"Si els jutges parlem molt els facilitem la feina": dates i traves de l'amnistia

Madrid"Parlant-ne molt els facilitem la feina". El jutge Enrique López, exconseller del govern d’Isabel Díaz Ayuso i col·lega ara de Manuel García-Castellón a l’Audiència Nacional, feia aquesta advertència dijous durant una xerrada sobre la llei d’amnistia a Boadilla del Monte (Madrid). Fa dies que juristes contraris a l’oblit judicial del Procés lamenten que, fent públiques les estratègies que els jutges haurien d’emprendre per esquivar l’aplicació de l’amnistia, han donat pistes al PSOE, Esquerra i Junts per fer retocs a la norma durant el seu tràmit al Congrés. En el mateix col·loqui, l’exjutge del Tribunal de Drets Humans Javier Borrego insistia en no ensenyar les cartes, però l’exjutge del Tribunal de Justícia de la Unió Europea Rafael García Valdecasas replicava que no, que a aquestes altures val la pena fer pedagogia de com els jutges poden impugnar la norma a Luxemburg. L’amnistia entra en un terreny decisiu: l’aprovació d’aquest dimarts al Congrés obre un període en què, en paral·lel, la llei seguirà el seu curs a les Corts espanyoles mentre alguns jutges es preparen per aturar-la. La partida fa setmanes que ha començat amb García-Castellón, que aquesta setmana ha posat la cinquena marxa per mantenir les imputacions de terrorisme contra Carles Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’investigats per Tsunami Democràtic.

Si no hi ha sorpreses, el redactat de la llei quedarà tal com va sortir de la comissió de Justícia el passat dimarts. Les formacions independentistes i el PSOE van canviar l’apartat que fa referència als delictes de terrorisme, amb l’objectiu de superar el filtre del Tribunal Constitucional i també de reduir el marge de García-Castellón. Ara s’especifica que no es poden amnistiar les conductes que, "de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions de drets humans i, en particular, les previstes en l’article 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans". El magistrat va dictar una interlocutòria aquesta setmana en la qual esmentava aquest article 2 del CEDH per destacar la gravetat de les lesions que van patir dos policies durant les protestes d’Urquinaona l’octubre del 2019.

En els pròxims dies s’esperen moviments rellevants en relació a aquesta causa. D’una banda, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha d’informar a la sala si considera que hauria d’assumir la investigació –Puigdemont i Rubèn Wagensberg són aforats i els hauria de jutjar el Suprem–, o bé no considera que els fets s’emmarquin en el delicte de terrorisme i, per tant, la causa hauria de viatjar cap a Catalunya. L’encarregat de proposar un criteri és el fiscal Álvaro Redondo, teòricament ubicat en el sector progressista, però l’haurà d’elevar a la junta de fiscals del Suprem, que podrien discrepar. El posicionament del ministeri públic és important en clau interna a la institució, atès que la Fiscalia de l’Audiència Nacional –i també el fiscal general– ja han expressat que el cas Tsunami Democràtic s’hauria de jutjar per desordres públics. La reunió de la junta de fiscals està prevista per a aquesta pròxima setmana o l’altra. Posteriorment, el Suprem haurà de decidir.

A pocs metres de l'alt tribunal, a la mateixa plaça de la Villa de París de la capital espanyola, a l’Audiència Nacional s’espera que la secció tercera que presideix el jutge Alfonso Guevara contesti als recursos d’apel·lació que els investigats van presentar contra la imputació per terrorisme del 6 de novembre. Fa setmanes que s’espera la resposta. Hi ha hagut molta discussió sobre les esmenes a l’amnistia per protegir la causa de Tsunami Democràtic, però hi ha un camí molt més senzill per parar els peus a García-Castellón: que la sala penal li esmeni la plana i, tal com defensa la Fiscalia, consideri que no es pot investigar per terrorisme. Mentrestant, el jutge instructor continua movent-se i ja ha acordat citar a declarar els dos policies perjudicats i les defenses creuen que aviat els tocarà als investigats. És una incògnita si dictarà com a mesura cautelar la presó preventiva.

Dos mesos al Senat

Aquests esdeveniments arribaran durant el tràmit de la llei d’amnistia al Senat. Allà el PP –amb majoria absoluta– farà tot el possible per allargar la tramitació i, de fet, ha sol·licitat a la Comissió de Venècia i al Consell General del Poder Judicial que emetin un informe sobre la norma. Fonts de l’òrgan de govern dels jutges apunten que, en principi, el seu escrit es debatrà i votarà al ple de l’última setmana de febrer. S’han designat com a ponents els vocals Mar Cabrejas –progressista– i Wenceslao Olea –conservador–, però es dona per fet que els blocs es dividiran i que els afins al PP podran impulsar un informe contrari a l’amnistia. El reglament del Senat estableix que el tràmit de la llei no pot ser superior als dos mesos, de manera que a principis d’abril hauria de quedar rebutjada i tornar al Congrés, que té potestat per aixecar el veto i donar-hi el vistiplau definitiu. El càlcul, doncs, és que a mitjans d’abril pugui estar aprovada.

Un cop entri en vigor, s’entra en terreny desconegut. La llei estableix que els jutges tenen dos mesos per aplicar-la, és a dir, per fer un primer moviment. Els últims retocs a la norma han reforçat l’obligatorietat dels jutges d’aplicar la llei d’una determinada manera, orientada a eliminar les causes obertes, les condemnes ja imposades i les ordres de detenció i ingrés a presó que hi ha vigents. Ara bé, hi haurà tribunals que no s’hi avindran. Els manuals jurídics de com aturar l’amnistia que s’han anat coneixent en els últims dies entre els cercles judicials donen per fet que el primer pas dels jutges serà presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE, preguntant bàsicament si la llei és contrària al dret europeu. La jurisprudència del Tribunal Constitucional diu que aquest dubte s’ha de plantejar directament al TJUE, sense passar pel TC.

El retorn dels exiliats

Podran tornar els exiliats a Catalunya? Probablement, els jutges també qüestionaran a Luxemburg si les instruccions d’aixecar les euroordres i les mesures cautelars d’ingrés a presó que preveu la llei d’amnistia són obligatòries o bé el mateix TJUE és qui ha de dictar com cal procedir. Darrerament, s’han expressat opinions en un sentit i en el contrari sobre aquesta qüestió: hi ha qui defensa que l’ordre de presó europea està lligada a una ordre de detenció estatal que la llei d’amnistia imposa que s’ha d’aixecar amb l’entrada en vigor de la norma. En canvi, altres veus defensen que l’euroordre també porta aparellada una ordre d’ingrés a presó que opera dins d’Espanya i que la llei d’amnistia no pot regular. "[Els jutges] Faran el que vulguin", es resigna un advocat defensor d’un dels exiliats.

Aquests moviments coincidiran amb les eleccions europees del 9 de juny. Teòricament, Puigdemont s’hi podrà presentar tant si ha pogut tornar a Catalunya com si no. En canvi, si algun dels condemnats pel Suprem en el judici del Procés hi volgués concórrer, sí que necessitarà que Manuel Marchena hagi accedit a donar per finalitzades les inhabilitacions. A més, hi ha un altre escenari, que és que un jutge directament no se senti concernit per l’amnistia. Per exemple, García-Castellón pot considerar que les causes dels CDR o de Tsunami Democràtic que instrueix per terrorisme no queden emparades per la llei. Això pot provocar que, eventualment, els afectats presentin un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i, a més, que es querellin contra el jutge per prevaricació. S’acosten els moments crucials de l’amnistia.