10 preguntes amb resposta sobre la llei d'amnistia

Barcelona / MadridLa llei d'amnistia, pactada pel PSOE amb l'independentisme, ja està registrada al Congrés. La llei per a l'oblit judicial del Procés es començarà a tramitar com a contrapartida del suport a la investidura de Pedro Sánchez. Però quan estarà vigent aquesta amnistia? Es pot aturar? Quins efectes tindrà? Repassem les principals preguntes i respostes que planteja.

Què implicarà l'amnistia?

La llei d'amnistia deixarà sense efecte tots els casos que impliquin responsabilitat penal, administrativa o comptable en la "preparació" o "conseqüències" del 9-N i l'1-O i que s'hagin comès entre l'1 de gener del 2012 –gairebé un any abans que Artur Mas i Oriol Junqueras acordessin engegar la consulta del 2014– i el 13 de novembre del 2023, el dia en què es va registrar la llei al Congrés. Segons els càlculs del PSOE, això empararà 309 independentistes i 73 policies. La llei també eliminarà els antecedents penals dels amnistiats.

Com es tramitarà i quan entrarà en vigor la llei?

La tramitació l'amnistia s'iniciarà presumiblement per la via d'urgència al Congrés, com es va fer amb la reforma del Codi Penal per derogar la sedició. En aquell cas, entre el registre del text i l'aprovació definitiva van passar un mes i dotze dies, però en el cas de l'oblit judicial del Procés els tempos es preveuen més llargs.

El motiu: el PP ha forçat una reforma del reglament del Senat per dilatar-ne el tràmit fins a dos mesos. En cas de ser així, l'aprovació arribaria al febrer, però cal tenir en compte que el mes de gener és període inhàbil. La llum verda definitiva i entrada en vigor de la llei, doncs, podria arribar a allargar-se fins al març o l'abril.

Quin efecte tindran els recursos al TC?

Un cop s'aprovi la llei, el PP ja ha avisat que la impugnarà davant del Tribunal Constitucional (TC). Ho podrà fer mitjançant un recurs d'inconstitucionalitat, per al qual es requereixen 50 diputats o senadors. També podrien presentar-lo cambres o governs autonòmics que es considerin afectats per la norma.

Segons la llei orgànica del Tribunal Constitucional, però, l'admissió a tràmit "no suspendrà la vigència ni l'aplicació de la llei" en cap dels casos. Només se'n podria forçar la suspensió si el recurs fos del govern espanyol, cosa que no es donarà en aquest cas.

La justícia pot frenar l'amnistia?

Els tribunals que hagin dictat sentències sobre el Procés o que tinguin procediments oberts sobre la qüestió seran els encarregats d'aplicar la llei i tindran un termini de dos mesos per fer-ho des de l'entrada en vigor de la norma. Podrien, però, frenar-ne els efectes.

Si presenten una qüestió d'inconstitucionalitat, per exemple, "el procés judicial quedarà suspès fins que el Tribunal Constitucional resolgui definitivament sobre la qüestió", segons la llei del TC. Fins llavors, doncs, no dictarien l'eventual arxivament de les causes obertes. L'aprovació de la llei d'amnistia, això sí, implicarà "l’immediat aixecament de les mesures cautelars" adoptades en aquests casos, com seria la presó preventiva dels exiliats.

Diferent podria ser, per contra, si els tribunals plantegessin una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aclarís si l'amnistia encaixa amb el dret comunitari. Això n'ajornaria l'aplicació i, segons fonts jurídiques, seria Luxemburg qui hauria de dir si les ordres de detenció i d'ingrés a presó seguirien vigents.

Puigdemont i la resta d'exiliats podran tornar automàticament?

