La jutge veu indicis de desobediència en l'actuació de la mesa de Torrent i la deixa a un pas del judici
Se'ls acusa d'haver permès el debat i votació de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació tot i els advertiments del TC
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per acabada la investigació contra els membres independentistes de la mesa del Parlament liderada per Roger Torrent, i la jutge hi veu indicis de desobediència per haver permès el debat i votació de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació que incomplien els advertiments del Tribunal Constitucional. D'aquesta manera, la magistrada ha deixat aquest dijous a un pas del judici el mateix Torrent –actual conseller d'Empresa–, el llavors vicepresident de la mesa, Josep Costa, i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Ara la instructora ha donat 10 dies a les acusacions i a la Fiscalia –que va iniciar la causa querellant-se contra ells– perquè presentin els seus escrits d'acusació.
Concretament, els fets es remunten a la tardor del 2019, quan l'independentisme va intentar teixir una resposta unitària a la sentència del Suprem. I va ser aquesta: "Per això, [el Parlament] reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític". Aquest text es va aprovar el 26 de novembre del 2019. Pocs dies abans, el 12 de novembre, la cambra també va aprovar una moció de la CUP que defensava la voluntat "d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". Aquests dos textos van portar la Fiscalia a presentar una querella, i ara el TSJC dona per vàlid el relat del ministeri fiscal.
La jutge veu "aparença raonable i suficient que els investigats i la investigada poguessin haver comès un o diversos delictes de desobediència greu". I ho argumenta basant-se en diverses resolucions del Constitucional. En el cas de la moció de la CUP, recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar els afectats del seu "deure" d'impedir la iniciativa –el Parlament remarca que la notificació va arribar després de l'admissió a tràmit de la proposta–. I també recorda que el Constitucional, primer el juliol del 2019 i després el desembre del mateix any, va declarar nuls diversos punts que reprovaven l'actuació del rei.
De fet, la magistrada assegura que Torrent va "maniobrar" per avançar la votació de la resolució de la CUP abans que arribés l'advertiment formal del TC. Amb tot, afirma que les resolucions aprovades són "iniciatives parlamentàries insistentment declarades inconstitucionals per l'òrgan competent, amb ordre expressa de no ser reiterades al Parlament per la seva inviabilitat". És a dir, apunta que no caldria haver-los avisat perquè sapiguessin que havien d'aturar la tramitació de les iniciatives. Per acabar, la jutge recorda que els investigats es van negar a demanar informes oficials als serveis jurídics abans d'admetre a tràmit les dues iniciatives.
No a la inviolabilitat
Davant d'aquests fets, l'estratègia de defensa dels membres de la mesa no va ser conjunta, tot i que va tenir trets comuns. Per exemple, Costa es va negar a declarar i no va acudir al TSJC el dia de la citació, fet que va precipitar la seva detenció ara fa dues setmanes. La resposta de l'exvicepresident de la mesa un cop davant de la jutge va ser la mateixa: no va declarar i va querellar-se contra la magistrada per una detenció que va titllar "d'il·legal". En canvi, Torrent i Campdepadrós sí que van acudir als jutjats i van declarar, desplegant dues línies de defensa. D'una banda, van al·legar que els advertiments del TC eren ambigus i que alguns dels avisos havien arribat quan la moció ja havia estat votada i aprovada –Campdepadrós també va argumentar que la resolució com a resposta a la sentència del Procés era simplement declarativa–. D'altra banda, també van posar l'accent en la inviolabilitat parlamentària i la defensa del dret a la llibertat d'expressió.
Però la jutge rebat durament aquest últim argument i els acusa d'actuar amb "menyspreu" a la legalitat. En concret, la magistrada afirma que la inviolabilitat parlamentària dels diputats "es refereix únicament a les opinions i vots que emetin com a parlamentaris en l'exercici legítim de les seves funcions", per protegir la llibertat d'expressió, però rebutja que es pugui emmarcar en aquest cas. I afegeix que "l'acatament i compliment de les decisions judicials és supòsit indispensable de l'estabilitat del sistema".
En aquest sentit, la setmana passada el ple del Constitucional va avalar la condemna de Carme Forcadell, presidenta del Parlament durant la tardor calenta del 2017, i també va negar que es pogués emparar en la inviolabilitat parlamentària. Dos magistrats sí que van titllar la condemna de "desproporcionada" i van avisar dels "efectes devastadors" sobre el dret a la representació política.