L'ANC no troba aliats per declarar la independència el 2023

BarcelonaDe la mateixa manera que és una evidència que l'ANC va tornar a mobilitzar la gent en la primera Diada de la postpandèmia, també ho és que la seva proposta de declarar la independència el segon semestre del 2023 no troba per ara aliats ni entre els partits ni en la resta de les entitats. Aquest dimecres ho ha tornat a constatar després de reunir-se amb una delegació de la CUP al matí i d'ERC a la tarda, i tampoc va tenir millor fortuna amb els contactes que va mantenir la setmana passada amb el president Aragonès, Junts o el Consell de la República. Tot i això, el vicepresident de l'Assemblea, Jordi Pesarrodona, ha transmès que consideren que el seu full de ruta és plenament vàlid i que serà el "poble mobilitzat" qui acabi "empenyent" els partits.

La primera negativa que va rebre l'entitat va ser la del president, que en una cimera a Palau dimarts de la setmana passada ja els va comunicar que en cap cas compartia aquest termini. Diumenge, en una entrevista amb l'ARA, Aragonès ho explicava així: "Tots sabem que no hi ha les condicions per fer una declaració d’independència el 2023 i que aquesta sigui un èxit".

Tampoc Junts s'hi va sumar dos dies més tard i així ho va admetre a la sortida, amb crítica inclosa, la mateixa presidenta de l'ANC, Dolors Feliu: "Volen la independència sense posar res sobre la taula". El cap de setmana, també el Consell de la República a través del seu vicepresident, Toni Comín, va considerar que no era una "qüestió de terminis", sinó de tenir una "confrontació ben preparada". La CUP aquest dimarts no s'ha prodigat als mitjans, però a través d'una entrevista a La Directa, l'exdiputada Anna Gabriel ho descartava així: "Ni la DUI ens portarà a la independència, ni la taula de diàleg a exercir el dret a l'autodeterminació".

Carrer, carrer i carrer

I ara què? La primera conclusió és que l'Assemblea no donarà el seu braç a tòrcer. Pesarrodona ha dit que la lliçó de l'1-O és que "els partits obeeixen quan veuen que la gent empeny des de sota". Per tant, carrer, carrer i carrer. La propera acció de l'entitat serà a la plaça Sant Jaume, a les portes del Palau de la Generalitat. El dia 1 d'octubre aixecaran un mur d'urnes per "visibilitzar l'allunyament de les institucions respecte del resultat del referèndum".

Malgrat constatar-se de nou la divisió estratègica del moviment, els dies després de la Diada sí que han servit per rebaixar el to aspre que es va veure en l'Onze de Setembre i els dies previs. Almenys per part de l'ANC. Pesarrodona ha admès que hi ha pocs punts de connexió amb Esquerra –i amb la resta de formacions–, però ha afegit que almenys hi ha el diagnòstic compartit que s'ha de parlar: "Hem de trobar ponts de diàleg entre tots".

Enllestida la ronda amb els partits, representants de l'ANC amb Feliu al capdavant es troben a Nova York per mirar d'"internacionalitzar" la causa. Allà per poc no han coincidit amb Aragonès, que aquest dimecres ha enllestit el seu viatge institucional explicant que farà una proposta sobre autodeterminació al debat de política general amb la qual buscarà "sumar tots els demòcrates". És a dir, sumar grups parlamentaris més enllà dels estrictament independentistes.