La Fiscalia demana un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa a Serret per l'1-O

BarcelonaLa Fiscalia demana per a l'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret, ara diputada d'ERC al Parlament, un any d'inhabilitació i una multa de 12.000 euros per la seva participació en els preparatius de l'1-O. El ministeri públic, que atribueix a Serret un delicte de desobediència greu, ha fet públic aquest dilluns el seu escrit d'acusació de cara al judici –encara sense data– que se celebrarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on el Tribunal Suprem va enviar la causa el març passat. L'escrit de la Fiscalia confirma una vegada més que l'exconsellera no entrarà a la presó: quan fa un any i mig va tornar de l'exili belga, les tres acusacions –sumant-hi l'Advocacia de l'Estat i Vox– ja van descartar un delicte de malversació de fons públic, que comporta penes de privació de llibertat. Ara el ministeri públic manté l'acusació per desobediència, pel qual ja van ser condemnats en el judici del Procés tres exconsellers: Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En una publicació a Twitter, Serret ha lamentat haver conegut el contingut de l'acusació pels mitjans de comunicació. "I com sempre, la repressió no ens atura", ha afirmat.

Per argumentar la seva acusació, el ministeri públic assegura que Serret "coneixia perfectament la il·legalitat" de diverses decisions que va prendre el Govern del qual era consellera per preparar el referèndum del 2017. L'escrit cita el decret de convocatòria de la votació, "que la totalitat dels integrants del Govern, desatenent novament els requeriments del Tribunal Constitucional i amb ple coneixement de la il·legalitat de la iniciativa, van firmar". I recorda que Serret –així com tots els consellers– van acompanyar el llavors president, Carles Puigdemont, el dia que va fer públiques la data i la pregunta del referèndum. També rememora que els pressupostos d'aquell any van incorporar esmenes per destinar despeses al referèndum i que la totalitat de l'executiu en va avalar el desplegament. En aquest punt, apunta la Fiscalia, Serret i la resta de consellers van rebre un avís del TC. "Aquesta advertència li va ser formulada en termes idèntics en diverses ocasions amb motiu de la suspensió i declaració d'inconstitucionalitat de diferents lleis, decrets i resolucions parlamentàries", afegeix l'escrit, de 12 pàgines.

Dues d'aquestes advertències que Serret va rebre i que la Fiscalia destaca són les suspensions acordades pel TC de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. "L'acusada des de finals de gener de 2016, en execució del pla acordat i plenament conscient de la notòria il·legalitat del seu fer, va intervenir en l'adopció d'algunes de les decisions executives necessàries per garantir la realització il·legal del referèndum", conclou la Fiscalia. L'escrit, però, també repassa alguns fets que Serret no va viure en primera persona. Per exemple, recorda decrets que només van firmar Puigdemont i el llavors vicepresident, Oriol Junqueras, i narra de forma extensa la reestructuració del Govern a mitjans del 2017. Uns canvis que no van afectar Serret, que va ser nomenada el 2016 i va ser destituïda per l'aplicació de l'article 155 a finals de l'any següent. L'acusació de la Fiscalia ha estat ràpidament criticada per Esquerra, partit del qual Serret és portaveu al Parlament i, des de la setmana passada, membre de l'executiva. "És una situació injusta perquè donar la veu a la gent no és cap delicte", ha dit la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, informa Quim Bertomeu.

Per què es descarta la malversació?

Quan Serret va tornar de Brussel·les, el jutge instructor, Pablo Llarena, ja va suggerir que la malversació no tenia fonaments, i les conclusions provisionals de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox ho van refermar. Tot ve donat, bàsicament, per la jurisprudència que va deixar el 2019 la sentència del Procés. Llavors, el Suprem va limitar la malversació als consellers que tenien conselleries vinculades al referèndum, i del departament d'Agricultura, que pilotava Serret, no en va sortir cap despesa per organitzar la votació. Precisament per això l'alt tribunal no va tenir més remei que enviar el judici a Catalunya. Ara l'exconsellera es queda en una situació semblant a la de Vila, Borràs i Mundó, que van ser condemnats a un any i vuit mesos d'inhabilitació i a una multa d'uns 60.000 euros.

En canvi, Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí, tots ells a l'exili, estan en una situació completament diferent. En els casos dels exconsellers, sí que s'acusa els seus departaments –Cultura, Educació i Salut– de gastar-se diners o destinar espais públics a la celebració del referèndum i, per tant, també se'ls requereix per un delicte de malversació. En el cas de l'expresident Puigdemont, s'hi suma un delicte de rebel·lió. L'escrit d'aquest dilluns, en el qual la Fiscalia qualifica els exiliats de "processats rebels", arriba pocs dies després que l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel tornés de Suïssa per declarar davant del Tribunal Suprem. A diferència de Serret, Gabriel ja no va ser processada per malversació el març del 2018, sinó només per desobediència. Com l'exconsellera també pot donar per descartada l'entrada a la presó.