Josep Punga: el candidat de l'ANC que planta cara a Lluís Llach

BarcelonaEn el seu camí cap a la presidència de l'ANC, Lluís Llach, l'aposta del sector crític per girar full a la llista cívica, s'ha trobat un rival inesperat que ha portat l'entitat al bloqueig. No és Josep Costa ni Uriel Bertran o algun altre membre de la direcció. És Josep Punga, un jove economista de 27 anys que ha fet bandera de la regeneració per plantar cara als reformistes que volen refer ponts amb tots els actors independentistes allunyant-se de posicions maximalistes. Però qui és Josep Punga? Aquest director de negocis internacionals al Banc Sabadell, que es dedica a ajudar empreses catalanes a buscar mercats a l'exterior, és fill de pare exiliat d'Angola i mare congolesa. Els seus orígens familiars expliquen que sigui independentista des que té ús de la raó. Tot i ser d'estats diferents, el seu pare i la seva mare són de la mateixa tribu, els bakongo, i tots dos saben molt bé que nació i estat no sempre volen dir el mateix perquè el seu poble va quedar repartit en tres països quan els europeus es van dividir l'Àfrica.

"Hi ha un fil roig de resistència que uneix la lluita dels bakongo i la dels catalans perquè hi ha la mateixa pulsió dels estats de voler homogeneïtzar-te i l'única manera de viure dignament és tenir un estat propi", remarca en conversa amb l'ARA Punga, que des de ben petit va veure passar per casa opositors angolesos perquè el seu pare va fundar una associació d'exiliats. Primer a Cornellà de Llobregat, on va viure pocs mesos després de néixer, i després a Montcada i Reixac, on viu. És a Montcada on comença la seva militància política afiliant-se a CDC amb 18 anys perquè era el partit que considerava més afí. "Vaig poder votar encara Convergència per primera i última vegada a les municipals del 2015 perquè soc del mes de maig i ja era major d'edat", diu.

El 2022 va deixar Junts (on va anar de número 4 a les municipals del 2019) perquè s'allunyava de la unilateralitat, l'única via que veu possible per aconseguir la independència. "No em sentia còmode i me'n vaig anar aquell any a l'Assemblea, que defensa els meus postulats". I quan es van convocar eleccions per escollir una nova direcció, va fer el pas de presentar-se com a secretari. Ho va fer pel bloc jove i va ser el candidat més votat. La setmana passada, pocs dies abans del ple de constitució del nou secretariat, va decidir presentar batalla per la presidència. "Durant la campanya vaig reclamar regeneració, noves cares, i la proposta de Llach no encaixa amb el que defenso, cal reactivar i rejovenir l'Assemblea per sortir del desencís", assenyala Punga, que alerta dels vincles de Llach amb Junts. "Li vam preguntar si és coherent reclamar unitat i demanar el vot per Junts i no va contestar, els dubtes hi són".

Deixa clar que la llista cívica és "un debat tancat ara per ara" i que el punt de no entesa amb el sector reformista és com arribar a la independència. "Necessitem a tothom i cal unitat, però també fermesa per no perdre el temps, una unitat efectiva de confrontació i unilateralitat, no pel traspàs de Rodalies, el pacte fiscal o una independència pactada". Després d'admetre que té "interessos comuns" amb el sector oficialista que abanderen Elisenda Paluzie i Dolors Feliu, Punga no descarta tornar a presentar candidatura a la presidència de l'Assemblea: "La vaig retirar confiant que Llach sortís de l'immobilisme, però no ho va fer, quan hi ha dues visions a l'ANC i cap va aconseguir la confiança qualificada". Assegura que el debat no és pels càrrecs, tot i que es va proposar que ell fos vicepresident i el sector de Llach ho va refusar. "Cal fer visibles les diferents sensibilitats i si exigim regeneració als partits, nosaltres l'hem d'exercir per ser coherents", conclou.