L’endemà de la revocació dels indults: una hipòtesi plena d’incerteses

Madrid“Política”, piulava el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, quan Pedro Sánchez va concedir els indults als presos polítics el 22 de juny de l’any passat. Era una manera de sintetitzar la paradoxa que havia envoltat la mesura de gràcia fins a la seva concessió: els condemnats la valoraven amb escepticisme, era tabú explicar-ne la veritat públicament i, fins ara, és l’únic resultat tangible de l’aposta entre el PSOE i ERC pel diàleg. Ara torna a ser matèria classificada. Què passarà si el Tribunal Suprem els revoca? ¿La Moncloa dictarà nous decrets d’indult corregint les deficiències que hagi pogut trobar la sala tercera de l’alt tribunal? ¿Forma part de les negociacions que van reprendre dimecres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la seva homòloga a la Generalitat, Laura Vilagrà? L’exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, quan era interpel·lat pels indults abans que es concedissin, sempre repetia que “a vegades, perquè les coses surtin bé, cal treballar amb discreció”.

El canvi de criteri del Suprem amb els recursos contra els indults ha convertit en una hipòtesi plausible que el perdó del govern espanyol sigui revocat. Si les conseqüències polítiques són incertes, tampoc estan clares les jurídiques, atès el caràcter excepcional del supòsit. La sala segona de l’alt tribunal mai s’ha trobat en l’escenari que la sala tercera hagi tombat un indult contra una condemna seva. ¿Els líders del Procés haurien de tornar a la presó? En principi sí, tot i que la Moncloa és qui, en primera instància, tindria la potestat perquè no sigui així. Si la sala contenciosa administrativa estima les impugnacions de PP, Cs i Vox, el que quedaria anul·lat és l’acord del consell de ministres. Per tant, l’executiu de Pedro Sánchez podria dictar-ne un altre. Com que l’anul·lació no seria per raons formals –el govern espanyol ha seguit tot el procediment de manera escrupulosa– sinó per la motivació de fons que li va donar, podria corregir-lo l’endemà, si volgués. No caldria tornar a començar el procés de demanar informes a les presons, la Fiscalia i el tribunal sentenciador. L’executiu va argumentar que la convivència a Catalunya era un motiu justificat per concedir la mesura de gràcia per raons d’utilitat pública, prevista en la llei de l’indult.

Fonts del Suprem consultades per l’ARA compten que l’escenari previsible, si es donés el cas que la sala tercera dona la raó a la triple dreta, és que el govern espanyol tornaria a decretar els indults. Hi ha un precedent, el cas del conductor kamikaze en què els magistrats van donar un termini de tres mesos a l’executiu per corregir la motivació de l’indult. El govern de Mariano Rajoy va renunciar a esmenar el decret i, un cop transcorreguts els tres mesos, l’Audiència de València va dictar una providència en què ordenava l’ingrés a presó del condemnat. L’implicat va presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, però va ser inadmès.

El paper de Marchena

En cas que el govern espanyol s’inclini per no dictar uns nous indults i assumeixi l’hipotètic revés de la sala tercera, el focus tornarà a la sala segona del Suprem. A l’alt tribunal no volen donar per segur cap camí, encara que hi hagi algun antecedent com el del kamikaze que pugui servir d’exemple de com podria anar el procediment. De fet, al mateix Suprem tenen dubtes que l’eventual sentència que anul·li l’acte administratiu de l’indult sigui suficient per revocar la interlocutòria de la sala segona mitjançant la qual el tribunal presidit per Manuel Marchena va declarar extingida la pena. Sostenen que és possible que la Fiscalia sol·licités al tribunal sentenciador que els condemnats tornessin a presó, però fonts del ministeri públic apunten que no seria necessari perquè en aquest cas ja no hi hauria principi acusatori. Més enllà d’això, al Suprem insisteixen que la llei de l’indult estableix que és “irrevocable per naturalesa d’acord amb les clàusules amb què s’hagués atorgat” i anoten que caldria “estudiar-ho”.

Una altra de les incògnites és en quin grau penitenciari reingressarien els penats. Abans dels indults, la Generalitat va arribar a concedir-los el tercer, el de semillibertat, tot i que el Suprem el va tombar. Inicialment, doncs, qui té competència per decidir aquest règim és la secretaria de mesures penals, depenent de la conselleria de Justícia. El que és segur és que aquest any que han estat indultats no es descomptaria de la pena pendent de complir.

Tots els condemnats es troben a Catalunya, per bé que recentment El Confidencial va publicar que l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart se’n va a viure a Suïssa, on obrirà una nova planta de la seva empresa. Tot i que algunes fonts del món independentista així ho asseguren, el seu entorn ho desmenteix. En cas que ho fes i no ingressés voluntàriament a la presó, el Suprem hauria de demanar la seva entrega al país helvètic.

Abans de tot això, però, la sala tercera haurà de dictaminar si el PP, Cs i Vox estaven legitimats per recórrer els indults i, si és així, decidir si els revoca.