L'amnistia s'empararà en la Constitució i la convivència i no considerarà delicte l'1-O

BarcelonaEn plena recta final de les negociacions i a l'espera que es desencallin els últims serrells, els detalls sobre la llei d'amnistia que estan pactant el PSOE i l'independentisme comencen a veure la llum. Es tracta d'un text ple d'equilibris i pensat no només per acontentar les dues parts, sinó també per vèncer els possibles obstacles del poder judicial, que ja amenaça amb presentar batalla. En aquest sentit, tal com han avançat La Vanguardia i El País i com ha pogut confirmar l'ARA, la norma s'empararà en la Constitució i l'estat de dret el dret internacional i es justificarà amb la voluntat de recuperar la convivència a Catalunya després dels fets del 2017. Uns fets, això sí, que no s'identificarien explícitament com a delicte.

El redactat, que encara haurà de ser validat per les executives d'Esquerra i Junts, estaria pensat per salvar l'escull del Tribunal Constitucional, on totes les parts tenen clar que la llei es juga la viabilitat. En aquest sentit, s'al·ludiria a la llei d'amnistia del 1977, ratificada en nombroses sentències de l'alt tribunal. I si la suposada restauració de la convivència al Principat és un dels motius més esgrimits pel PSOE a l'hora de justificar l'oblit judicial del Procés –en la línia del motiu que ja es va esgrimir amb els indults als presos polítics–, que no s'assenyalin com a delictius els fets al voltant de l'1-O era una de les línies vermelles de l'independentisme.

Així, segons algunes fonts, el que farà la norma que s'està ultimant és presentar un relat dels fets d'ara fa sis anys però sense reivindicar-los ni tampoc assenyalar-los com a delicte. El negociador amb Junts per part de Sumar, Jaume Asens, ha admès en declaracions a Catalunya Ràdio que les referències tant a l'1-O com a la consulta del 9-N del 2014 es basen en "fets fàctics i tècnics" més que en un "relat polític" per tal d'acontentar les dues bandes. També hi hauria acord, almenys amb ERC, per incloure els policies processats per lesions per les càrregues del dia del referèndum, segons El Periódico, tot i que fonts republicanes apunten a l’ARA que en quedarien fora els processats per tortures, per tracte degradant i els casos en què s’hagi causat una pèrdua d’òrgans.

On està ara per ara el desacord entre els juntaires i els socialistes? Segons ha explicat també Asens en una entrevista a TV3, la "discrepància" no està en el relat sinó en "en un o dos articles", que representen entre el 2% i el 5% del contingut. "Estem a la fase final", ha dit, convençut que el pacte és "qüestió d'hores o de dies". Tot i el seu optimisme, també ha admès que en aquests moments "cap de les dues parts està cedint prou per a un text de consens". Així, ha obert la porta a la possibilitat que es deixés alguna "discrepància oberta per a un moment posterior", recordant que durant la tramitació parlamentària es poden fer "modificacions". "Tampoc passaria res", ha tancat.

Registre abans de la investidura

A l'espera que es tanqui l'acord amb Junts, el PSOE tindria la intenció de registrar la proposició de llei al Congrés dels Diputats abans de la investidura. Seria una picada d'ullet a Puigdemont, que havia demanat "cobrar per avançat" en aquesta qüestió. Com que aprovar-la abans de l'elecció de Sánchez no ha estat possible -és el que demanava JxCat-, els socialistes s'han obert almenys a registrar al Congrés prèviament. Demà divendres hi ha reunió de la mesa de la cambra espanyola, que la podria admetre a tràmit, i també reunió de la junta de portaveus per fixar si la setmana que ve -possiblement el 7 i 8 de novembre- hi ha o no investidura de Pedro Sánchez.