Què han votat els eurodiputats catalans en l'elecció de Von der Leyen?

EstrasburgEl sentit del vot dels eurodiputats sobre la candidatura d'Ursula von der Leyen per revalidar mandat al capdavant de Comissió Europea és secret, però la gran majoria de parlamentaris l'han fet públic. Així doncs, també l'han donat a conèixer gairebé tots els membres catalans de l'Eurocambra (vuit) que van sortir escollits el 9 de juny a les eleccions europees. Segons expliquen ells mateixos o els seus equips a l'ARA, menys de la meitat dels europarlamentaris de Catalunya han donat suport a la conservadora alemanya, que ha sortit reelegida per 401 vots a favor i 284 en contra.

Javi López i Laura Ballarín (PSC)

Els eurodiputats Javi López i Laura Ballarín (PSC) són del grup europarlamentari dels socialdemòcrates i, per tant, formen part de la coalició tricolor –amb conservadors i liberals– que va acordar proposar una altra vegada Von der Leyen com a presidenta de l'executiu comunitari. No hi ha hagut sorpreses i han votat a favor de la conservadora alemanya, si bé hi ha hagut companys de la seva mateixa família política que, com és habitual a l'Eurocambra, han trencat la disciplina de vot.

En aquest sentit, Javi López, que ha estat escollit vicepresident de l'Eurocambra, explica a l'ARA que els socialistes catalans donen tanta "importància a les persones com al pla programàtic" i assegura que Von der Leyen "és una persona amb la qual es pot treballar". Això sí, demanen "aplicar amb exigència i ambició el pla verd europeu" i garantir que el Partit Popular Europeu (PPE) no el "desmantellarà", a més de potenciar l'autonomia estratègica i militar, però "fugint del militarisme". També han aconseguit que Von der Leyen cedeixi en la creació d'una nova comissaria d'Habitatge per garantir l'accés a l'habitatge a tota la Unió Europea, si bé les competències per regular-ne els preus o donar permisos de construcció, per exemple, són estatals o regionals.

Toni Comín (Junts)

L'escó de Toni Comín és l'únic que ha quedat buit. L'eurodiputat de Junts no ha aclarit què hauria votat. Tanmateix, l'exconseller de Salut assegura que és "molt explícit" sobre els "criteris centrals" que tindria en compte a l'hora de donar suport a Von der Leyen: el seu compromís amb els valors democràtics i el fet de "no mirar a una altra banda" quan hi ha "fallades sistèmiques" en l'estat de dret, sobretot pel que fa a l'estat espanyol i el moviment independentista. Fins ara, critica Comín, Brussel·les "ha mirat massa vegades cap a un altre costat".

Cal recordar que la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, ha deixat vacant temporalment l'escó de Comín, com a mínim fins que no surti una nova sentència europea el 26 de setembre sobre si és obligatori jurar la Constitució per ser admès com a eurodiputat.

Diana Riba (Esquerra)

Diana Riba és una de les poques membres del grup dels Verds que ha trencat la disciplina de vot i s'ha negat a votar a favor de la conservadora alemanya. L'eurodiputada republicana s'ha mostrat molt crítica amb el fet que Von der Leyen hagi trencat el cordó sanitari amb una part de la ultradreta, com ha fet amb el partit de Giorgia Meloni (Germans d'Itàlia). "No podem tolerar que es plantegi que existeixen extremes dretes més acceptables que unes altres", ha dit en declaracions als mitjans.

També ha carregat contra les polítiques migratòries que ha tirat endavant Von der Leyen, però ha celebrat que hagi volgut comptar amb els Verds per potenciar la indústria verda i les polítiques d'habitatge. "L'estirarem cap a l'esquerra", ha apuntat Riba.

Jaume Asens (Comuns)

Jaume Asens és un altre eurodiputat dissident dels Verds que ha decidit votar en contra de Von der Leyen. També ha criticat les polítiques antiimmigratòries que ha impulsat el seu executiu comunitari i, sobretot, el seu posicionament respecte a la guerra de Gaza. L'ha acusat de ser "còmplice del genocidi" i de causar "milers de morts" amb el desplegament de la reforma migratòria.

Fonts europarlamentàries expliquen a l'ARA que dins el grup dels Verds hi ha hagut molt de debat sobre què votar. S'han tornat a evidenciar les diferències entre els ecologistes del centre d'Europa i els eurodiputats de França, Itàlia o Catalunya, que venen de l'esquerra més tradicional. Tot i això, Asens ha volgut diferenciar el PP de Von der Leyen. "No té res a veure amb la dreta espanyola. [...] Forma part de la dreta democràtica, liberal i antifeixista", ha afirmat l'eurodiputat dels comuns.

Dolors Montserrat (PP)

L'exministra de Sanitat Dolors Montserrat és la cap de la delegació al Parlament Europeu del PP, que comparteix grup parlamentari amb la mateixa Von der Leyen. Tot i que la relació dels populars espanyols amb la conservadora alemanya no ha acabat mai de ser del tot bona, Núñez Feijóo ja va dir en campanya electoral que donarien suport total a la seva candidatura i que, per tant, aquest dijous hi votarien a favor. "És un gran dia", ha celebrat l'eurodiputada catalana.

Montserrat també ha aprofitat la intervenció a l'Eurocambra per reivindicar la defensa de l'estat de dret com "un dels grans valors de la Unió Europea" i ha assegurat que ha demanat a Von der Leyen "aquest compromís". "No pot ser que hi hagi un govern a Europa que amnistiï corruptes i assenyali els mitjans de comunicació que denuncien la corrupció del govern i de l'entorn de Sánchez", ha sentenciat. De fet, el PP sempre ha trobat a faltar un pronunciament més clar de Brussel·les contra l'amnistia i el Procés, cosa que ha tensat les relacions amb Von der Leyen.

Jorge Buxadé i Juan Carlos Girauta (Vox)

Vox formava part en l'anterior legislatura del grup ultradretà Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) i, per tant, Von der Leyen no hi mantenia el cordó sanitari. Ara bé, al fitxar per la família de l'hongarès pro-rus Viktor Orbán, Patriotes per Europeu, la conservadora alemanya no els ha intentat ni convèncer perquè considera que són massa d'extrema dreta. Sigui com sigui, el cap de la delegació de Vox al Parlament Europeu, Jorge Buxadé, ha votat en contra de la seva candidatura.

Buxadé ha defensat que les eleccions europees han dibuixat un "paisatge" diferent de la coalició conservadora, socialdemòcrata i liberal que ha apuntalat Von der Leyen, i ha demanat que el "decreixement de l'esquerra" es "manifesti" en les futures polítiques europees. També s'ha mostrat molt crític amb l'acord dels líders de la UE de proposar una altra vegada la conservadora alemanya, en el qual van participar els dirigents socialdemòcrates Pedro Sánchez i Olaf Scholz: "És un dia trist per a Europa i per als espanyols".