L'exraper mallorquí que estima Puigdemont i Puig, però no Comín

BarcelonaJosep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), més conegut per Valtònyc, acusava dilluns l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, d'haver-se transferit donacions del Consell de la República al compte personal. La setmana passada ja ho insinuava, però de manera molt més críptica: "Recomano allunyar-lo de qualsevol organització". "En Valtònyc té dues grans virtuts: no calla i sempre diu la veritat", subratlla Mateu Xurí, el popular cantant de gloses mallorquines que el va esperonar a cantar en català per convertir-se en el primer raper a cantar en la nostra llengua a les Illes. "No calla encara que sigui per denunciar els qui teòricament ens havien de dur al paradís", afegeix en relació amb el Procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Que no calla res ho va demostrar anys enrere disparant, amb les seves cançons, contra el líder de l'entitat espanyolista Actúa Baleares, Jorge Campos, o la monarquia. Unes cançons que li van comportar a principis del 2018 una condemna a tres anys i sis mesos de presó per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la Corona i amenaces. Si Pablo Hasél va ser condemnat per un jutge que havia estat militant de Falange, Valtònyc va ser condemnat per un magistrat, Enrique López, que és partidari d'il·legalitzar els partits independentistes.

La condemna el va portar a exiliar-se a Brussel·les, compartint penes i alegries amb Carles Puigdemont, amb qui encara manté una gran amistat i a qui considera part de la seva família, com l'altre exconseller exiliat, Lluís Puig. De fet, primer amb Puigdemont i després amb Puig, va fer part del trajecte de tornada a Catalunya el 28 d'octubre del 2023, quan els delictes havien prescrit. Els va demanar que l'acompanyessin. "No el vull deixar aquí", esclatava a plorar quan es va acomiadar de l'expresident, després d'una sentida abraçada, a la Catalunya Nord.

Fill d'una família treballadora, es va pagar els estudis d'informàtica treballant en una fruiteria. "Però amb la música va descobrir una manera d'expressar-se", assenyala Pepa Pérez, que el va tenir d'alumne a l'institut de Sineu, on va començar a compondre els primers versos. També amb la música va prendre consciència política. “El meu delicte és ser d'esquerres i independentista, amb això n'hi ha prou perquè a Espanya et persegueixin”, denunciava després de declarar per primer cop davant la justícia belga, que es va negar sempre a extradir-lo.