L'ANC denuncia que l'objectiu prioritari del Govern no és la independència

"No hi ha res que indiqui que la independència és l’objectiu prioritari de l’acció de govern; ans el contrari; tot el que es veu són accions en clau autonomista, o accions condemnades al fracàs com la taula de diàleg, tot encarrilat a un pacte d’estabilitat". D'aquesta manera taxativa l'ANC ha definit l'acció de govern durant la presentació de l'informe de fiscalització de l'executiu del quart trimestre del 2021. Com ja va fer en la valoració dels primers 100 dies de govern,  quan va retreure que no apostés per la ruptura tot i la majoria del 52% al Parlament, aquest dimecres l'entitat ha criticat els escassos avenços en la confrontació directa amb l'Estat per implementar el resultat de l'1-O.

Malgrat que l'Assemblea ha remarcat que hi ha hagut alguns gestos positius, com ara que s'hagi habilitat l'ICF per a l'entrada de dipòsits d'institucions privades, ha denunciat que l’aprovació dels pressupostos no s'hagi portat a terme amb "un front comú independentista" o que s'hagin permès les "ingerències d’institucions i entitats espanyoles", fet que no fa altra cosa, a parer seu, que "aprofundir en la no implementació del mandat de l’1-O". La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha lamentat que l'executiu no dugui a terme accions "factibles, raonables i perfectament legals" per avançar cap a la independència com ara publicar com serien els pressupostos sense dèficit fiscal, apostar per la sobirania fiscal o energètica o tornar a potenciar el Diplocat. “Hi ha àmbits que considerem estratègics per preparar la ruptura, com ara la sobirania energètica, i els resultats no són positius”, ha dit Paluzie.

En matèria antirepressiva i tot i que la Generalitat ja s'ha retirat d'algunes causes contra independentistes, l'Assemblea ha assegurat en la seva valoració que el Govern està "més lluny que a l’anterior informe" de desplegar accions en la línia del principi de seguretat pública per a un estat democràtic amb "la persecució a activistes" i amb "anuncis que no s’han concretat, com el de retirar-se de totes les causes judicials" sense esmentar explícitament els casos de Marcel Vivet i Adrian Sas, condemnats recentment a presó amb acusacions de la Generalitat.