L'ANC busca el seu rumb després de la tempesta per la llista cívica

BarcelonaLes eleccions al Parlament no són les úniques que se celebren durant el mes de maig. Quatre dies després, l'ANC també celebrarà comicis en una consulta que s'allargarà fins al 18 de maig. Unes eleccions que seran cabdals per determinar el rumb de l'entitat després de la tempesta per la llista cívica. Dissabte de la setmana passada, en una votació molt ajustada, els contraris a presentar candidatura a les eleccions s'imposaven per menys d'un centenar de vots als partidaris de fer el salt al Parlament, amb la direcció liderada per Dolors Feliu al capdavant. I tot i que el resultat partia l'entitat per la meitat, tots dos sectors respiraven alleugerits. Els primers, per mantenir el caràcter transversal i mobilitzador de l'Assemblea fora de la lluita partidista. El segons, per no haver de triar candidats i recollir les 60.000 signatures necessàries en només tres setmanes a causa de l'avançament electoral.

I ara què? L'impuls d'una llista electoral queda definitivament enterrat? No és el que pensen els que han apostat de manera decidida per presentar una alternativa als partits majoritaris de l'independentisme. "En aquest escenari d'eleccions anticipades i amb Carles Puigdemont absorbint tot l'espai unilateralista és una sort que hagi sortit el no ara. Si mai volem fer una cosa amb opcions hem de deixar que l'etapa Puigdemont s'esgoti", subratllen fonts d'aquest sector, que confien que s'obri una altra finestra d'oportunitat si els partits independentistes no culminen el Procés.

Aquest sector també exigeix no quedar fora de la direcció: "Seria deixar el 50% de l'entitat sense representació; l'empat de la llista cívica s'hauria de traduir en un secretariat que reflectís aquesta diversitat, entre els que volen una Assemblea que només mobilitzi i més dòcil amb els partits i els que la volen més política". De fet, no descarten que Feliu opti a la reelecció, tot i que va deixar entreveure que plegaria si la llista no tirava endavant: "L'ambient de l'assemblea no va ser tens i això la va animar a no prendre una decisió en calent i plegar". Feliu, com la resta de persones que optin al secretariat, podrà presentar la seva candidatura des d'aquest dilluns fins al 8 d'abril. Aquestes mateixes fonts ressalten que la composició del nou secretariat servirà per determinar "si el no a la llista cívica era més gran entre els socis no actius o entre els actius, perquè ara no es pot saber". 

Més taxatiu es mostra Joan Mollà, el soci de l'ANC que va posar la primera pedra de la llista cívica: "La disjuntiva entre una assemblea dedicada a la política i una de dedicada a la mobilització és falsa i interessada. No tenim per què triar. Ho hem de fer tot. Apostar només per una part és deixar coixa o voler amputar l'ANC". I afegeix: "Creure que des de l’ANC podrem pressionar des del carrer els partits autonomistes perquè ens menin a la independència és pur autonomisme, encara que ho diguin en Lluís Llach o el Mahatma Gandhi". I és que el cantautor, a proposta dels crítics, s'ha postulat per presidir la nova etapa que volen obrir i ja fa dies, segons ha pogut saber l'ARA, que tempteja personalitats per refundar l'organització de dalt a baix. L'exvicepresident Jordi Pesarrodona, que va plegar per l'impuls de la llista cívica, formaria part d'aquest nou secretariat (si els socis així ho avalen) i podria tornar a ser el número 2.

Aquest sector aposta per girar full als darrers dos anys, que s'han saldat amb la dimissió d'una vintena de secretaris i la desaparició de nombroses assemblees territorials i sectorials amb una trencadissa mai vista. De fet, aquest corrent advoca perquè el nou secretariat comenci el mandat convocant una assemblea general extraordinària que serveixi per reformar els estatuts i elaborar un nou full de ruta, que es va aprovar el 2023 i en principi és vigent fins al 2025. "El resultat final és decebedor per a un secretariat que s'ho ha jugat tot a la carta de la llista cívica", diu l'exvicepresident Jaume Marfany, que critica que "l'obsessió" per teixir una agrupació d'electors "hagi deixat de banda completament l'estratègia de la confrontació".

Refer ponts amb els partits independentistes

Recuperar la confrontació, amb la desobediència civil com a bandera, és la recepta dels defensors d'una ANC apartidista. Mentrestant, consideren que l'entitat no es pot desvincular dels problemes dels ciutadans i posen d'exemple el caos de Rodalies dels darrers mesos. "L'Assemblea ha estat incapaç de convertir la indignació per la gestió de Rodalies en una gran protesta, com va fer el 2007 la Plataforma pel Dret a Decidir, que va convertir el malestar en una gran manifestació", apunten. En aquesta nova etapa, el sector que aplega fundadors, exvicepresidents, exsecretaris nacionals i càrrecs d'assemblees de base insta a refer la col·laboració amb la resta d'entitats sobiranistes i a abandonar l'enfrontament directe amb els grans partits independentistes per tornar a ser el pal de paller del moviment. "No es pot excloure absolutament ningú en el camí cap a la independència, que només serà possible si hi som tots", conclou Marfany. L'ANC busca noves coordenades.