L'Estat aposta per la diplomàcia de l'esport amb Catalunya

Barcelona"El que es pretenia amb la candidatura conjunta era que l'independentisme català tornés a la pleta constitucional. Implicar-los en un projecte d'estat d'igual a igual amb una comunitat veïna pensant que, si resultava, estàvem fent un pas important cap a la normalització política del país". El president de l'Aragó, Javier Lambán, feia al maig aquesta explicació sobre el rerefons dels Jocs d'Hivern del 2030. Amb la viabilitat del projecte més que qüestionada per les seves pegues amb el lideratge de la Generalitat, el baró socialista es referia als Jocs com una "operació" de l'Estat per apaivagar el conflicte polític. "I el meu govern s'hi prestava encantat", va afegir a la Cope. El seu relat potser buscava la provocació, però contenia part de realitat i evidenciava els intents de l'Estat de practicar la diplomàcia de l'esport amb Catalunya.

El suport a la candidatura conjunta, ara donada per morta, és un dels punts inclosos en l'Agenda per al Retrobament que el PSOE va plantejar el febrer del 2020 a la Generalitat per vehicular el diàleg. "Ha de ser una iniciativa sota el lideratge del Comitè Olímpic amb la incorporació d'altres comunitats autònomes", establia el document original, entregat per Pedro Sánchez al llavors president Quim Torra, mentre que en l'actualització que va remetre el setembre passat a Pere Aragonès en la primera –i última– reunió de la taula de diàleg amb el seu govern, es donava per "oficialitzada" la candidatura. Fonts del ministeri de Cultura i Esport admeten que darrere del projecte hi havia una "agenda política". "El fet que Catalunya pogués organitzar uns Jocs amb una altra regió de l'Estat era un missatge en si mateix", defensen.

Les mateixes fonts, de fet, expliquen que aquest plantejament no s'ha fet exclusivament amb els Jocs, sinó que des del ministeri que encapçala Miquel Iceta es busca imprimir una certa "política esportiva d'acostament" amb Catalunya: "Totes les oportunitats que hem tingut les hem aprofitat". Destaquen, en aquest sentit, el retorn de la selecció espanyola de futbol a Catalunya el 26 de març passat, després de 18 anys sense trepitjar terres catalanes. "No és un tema menor i no és perquè sí. Es va prendre una decisió sobre aquest tema", expliquen. El partit de la roja, que es va disputar a l'estadi de Cornellà-El Prat, va ser una proposta del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, i el mateix Iceta s'hi va posicionar "molt clarament" a favor, segons fonts pròximes al també president del PSC. Dos mesos després Pedro Sánchez en treia pit al Congrés en una controvertida rèplica al PP: "Vostès enviaven piolins a Catalunya i amb nosaltres la selecció espanyola pot jugar-hi sense cap polèmica", va dir.

En paral·lel a aquest tipus d'accions més "simbòliques", des del ministeri d'Esport també reivindiquen la implicació de l'Estat en grans esdeveniments com la Copa Amèrica de vela, que se celebrarà a Barcelona el 2024. Malgrat que el projecte és fruit d'una iniciativa público-privada amb participació de la Generalitat i l'Ajuntament, les mateixes fonts afirmen que sense el "suport" del govern espanyol "era molt difícil que els organitzadors haguessin acceptat venir", una tesi que rebutgen des de Palau. La Moncloa, en tot cas, s'ha compromès a posar part dels 70 milions d'euros que costarà la cita i a declarar-la esdeveniment excepcional d'interès públic, cosa que implicarà incentius fiscals per als patrocinadors. "És un gest per intentar revitalitzar la imatge de Barcelona", afirmen des del ministeri. També destaquen els esforços de l'executiu espanyol per fer possible la Ryder Cup de golf a la Costa Brava el 2031 i avancen que en la candidatura per al Mundial de futbol Espanya-Portugal del 2030 s'oferirà a la Generalitat que hi hagi seus i subseus a Catalunya.

"No soluciona el problema polític"

El recorregut que la Moncloa veu en aquesta diplomàcia esportiva, però, no és compartit pel Govern. "Portant-nos els Jocs o la selecció no se solucionarà el problema polític ni s'avançarà en la normalització de les relacions entre governs", avisen fonts de Presidència. Les mateixes fonts, de fet, consideren que "si l'Estat propicia esdeveniments esportius a Catalunya és perquè estem perfectament capacitats per acollir-los, perquè som el territori que més èxits ha tingut en aquest sentit". Critiquen, amb tot, els "equilibris" i les "contradiccions" de l'estratègia de l'Estat, començant pel fet que Sánchez prometés a l'Aragó una candidatura "en peu d'igualtat" amb Catalunya un dia després de l'última reunió de la taula de diàleg. "Si els Jocs formaven part de l'Agenda per al Retrobament, per què ara els fa por que Catalunya els organitzi sola?", es pregunten des de Palau. "Si volen barrejar esport i política no ens hi trobaran", sentencien.

No participar en aquestes iniciatives amb l'Estat és, precisament, el que reclama part de l'independentisme. Un exemple és l'ANC, que al febrer es va oposar als Jocs d'Hivern amb l'argument que seria una "campanya d'espanyolització" incoherent amb el Procés. "Contribuirà al missatge de la falsa normalització", alertava l'Assemblea. Davant la possibilitat que hi hagi una candidatura només catalana –una opció remota–, fonts de l'ANC expliquen que encara no han fixat un posicionament, però remarquen que continuaria sent un projecte de "col·laboració" amb l'Estat. A hores d'ara tot apunta que no serà ni una cosa ni l'altra. Al diàleg polític aturat, les relacions congelades pel Catalangate i la crisi per les inversions és més que probable que s'hi sumi la defunció dels Jocs. El més paradoxal és que l'estratègia de distensió que hi buscava el govern espanyol haurà estat boicotejada des de les seves pròpies files. I això que Lambán assegurava prestar-s'hi encantat.