Josep Costa, apartat de la direcció de l'ANC
El sector de Lluís Llach passa a controlar íntegrament tot el comitè permanent
BarcelonaJosep Costa, que va ser el segon candidat més votat pels socis després de Lluís Llach, ha quedat fora de la direcció de l'ANC. Ni serà un dels quatre càrrecs orgànics de la cúpula ni tampoc coordinarà cap comissió i, per tant, no integrarà el comitè permanent de l'actual secretariat nacional, l'òrgan de govern reduït. L'exvicepresident de la mesa del Parlament, que va presentar candidatura al secretariat com va avançar l'ARA, va declinar postular-se com a president o vicepresident ara fa dues setmanes i tampoc ho va fer fa una setmana quan es va haver de repetir la votació pel desacord entre la direcció sortint i els renovadors. Però aquest dissabte va decidir optar al càrrec de la comissió d'Estratègia i Discurs i va ser derrotat, segons ha pogut saber l'ARA.
El resultat de la votació va ser ajustat, però els 26 vots que va rebre van ser insuficients per superar Josep Pinyol, un dels secretaris que va dimitir arran de l'impuls de la llista cívica, que en va sumar 31. Aquest càrrec el va ocupar en el darrer mandat Uriel Bertran, un dels grans defensors de presentar batalla al Parlament. Que l'exdiputat de Junts donés suport a Josep Punga en la pugna amb Lluís Llach per la presidència de l'ANC i després votés en blanc com van fer la resta de membres de la direcció sortint, cosa que va portar l'entitat al bloqueig, l'ha apartat de la direcció. Tot i que Costa no s'ha posicionament públicament per aquest bloc, en una entrevista dijous a El Món va reclamar que l'entitat no tingués por de marcar distàncies amb “l’establishment independentista” davant l'aposta de l'equip de Llach per refer ponts amb partits i entitats.
En la mateixa entrevista, Costa va lamentar la manca de voluntat de la nova direcció per incloure cap antic secretari o candidat que no defensi només la mobilització com a eina de lluita. "Es veien amb força suficient per ocupar tots els càrrecs i no tenien gens d’interès a arribar a cap acord", lamentava. I és que la voluntat dels fins ara crítics era copar tots els càrrecs de la direcció per evitar divergències. "Tot o res", sentenciaven membres d'aquest sector reformista a les portes de les eleccions al secretariats. Els resultats ho confirmen. Més enllà dels quatre càrrecs orgànics que es van escollir dissabte passat amb Llach com a president i Noemí Zafra com a vicepresidenta, els altres nou coordinadors són secretaris que es van posicionar en contra de la llista cívica.
Més enllà de Pinyol, configuren el nucli dur de la direcció personalitats o exsecretaris que van signar el manifest per evitar que l'Assemblea promogués una agrupació d'electors. És el cas de l'exvicepresident Jordi Pesarrodona, que va plegar per l'impuls de la llista cívica, que coordinarà les accions al territori, o el també exvicepresident Josep Cruanyes, que serà el màxim responsable de l'àrea de Gestió Jurídica i Seguretat. També l'històric sindicalista Carles Sastre o l'activista Elisenda Romeu, fins ara portaveu de la sectorial de Persones Represaliades de l'Assemblea.