Joan Josep Omella: l’arquebisbe que va intentar fer de mediador entre Puigdemont i Rajoy el 2017
El president de la Conferència Episcopal Espanyola també va criticar la presó preventiva dels líders del Procés
BarcelonaL’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella (Cretes, 1946), ha estat notícia aquesta setmana pel fet que li digués al papa Francesc que havia de llegir en castellà el text a la benedicció de la Moreneta a Girona. Per tancar la polèmica, Omella ha dit que el text el va enviar la confraria de Montserrat seguint les indicacions del Vaticà i que va instar el pontífex a saludar els feligresos amb un "bon dia" en català. Després, però, va embolicar la troca menystenint la variant del català de la Franja titllant-la de chapurriau.
Designat president de la Conferència Episcopal Espanyola el 2020, els qui els coneixen diuen que és un home senzill que sempre es presenta com “un rector de poble”, a qui no li agraden els càrrecs ni el protocol i que és partidari del diàleg. Ho va demostrar l’octubre del 2017, quan va fer una crida a "la concòrdia" i fins i tot va intentar fer de mediador entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. També va criticar la presó preventiva dels líders independentistes, que va qualificar d'"excessiva", tot i que va decidir no visitar-los, fet que va comportar que algun dels presos el critiqués. Tampoc va anar a veure Oriol Junqueras, amb qui té una bona relació. Amb ell, de fet, s'havia trobat uns minuts abans que el llavors vicepresident del Govern es dirigís a la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017.
El sector més conservador de l’Església mai l'ha vist amb bons ulls. Molt crític amb el capitalisme, ha denunciat que és un “pecat” que els bancs no tornin a la societat els beneficis que van aconseguir després de ser rescatats. En la seva primera missa com a cardenal va instar els seus companys a viure amb senzillesa pronunciant una de les seves frases més cèlebres: “No estic aquí per ser servit, sinó per servir”. No eren només paraules. Va rescindir el servei domèstic del palau episcopal i només va conservar la cuinera. Ell mateix para taula i recull els plats, també quan té convidats. També aposta perquè la dona tingui un paper més destacat a l’Església i va nomenar una dona com a secretaria general de l’arquebisbat en una decisió sense precedents. Amb l'avortament, en canvi, no s'allunya de la línia oficial i veu "incongruent" que es permeti i alhora "es prohibeixi trencar un ou d'àliga".
