L'Eurocambra replica el veto del 2019 als exiliats catalans

EstrasburgEl primer ple del Parlament Europeu d'aquest dimarts està ple a vessar d'eurodiputats, assistents i periodistes. És un dia gran. Ha sonat l'Himne de l'alegria, s'ha constituït la cambra comunitària per desena vegada a la història, s'han fet al·legats grandiloqüents sobre la democràcia i s'ha reelegit per una àmplia majoria la presidenta de l'Eurocambra, la conservadora maltesa Roberta Metsola. Però ha començat la legislatura amb almenys un escó buit, el del juntaire Toni Comín, tal com ja va passar el 2019 amb el mateix exconseller de Salut i la resta d'eurodiputats exiliats o que per voluntat pròpia no van jurar la Constitució a Madrid.

Comín s'ho ha hagut de mirar des de la tribuna, des d'on ha fet un tuit en què critica la decisió de Metsola de deixar-li l'escó vacant temporalment tot i la jurisprudència europea que indica que no cal prometre la carta magna per ser representant de l'Eurocambra. "Està atemptant frontalment contra els principis bàsics de la democràcia i està menystenint el vot dels catalans", ha piulat el juntaire.

En aquest sentit, l'expresident Carles Puigdemont ha criticat que l'Eurocambra hagi "violat" de "manera conscient" els "drets fonamentals" de l'eurodiputat independentista per "segona legislatura consecutiva". I n'ha culpat l'estat espanyol. "Espanyolitzar les institucions europees ha estat funest per al projecte europeu", ha assenyalat el dirigent de Junts també per la xarxa social X (antic Twitter).

Puigdemont també li ha recriminat a Metsola, que forma part del mateix grup parlamentari que el PP, la "inseguretat jurídica" que genera la seva decisió. Cal recordar que el TJUE ja va dictaminar el 2019 pel cas de l'escó d'Oriol Junqueras que no era necessari jurar la Constitució per ser eurodiputat, encara que, per aquest motiu, la Junta Electoral Central no els inclogui en el llistat de representants electes.

Metsola, però, al·lega que hi ha una altra causa oberta pel cas concret de l'escó de Comín, Puigdemont i Clara Ponsatí, sobre el qual el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va sentenciar que sí que cal prometre la carta magna. Ara bé, els juntaires ho van recórrer al tribunal d'alta instància de Luxemburg, el TJUE. L'advocacia general d'aquesta cort es va tornar a pronunciar en el mateix sentit que el 2019 i, per tant, s'espera que la cort dirimeixi en el mateix sentit el 26 de setembre i l'Eurocambra es torni a veure obligada a entregar l'escó a Comín.

Per això, Comín ha recriminat a Metsola que, després de fer un gran discurs sobre la democràcia, no li hagi reconegut el seu dret a la representació. "Mai la contradicció entre les paraules i els fets d’un candidat a presidir el Parlament Europeu havia estat tan flagrant. Són incoherències, dobles discursos i actituds com aquestes el que desprestigia les institucions", ha assegurat el juntaire.