L'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació ja compta amb el suport de 300 entitats i 200 ajuntaments

El 20 d'abril, en un acte a la Llotja de Mar, l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació presentava el seu manifest fundacional amb la intenció de mostrar el compromís d'una "majoria" de la societat catalana a favor d'"una sortida democràtica" al conflicte davant de la situació de "bloqueig actual" i feia una crida a les entitats a sumar-s'hi. Sis mesos després, aquest òrgan, impulsat per una trentena de persones a petició del president Pere Aragonès, entre les quals l'exdiputat David Fernàndez, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell o l'exconseller Joaquim Forn, suma complicitats.

La plataforma ja compta amb el suport de 300 entitats, entre les quals hi ha organitzacions patronals com la Cecot, FemCat o les cambres de comerç de Barcelona i Girona, o sindicats com la USTEC o la CGT, tot i que CCOO i UGT, els que tenen un pes més important, no s'hi han sumat. "Ens van dir que no ho veien, però a l'octubre ens tornarem a trobar amb ells", ha assenyalat Fernàndez. També s'ha adherit al manifest Òmnium, però no encara l'ANC, tot i que l'exdiputat de la CUP ha afirmat que no preveu que no hi sigui i que si no ho ha fet encara ha sigut perquè estaven immersos en l'organització de la Diada i de la commemoració de l'1-O.

200 municipis

El món universitari també s'hi sumarà, segons ha explicat la historiadora Anna Sallés, però amb un manifest propi on reclamaran l'amnistia i l'autodeterminació, després que els seus impulsors s'hagin reunit amb els rectors de totes les universitats. Amb la voluntat d'incorporar el món municipal, l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació ha rebut l'aval de 200 municipis que han secundat una moció de suport a la iniciativa en capitals de demarcació com Girona, comarcals com Montblanc, Tortosa o Vilafranca del Penedès, i altres municipis com Palamós, Arenys de Mar o Cardedeu. Els impulsors s'han marcat l'objectiu d'arribar a 800 municipis, que representarien el 80% del total de Catalunya.

Tot i que els comuns no s'hi han sumat, Fernàndez ha dit que "el diàleg és fluid" i que van mantenir a finals de juliol una llarga reunió en què se'ls va traslladar que recomanarien als grups municipals "abstenir-se o votar-hi a favor". En aquest sentit, l'exdiputat de la CUP ha dit que confia que els comuns secundin a Barcelona la moció que presentaran ERC i Junts conjuntament al ple del 29 d'octubre després de recordar que el 2021 ja es van posicionar a favor de l'amnistia. Un cop es tanqui l'adhesió dels consistoris, la plataforma buscarà el suport de consells comarcals, diputacions i el Parlament entre els mesos de gener i març, per després presentar les conclusions de la tasca que hauran desenvolupat al llarg d'un any.

L'objectiu ara és ampliar el nombre d'entitats i ajuntaments adherits en un procés que es clourà al desembre. Forcadell, que no ha volgut valorar la xiulada que va rebre durant la celebració dels 5 anys de l'1-O, ha destacat la importància d'aquest espai unitari de l'independentisme i ha explicat que han celebrat 120 reunions i que se'n faran una setantena més per aconseguir el suport de més actors.

Forn ha admès que impulsen la iniciativa en "un context difícil" i que l'adhesió de les entitats està costant. "No és fàcil amb les picabaralles actuals", tot i que ha remarcat que "compta amb el suport de tots els partits independentistes", ha afegit Forn. "Que hi siguin tots posa en relleu que és l'únic espai unitari de l'independentisme ara mateix", ha conclòs Fernàndez, que no ha amagat la seva satisfacció per l'èxit de la iniciativa.