals se cita els independentistes, relatives a la realització d'escraches i crema de banderes espanyoles", argumenta la missiva. Aclareix, però, que en "cap cas" aquestes activitats poden tenir relació amb el terrorisme.

D'aquesta manera, l'agència policial europea encara recull que aquests dos moviments "combinen narratives separatistes amb visions d'extrema esquerra". "Els seus missatges se centren en anar en contra l'estat espanyol i les seves institucions, així com en contra de temes tan amplis com el capitalisme", apunta l'Europol. També considera que l'independentisme basc i català "està utilitzant" el "descontentament social" i els problemes econòmics per llançar missatges contra Espanya. A més, critica que aprofita aquesta conjuntura per "seduir" els sectors més desafavorits de la societat.

ERC demana un canvi de metodologia

El director adjunt de l'Europol, Jean-Philippe Lecouffe, en resposta a l'eurodiputada d'Esquerra Diana Riba, va admetre en una comissió parlamentària el juny passat que l'informe es limitava a recollir la informació que transfereixen els estats membres. "L'Europol després comprova que les dades siguin fefaents, però no és l'Europol qui els defineix. [...] El marc normatiu de cada estat membre és diferent, i per això els toca als estats membres definir els fets que ens comuniquen", va justificar Lecouffe.

Per aquest motiu, Esquerra demana un canvi de metodologia de l'informe anual sobre terrorisme i extremismes de l'Europol. En aquest sentit, fonts republicanes asseguren a l'ARA que Riba té previst reunir-se dimarts que ve a la Haia (Països Baixos) amb la directora de l'agència policial de la UE.