L'ANC manté el veto als polítics a la zona de convidats

BarcelonaEs manté el veto. L'ANC no es planteja aixecar el càstig als polítics i seguiran sense poder entrar a la zona de convidats que l'ANC reserva per a les personalitats a la manifestació de la Diada. Després de cinc anys de desterrament, la nova direcció de l'Assemblea aposta per no fer marxa enrere amb el boicot als representants polítics, tot i la seva aposta per refer ponts amb partits i entitats.

Que la marxa sigui unitària per primer cop gràcies al pacte amb Òmnium i l'AMI (que fins ara només hi col·laboraven), amb lema consensuat inclòs, cosa que no havia passat mai en la història de l'entitat, no farà canviar les coses. "Si l'Assemblea no ho vol canviar, no es canviarà", diuen fonts de l entitat.

I és que a diferència de l'ANC, Òmnium sempre ha convidat els partits en el tradicional acte que fa a l'Arc de Triomf durant l'11 de Setembre al matí en el que era l'únic acte transversal de l'independentisme per la Diada els darrers anys. Aquest dijous el president de l'Assemblea, Lluís Llach, durant la presentació de la manifestació a l'Arc de Triomf, ha dit que s'oposaria a què "es prohibeixi l’accés als polítics si el seu compromís amb la independència és inexcusable", però és referia a la marxa, no a la zona preferent.

El 2019 l'Assemblea va decidir no convidar polítics a l'espai reservat de la Diada fruit dels pactes de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona i d'ERC amb els socialistes en diferents ajuntaments del país com Sant Cugat del Vallès. Les bases de l'entitat estaven molt molestes amb els acords de les forces independentistes amb el PSC perquè havia donat suport a l'aplicació del 155. Algunes territorials i una part del secretariat van exigir que no se'ls convidés i la direcció va assumir aquesta petició. Aquest veto s'ha mantingut fins ara, en què tant republicans com juntaires també mantenen acords amb els socialistes a totes les administracions.

La decisió ja va aixecar una gran polseguera en el seu moment. Els primers a posar el crit al cel van ser els exconsellers Josep Huguet i Anna Simó, que van anunciar que no anirien a la manifestació en senyal de protesta. Huguet va titllar els organitzadors com "una colla d'exaltats que volen convertir la Diada en un aquelarre purificador contra els traïdors”.

Elisenda Paluzie, aleshores presidenta de l'ANC, va justificar l'exclusió perquè l'“essència” de l'entitat és “condicionar l'agenda política” com fan els lobbies després que l'exportaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, els acusés de “pervertir la voluntat de l'independentisme de ser obert i flexible” i d'actuar com a contrapoder i no contribuir a acumular forces.

L'ANC, però, no es va fer enrere i s'iniciava llavors, entre altres raons, la guerra oberta entre l'ANC i ERC, que va accentuar la seva aliança amb el PSOE a Madrid. Aquesta tensió va culminar amb la negativa del president Pere Aragonès i de la resta de consellers republicans a assistir a la manifestació del 2022 després que al manifest es titllés els republicans de partit "autoanomenat independentista".

Ara l'ambient es pot tornar a enrarir malgrat la voluntat de la nova direcció de l’Assemblea d’abandonar els retrets als partits. Les coses es poden tornar a complicar ara si ERC acaba investint Salvador Illa com a president de la Generalitat. L’entitat s’ha posicionat clarament en contra d’aquest acord que, si arriba, serà abans de la Diada. Aquest dijous Llach s'ha negat a fer cap valoració per posar el focus únicament en la manifestació.