La Fiscalia Europea, un òrgan pràcticament desconegut per investigar Begoña Gómez

Brussel·lesLa Fiscalia Europea s'ha convertit en un nou actor de la política espanyola. Hi ha irromput amb força i està intervenint en casos tan mediàtics com el de Begoña Gómez, el de Koldo García o el de Tomás Díaz Ayuso. Ara bé, malgrat que fa dies que protagonitza portades, aquest organisme judicial continua sent un gran desconegut. I no només per a la població en general, sinó també per a la mateixa judicatura espanyola, amb la qual sovint té conflictes de competències.

Quan va néixer i amb quin objectiu?

La finalitat principal de la creació d'un òrgan com el de la Fiscalia Europea, que va entrar en funcionament el juny del 2021, era lluitar contra el frau transnacional de l'impost sobre el valor afegit (IVA) i l'ús indegut dels fons que arribaven de les institucions europees. La Unió Europea calcula que cada any les arques públiques dels estats membres perden uns 140.000 milions d'euros i que, per exemple, el 2015 es van utilitzar incorrectament uns 638 milions de diners del bloc comunitari.

Abans, la competència per investigar aquesta mena de delictes era dels estats membres, però la seva jurisdicció s'acabava a les fronteres estatals i, per tant, veien molt limitada la seva feina. A més, els organismes de la Unió Europea que precedien la Fiscalia Europea, com podien ser l'Oficina de Lluita contra el Frau i, entre d'altres, l'Europol, no podien iniciar diligències d'investigació penal als estats membres.

En quins casos actua?

La Fiscalia Europea, que té seu a Luxemburg, és un organisme independent de la resta d'institucions comunitàries i dels estats membres, i té la potestat d'investigar tots aquells delictes que poden atemptar contra els interessos financers de la Unió Europea. És a dir, tot el que sigui presumpte frau, corrupció i blanqueig de capitals de fons comunitaris, així com el frau transfronterer per l'impost de valor afegit (IVA).

En quins casos ha intervingut?

A l'estat espanyol ja ha participat en tres grans casos mediàtics. El primer va ser el cas de la compra de mascaretes de la Comunitat de Madrid, en el qual va intercedir el germà d'Isabel Díaz Ayuso. Finalment, però, va arxivar l'expedient el març del 2023.

Actualment, està investigant l'adquisició de material sanitari en el marc del cas Koldo, en el qual també és investigat l'exministre José Luis Ábalos, i aquesta setmana la justícia espanyola li ha cedit part de la investigació del cas de Begoña Gómez, la dona del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

A banda dels casos que protagonitzen portades, a finals de l'any passat la Fiscalia Europea tenia actives només a l'estat espanyol 47 investigacions, que presumptament afecten prop de 321,7 milions d'euros. Pel que fa al global de la Unió Europea, l'organisme comunitari manté 1.927 investigacions actives, per uns danys estimats en més de 19.200 milions d'euros.

Quina fiscalia és superior: l'espanyola o l'europea?

La Fiscalia Europea no dona lloc a l'equívoc i assegura que ha d'investigar absolutament tots els casos que puguin afectar fons europeus o el frau transnacional de l'IVA. Per tant, a priori no hi ha cap mena de dubte que la institució comunitària passa per sobre de les estatals. Ara bé, fins ara, el xoc de competències entre la fiscalia espanyola i l'europea ha sigut constant. En el cas del germà de Díaz Ayuso, l'organisme de la Unió Europea va criticar la decisió del fiscal general de l'Estat de dividir la competència entre la Fiscalia Anticorrupció espanyola i la Fiscalia Europea.

De fet, la institució comunitària fins i tot va emetre un comunicat per criticar aquest moviment i va assegurar que "no s'ajustava a la legislació" del bloc. "El reglament estableix una competència preferent per a la Fiscalia Europea", recorda l'organisme judicial de la Unió Europea. Pel que fa al cas Koldo i el de Begoña Gómez, la justícia espanyola ja ha cedit a Luxemburg almenys part de la investigació.

També cal recordar que una vegada la Fiscalia Europea finalitza la seva instrucció, remet les conclusions als tribunals dels estats membres competents i són aquests els responsables de jutjar el cas i dictar sentència. Així doncs, no se n'encarrega el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).