Govern a la contra: com afecta a l'ANC i Òmnium l'arribada d'Illa a la Generalitat?

BarcelonaDurant els anys àlgids del Procés, a les cimeres dels partits independentistes, dues cadires estaven reservades als màxims dirigents de l'ANC i Òmnium, amb qui la col·laboració era total. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i abans Carme Forcadell i Muriel Casals, no faltaven a cap cita. Els últims anys, però, la desunió del moviment independentista va fer que aquestes trobades fossin menys habituals i les entitats, especialment l'Assemblea, molt crítiques amb l'aposta pel diàleg d'ERC amb l'Estat, deixessin de ser-hi convidades i només Junts, Esquerra i la CUP es reunissin de manera puntual i bàsicament per temes antirepressius.

Sigui com sigui, ara serà el primer cop que a la Generalitat hi hagi un govern no independentista en catorze anys. I això tindrà conseqüències en les relacions del nou executiu socialista amb les dues associacions. No econòmiques, perquè ni l'ANC ni Òmnium reben subvencions públiques. Òmnium va renunciar-hi el 2012 i l'Assemblea no n'ha rebut ni n'ha demanat mai des de la seva fundació aquell mateix any. De fet, l'Assemblea va descartar inscriure's al cens d'entitats que treballen per la llengua catalana i que permet que les quotes de soci desgravin a l'IRPF perquè implica entregar dades de socis a l'Agència Tributària estatal.

Però de conseqüències polítiques sí que en tindrà. Tant l'ANC com Òmnium no han amagat el seu malestar amb el pacte d'ERC amb el PSC. L'ANC és la que ha estat més bel·ligerant amb l'arribada de Salvador Illa a la Generalitat. Arran del suport del Jovent Republicà al pacte entre ERC i el PSC, el seu president, Lluís Llach, va fer una piulada per denunciar l'aval dels joves republicans a Illa, a qui va titllar de "feixista". "I donarà el vot a un feixista sense treure's la samarreta. Meravellosa joventut «republicana i d'esquerres»", va escriure en referència al vot favorable de Mar Besses, representant de Jovent Republicà, al líder socialista. Una piulada polèmica que va aixecar una gran polseguera. Mai cap president de l'Assemblea s'havia pronunciat d'una manera tan dura contra el cap de l'executiu.

No ha estat l'únic estirabot del nou president de l'entitat amb l'arribada d'Illa a la presidència de la Generalitat. Tampoc la resta de membres de la nova direcció –als quals s'ha acusat de ser molt pròxims a Junts– han amagat el seu desencís pel suport dels republicans al PSC i per la seva negativa a explorar un acord amb Junts o anar a noves eleccions. Davant del preacord d'ERC amb el PSC, l'Assemblea va fer un comunicat contundent tant amb la direcció de la formació independentista com amb el nou president de la Generalitat:

"La història jutjarà amb severitat els dirigents que han aprovat votar com a president de la Generalitat una persona que va defensar la brutalitat policial de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra pacífics ciutadans el primer d’octubre de 2017 i va donar suport a la intervenció de la Generalitat i la dissolució del Parlament en l’aplicació de l’article 155", afirmava l'entitat al comunicat. Un posicionament que no fa altra cosa que aguditzar el trencament de relacions amb ERC, que ja es va iniciar amb el mandat d'Elisenda Paluzie i que va arribar al seu punt àlgid amb Dolors Feliu a la presidència, però que alhora dinamita tots els ponts d'entesa amb el PSC.

En aquest escenari d'enfrontament obert, ¿com encara l'Assemblea el desembarcament del PSC al Palau de la Generalitat? L'organització mira de treure ferro a la sortida de les forces independentistes del Govern. "Les grans manifestacions de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), la consulta d'Arenys i les posteriors, la gran manifestació del mes de juliol del 2010 contra la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional van ser sota la presidència de José Montilla", remarca Josep Pinyol, coordinador de la comissió d'estratègia i discurs de l'ANC. Així, el dirigent de l'entitat considera que l'arribada del socialisme a la Generalitat pot esperonar el moviment sobiranista aquests pròxims quatre anys. "Els anys vinents es caracteritzaran per noves onades de mobilitzacions independentistes", assegura Pinyol.

Voluntat d'incidència

Òmnium, en la seva línia de treballar pel consens i la unitat, es mostra més mesurada i amb voluntat de buscar ponts d'entesa. Tanmateix, tampoc ha amagat el seu desencís pels resultats de les eleccions i la posterior investidura d'Illa. "Lamentem l’ara ja segura pèrdua d’una presidència i un govern independentistes a la Generalitat. Salvador Illa no era ni és l’opció d’Òmnium Cultural", van manifestar en un comunicat just després de l'acord entre republicans i socialistes.

Malgrat que un executiu socialista al capdavant de la Generalitat no era l'aposta de l'entitat, des de la direcció deixen clar que continuaran exercint "la responsabilitat de fer incidència política" en la defensa de la llengua, la cultura i el país com l'entitat cívico-cultural "amb més base social de Catalunya" amb 180.000 socis. "Així ha passat amb els governs de la Generalitat des del 2010, amb els quals la complicitat política era evident i manifesta. I, evidentment, aquesta voluntat d’incidir políticament continuarà ara, especialment en allò que afecta la llengua, la cultura i el país", reiteren. La demanda d'un referèndum d'autodeterminació continuarà sent un camp de batalla per a l'entitat que lidera Xavier Antich: "No hi haurà normalitat democràtica ni al seu govern fins que no s'abordi la resolució democràtica del conflicte polític". L'aposta del nou govern per girar full al Procés no dibuixa, però, un escenari encoratjador.