El TJUE desestima el recurs de Puigdemont i deixa en l'aire l'escó de Comín
Els juntaires es mostren "sorpresos" i "preocupats", i demanaran al Suprem que presenti una prejudicial al TJUE
Brussel·lesLa justícia europea ha donat la raó al Parlament Europeu en la seva negativa a acceptar el dret a ser eurodiputats de Carles Puigdemont i Toni Comín el 2019, i deixa en l'aire l'escó de l'exconseller de Salut a la cambra comunitària. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) assegura que l'Eurocambra s'ha de limitar a prendre nota de la llista d'eurodiputats que li envia la Junta Electoral Central (JEC) espanyola, la qual no va incloure l'expresident i l'exconseller perquè no havien jurat la Constitució presencialment.
En aquest sentit, Luxemburg assenyala que el cas s'ha de resoldre per la via judicial espanyola i no comunitària. Per això, Puigdemont i Comín apunten en un comunicat conjunt que demanaran al Tribunal Suprem que presentin una qüestió prejudicial sobre aquest assumpte al TJUE a través de la causa que tenen oberta a la cort espanyola per la negativa de la JEC a incloure Comín a la llista d'eurodiputats electes. A més, els juntaires asseguren que això els permetria presentar una nova demanda de cautelars i, per tant, intentar que Comín pogués accedir a l'Eurocambra, si més no de forma temporal.
Cal recordar que Comín ja va presentar unes cautelars a través del cas del 2019 al TJUE, les quals li han sigut denegades, i n'ha tornat a demanar a través de la causa que té oberta actualment al TGUE pel cas del seu escó d'enguany. Aquestes segones cautelars encara s'han de resoldre. D'altra banda, el comunicat dels juntaires també apunta que estudiaran presentar un recurs d'incompliment contra l'estat espanyol dels tractats comunitaris. Ara bé, dubten si avançar per aquesta via perquè creuen que "a priori" només la poden portar a la justícia europea els estats membres o la Comissió Europea.
En el mateix comunicat, Puigdemont i Comín mostren la seva "sorpresa" i "preocupació" perquè el TJUE "rebutja definitivament" el seu recurs contra el Parlament Europeu. "Ens deixa en una situació de clara indefensió, a nosaltres i als nostres electors, davant de l’actuació de les autoritats electorals espanyoles", afegeix l'escrit. Tot i això, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha avisat per les xarxes socials que seguiran "lluitant" i "persistint en tots els fronts per donar veu i vot al que diuen les urnes". Ara, però, el gran dubte és si els postconvergents optaran per mantenir el pols amb Comín o deixaran córrer la llista per tal que la seva número dos, Neus Torbisco, esdevingui eurodiputada.
Dos casos similars, dos finals diferents
El cas a què fa referència la sentència d'aquest dijous és molt similar a la decisió que ha de prendre ara l'actual presidenta del Parlament Europeu, la conservadora Roberta Metsola, sobre Comín, que és qui va liderar la llista de Junts les passades eleccions europees. A l'hora de prendre possessió al mes de juliol, li va negar el dret a ocupar el seu escó perquè la Junta Electoral Central havia declarat vacant el seu lloc perquè no va jurar la Constitució de forma presencial. Per això, el veredicte de la màxima instància de Luxemburg d'aquest dijous és clau per al Parlament Europeu a l'hora de decidir si accepta ara l'exconseller com a eurodiputat en aquesta nova legislatura.
A hores d'ara, fonts de l'equip de Metsola asseguren a l'ARA que estan "analitzant" la sentència i eviten avançar quina decisió prendrà l'Eurocambra. En tot cas, la presidenta del Parlament Europeu sempre ha assenyalat aquesta sentència com a clau per al futur de Comín com a eurodiputat. En aquest sentit, el TJUE és clar. Defensa que el Parlament Europeu "va limitar-se a fer el que estava obligat a fer: a prendre nota de la llista" que li van facilitar les autoritats espanyoles perquè controlar amb "exactitud" aquest llistat incompliria el repartiment de competències entre la Unió Europea i els estats membres. "Aquest control correspon exclusivament als organismes jurisdiccionals nacionals", subratlla la cort de Luxemburg.
D'aquesta manera, la màxima instància de la justícia europea ha dirimit en la mateixa línia que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), però al contrari que l'advocat general del mateix TJUE Maciej Szpunar, que a l'abril va apuntar que la llei electoral espanyola que obliga els eurodiputats a jurar la carta magna "contravé" la legislació europea i el principi de sufragi universal. Tanmateix, l'opinió de l'advocat general no és vinculant, i per això el TJUE, que té l'última paraula, n'ha pogut discrepar.
A més, cal recordar que Comín ja va ser admès com a eurodiputat el 2019 tot i trobar-se en la mateixa situació que l'actual. Després de la sentència sobre el cas de l'escó d'Oriol Junqueras, al qual al final se li va reconèixer el dret a ser eurodiputat tot i no constar en la llista de la JEC, l'anterior president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata italià David Sassoli, va admetre el juntaire com a representant de la cambra comunitària juntament amb l'expresident Carles Puigdemont.
Malgrat aquesta jurisprudència, fonts del Parlament Europeu asseguren que Metsola ha volgut actuar amb prudència en tot moment i no acceptar l'escó de Comín perquè creu que hi ha una diferència substancial entre el cas de Junqueras del 2019 i el de l'exconseller d'enguany. Mentre que el dirigent d'ERC no podia jurar la Constitució presencialment perquè estava tancat a la presó, l'Eurocambra defensa que l'exconseller de Salut pot viatjar fins a Madrid lliurement i acatar la carta magna perquè gaudeix d'immunitat i, per tant, considera que no seria detingut. Ara bé, l'eurodiputat juntaire no ha viatjat fins a l'estat espanyol perquè el Tribunal Suprem manté l'ordre de detenció nacional per la seva implicació en l'1-O.
Esquerra reivindica la "doctrina Junqueras"
Precisament, Esquerra ha emès un comunicat en què "lamenta" que el TJUE "s'inhibeixi d'aplicar" la jurisprudència que considera que es va establir amb la sentència que feia referència al cas de l'escó de Junqueras. "Esquerra Republicana continuarà treballant perquè es pugui aplicar la doctrina Junqueras i perquè es respectin els drets democràtics i la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes", diu el comunicat.
Per contra, el PP ja ha sortit a celebrar el dictamen. La portaveu dels populars a l'Eurocambra, Dolors Montserrat, l'ha qualificat de "cop dur" per als pròfugs i de "bona notícia" per a l'estat de dret. "Ni immunitat ni impunitat a qui es fuga de la justícia i no acata la Constitució", ha piulat l'eurodiputada catalana.