Junts defensa no tenir grup al Parlament Europeu: "Ja ens veuen com «els catalans»"

Brussel·lesS'acosta el primer ple del Parlament Europeu de la legislatura, que es farà aquest dimarts, 16 de juliol, i la gran majoria d'eurodiputats ja s'han espavilat a trobar un grup europarlamentari. Un dels pocs representants que de moment no està a sopluig de cap família política europea és l'exconseller de Salut Toni Comín. El juntaire, que admet que ha mantingut converses per fitxar per més d'un grup, defensa que estar al club dels no-inscrits té els seus avantatges, si bé els serveis tècnics de l'Eurocambra ho neguen taxativament. "Sincerament, no hi veig cap benefici", asseguren a l'ARA.

Sigui com sigui, diferents fonts europarlamentàries expliquen a aquest diari que Comín ha intentat adherir-se durant els últims dies almenys a dues de les vuit forces polítiques del Parlament Europeu. En primer lloc, tal com ja havia provat Junts en l'anterior legislatura, va parlar amb els Verds per afegir-se al seu grup, en el qual hi ha Esquerra, EH Bildu i, entre molts altres, el BNG. De fet, més enllà del vessant ecologista, aquesta família inclou partits independentistes i regionalistes d'arreu de la UE, i de comunitats lingüístiques i nacionals minoritàries. Finalment, però, les converses entre els juntaires i els ecologistes van tornar a acabar en no res.

Una altra de les opcions que ha explorat Junts és el grup de l'Esquerra, que compta amb l'exministra d'Igualtat i Feminismes Irene Montero, la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon i, entre d'altres, la Die Linke alemanya. Els contactes amb aquesta família política, que és la que està més escorada a l'esquerra del Parlament Europeu, tampoc van fructificar.

A banda d'intentar afegir-se a grups europarlamentaris ja formats, Junts va explorar la idea de crear-ne un de nou amb altres partits. El principal impulsor volia ser la formació italiana Moviment 5 estrelles, que havia governat Itàlia amb el xenòfob Matteo Salvini (La Lliga) i havia compartit grup europarlamentari amb diferents forces d'extrema dreta i euroescèptiques, com el UKIP de Nigel Farage, l'aleshores Front Nacional de Marine Le Pen i Alternativa per a Alemanya (AfD). També s'hi volia sumar, entre d'altres, l'eurodiputada Sahra Wagenknecht, que va sortir de la Die Linke perquè apostava per endurir les polítiques contra l'entrada d'immigrants a la UE.

Tanmateix, per constituir un nou grup europarlamentari s'ha de sumar almenys 23 eurodiputats de fins a set estats membres diferents i el Moviment 5 estrelles no es va veure en cor d'aconseguir-ho. Per això els populistes italians van desistir aviat, es van unir al grup de l'Esquerra i, per tant, Junts va veure com aquesta via també se li tancava.

"Ja ens veuen com el partit dels catalans"

Els serveis tècnics del Parlament Europeu asseguren que formar part d'un grup parlamentari dona més visibilitat als eurodiputats, es compta amb més suport tècnic i financer i es tenen més avantatges a l'hora de fer tràmits parlamentaris. En aquest sentit, els no inscrits, llevat que aconsegueixin almenys 40 firmes per tirar-ho endavant, no poden presentar resolucions ni esmenes, i tampoc proposar canvis en l'agenda parlamentària. Tampoc poden presidir comitès i ho tenen més complicat per fer de ponents o participar en la discussió d'informes.

L'únic possible benefici que hi veuen les fonts de l'Eurocambra és la construcció d'una narrativa política euroescèptica i crítica amb tota la resta de forces i el global del Parlament Europeu. Posen d'exemple el nou partit d'Alvise Pérez (S'ha Acabat la Festa), que fins i tot ha rebutjat entrar al nou grup d'extrema dreta de l'Europa de les Nacions Sobiranes i ha preferit quedar-se sol. "Ara, trobo que anar contra tot i tothom queda una mica forçat i és complicat de justificar que de vuit grups cap et faci el pes", assenyala un tècnic del Parlament Europeu.

Tot i això, Comín defensa a l'ARA que no li cal formar part de cap família política perquè a Junts "es garanteixen la visibilitat tots sols". En aquest sentit, tal com defensava en la campanya de les eleccions europees l'expresident Carles Puigdemont, l'eurodiputat assegura que tothom sap qui són encara no comptin amb el paraigua de cap grup europarlamentari. "Ja ens veuen com els catalans, i es referien a nosaltres tres [Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí] i no a Diana Riba, Jordi Solé, Ernest Urtasun, Jordi Cañas o Jorge Buxadé", assegura el juntaire.

A més, Comín reivindica que ha sigut un dels eurodiputats que han fet més intervencions als plens de l'Eurocambra durant la passada legislatura i que ha sigut ponent en cinc informes, dos dels quals legislatius. També recorda que estar en un grup europarlamentari no garanteix ocupar cap presidència o vicepresidència en un comitè, "com es demostra en els partits als quals els fan cordó sanitari".

Malgrat que reivindica quedar-se com a no inscrit, Comín admet a l'ARA que ha mantingut converses amb diferents grups europarlamentaris per adherir-s'hi. "Són ells que m'han vingut a buscar, no jo", afirma. I descarta tornar a la família liberal, on hi havia CiU i de la qual van ser expulsats per pressió de Ciutadans. De fet, la desaparició dels taronges a l'Eurocambra podria facilitar ara l'entrada juntaire al grup liberal, en el qual hi ha el PNB, però Comín evita avançar-ne res. "No hi podem tornar perquè Junts no hi ha estat mai, no som els successors de Convergència", es limita a recordar el juntaire, que va ser diputat pel PSC.

Tanmateix, l'exconseller de Salut diu que ideològicament se sentiria còmode a dins de la família socialdemòcrata, a la liberal, a la dels Verds i a la de l'Esquerra. "Una altra cosa és el seu compromís amb el dret d'autodeterminació de Catalunya, i ara els socialistes es troben als antípodes. I això és el criteri principal a l'hora de triar", assenyala Comín.