Illa intenta convèncer Costa sobre l'oficialitat del català a la UE: "És una qüestió de justícia lingüística"
El president de la Generalitat demana a Brussel·les que el repartiment dels fons europeus no se centralitzin a Madrid
Brussel·les"Optimisme dins del realisme". Amb aquestes paraules, que podrien definir perfectament el president de la Generalitat, ha sortit Salvador Illa de la seva trobada amb el president del Consell Europeu, Antonio Costa, a qui li ha traslladat la seva voluntat que el català esdevingui un idioma oficial a la Unió Europea. Així doncs, el dirigent socialista ha mirat de convèncer l'exprimer ministre portuguès i ha defensat que "és una qüestió de justícia lingüística" que reforçaria el "sentiment d'europeisme" dels catalans. Ara bé, segons ha admès el mateix Illa, Costa "s'ha mostrat receptiu", però "prudent". "És un assumpte que no és gens senzill", ha justificat el president de la Generalitat en declaracions als mitjans des de Brussel·les.
Illa també ha defensat que, sumant-hi els parlants de gallec i l'euskera, prop d'uns 20 milions de ciutadans europeus es veurien més representats a les institucions europees si s'aprova la petició del govern de Pedro Sánchez de fer oficial a la UE les tres llengües cooficials de l'Estat. “M’he posat a la seva disposició per tot el que puguem fer per acompanyar el treball de l’executiu espanyol”, ha afegit el president de la Generalitat. Al seu torn, fons del gabinet de Costa han subratllat que aquesta trobada "posa de manifest" el compromís del Consell Europeu amb les regions i els ciutadans europeus, i han confirmat la petició d'Illa sobre l'estatus del català a les institucions europees.
El líder del PSC també ha aprofitat les reunions d'alt nivell que ha mantingut a Brussel·les per proclamar el retorn de Catalunya com un actor influent en la política espanyola i europea. De fet, és la primera vegada que un president de la Generalitat es reuneix amb un president del Consell Europeu des del 2011, quan Artur Mas es va trobar amb Herman Van Rompuy ara fa ja catorze anys. Cal esmentar, però, que Costa va ser apuntalat en gran part per Sánchez al capdavant del Consell Europeu i que, de moment, el socialdemòcrata portuguès s'està mostrant més accessible que els seus predecessors. Sense anar més lluny, a finals del mes passat va rebre el lehendakari, Imanol Pradales.
![El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, aquest dilluns al Consell d'Exteriors de la UE.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
En tot cas, a hores d'ara la iniciativa per fer oficial el català al global de la UE es manté en punt mort i fa mesos que els estats membres demanen més informació econòmica i jurídica per desencallar-la, segons asseguren a l'ARA diverses fonts diplomàtiques. Així doncs, Espanya, de moment, no demana cap informe als serveis legals del Consell de la UE, tal com voldrien els seus socis europeus. Tot i això, Illa ha confirmat que el govern espanyol preveu que Polònia, que ostenta la presidència del Consell de la UE durant aquest primer semestre d'aquest any, ho torni a posar sobre la taula en una de les trobades ministerials que es facin durant els pròxims mesos.
Uns fons europeus "descentralitzats"
Més enllà de Costa, l'agenda d'aquest dijous d'Illa ha començat ben d'hora i ha anat a córrer a les 6 h del matí amb un parell de periodistes i l'eurodiputat Javi López, que no ha pogut acabar els deu quilòmetres que ha fet el president a un bon ritme i donant voltes per al Parc del Cinquantenari de la capital belga. També s'ha reunit amb la vicepresidenta de la Comissió Europea i titular de Transició Energètica, la també socialista Teresa Ribera, i a la tarda ha participat, en català, en el plenari del Comitè de les Regions, que s'ha celebrat en la seu del Parlament Europeu de Brussel·les.
En la mateixa línia que la gran majoria de dirigents de comunitats autònomes que han participat en aquest ple, Illa ha fet una crida a evitar la "centralització" del Fons de Cohesió europeu, que és un dels més importants de la UE i que a hores d'ara reben directament les administracions regionals. D'aquesta manera, el president vol evitar que, tal com es planteja la Comissió Europea en pro de reduir la burocràcia, a partir d'ara aquest finançament comunitari hagi de passar primer per al govern espanyol i, després, sigui aquest mateix el que el reparteixi segons els seus criteris. "Simplificació no vol dir centralització", ha dit Illa.