En cas que el Tribunal Suprem decidís aplicar directament l'amnistia un cop aprovada, els exiliats podrien tornar a Espanya sense risc de ser detinguts i això, de fet, establiria jurisprudència per a la resta de tribunals. En el cas que, com és esperable, elevés una qüestió d'inconstitucionalitat al TC, el procediment de l'expresident quedaria congelat, però com s'ha dit en el punt anterior, s'aixecarien les mesures cautelars d'ingrés a presó. I si el Suprem opta per anar directament al TJUE, dependrà de Luxemburg. Ara bé, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig ho tenen més de cara que Carles Puigdemont i Marta Rovira, a qui se'ls vincula amb Tsunami Democràtic.

Què passa amb les causes de "terrorisme" dels CDR i Tsunami?

La llei exclou explícitament els casos de terrorisme condemnats per sentència ferma, de manera que no hauria d'afectar a les causes dels CDR i Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional perquè encara no hi ha hagut judici. Ara bé, ERC té dubtes amb si aquests dos casos estan ben lligats a la llei i si els jutges podrien considerar que l'amnistia no els afecta.

Tant Junts com la majoria dels juristes consultats, però, consideren que aquestes causes quedarien igualment emparades per la norma perquè són actes relacionats amb la reivindicació de la independència –compresos a la llei– i perquè no hi ha sentència ferma ara mateix –estan en procés d'investigació–. Des d'Esquerra, per contra, no veuen clara la fórmula pactada entre JxCat i el PSOE.

I amb els casos de 'lawfare' no directament relacionats amb l'1-O?

Tot i la insistència de Junts durant les negociacions, el terme lawfare no s'inclou en el redactat final de la llei i només consta en l'acord polític d'investidura amb el PSOE. La norma, això sí, empara les causes "que no es trobin directament relacionades" amb les votacions i que reuneixin determinades característiques.

Per exemple: els actes amb la intenció de "reivindicar" o "promoure" la independència i els de "divulgació" del Procés, on quedarien emparades les investigacions en marxa sobre l'acció exterior del Govern. També les causes contra aquells que hagin prestat "assessorament, representació o protecció i seguretat als responsables" de promoure la independència, cosa que beneficiaria el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, o l'exconseller Miquel Buch, condemnat per haver posat escorta a l'expresident.

Alhora, queden compromeses les causes relacionades amb desordres públics o atemptat contra l'autoritat, la qual cosa deixa dins de l'amnistia tots els investigats per les mobilitzacions postsentència de l'any 2019.

Els policies de l'1-O quedaran lliures de responsabilitat?

L'amnistia empararà també els policies encausats per les càrregues de l'1-O, ja que incorpora "les actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització" de les votacions del Procés. Però hi ha excepcions: no s'hi inclouran les conductes considerades delictes de tortures o tractes inhumans i degradants.

Es fa difícil concretar quants policies nacionals i guàrdies civils, del total dels 132 investigats, entren en els supòsits de la llei, tot i que el PSOE els xifra en 73. Els experts consultats defensen que, per exemple, no poden ser amnistiats els que van causar lesions vitals, com l'agent que va disparar la pilota de goma que va deixar sense un ull Roger Español.

Junqueras i Puigdemont podran presentar-se a les eleccions?

L'amnistia implicaria llum verda perquè qualsevol condemnat o processat pel Procés fos candidat, però que es puguin presentar a les pròximes catalanes (previstes per al febrer 2025) o a les europees (juny de 2024), per exemple, dependrà de les decisions i terminis amb què treballin els jutges.

Si una hipotètica qüestió d'inconstitucionalitat dels tribunals al TC suspengués l'amnistia, Oriol Junqueras continuaria inhabilitat (fins al 2031), com Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull. Carles Puigdemont, per contra, no està inhabilitat i podria concórrer a unes eleccions.

Què passaria si el TC tombés la llei?

El Tribunal Constitucional acabarà tenint l'última paraula sobre la llei d'amnistia. La seva decisió final podria trigar a arribar mesos o anys, i els efectes d'una eventual anul·lació dependran del que digui la mateixa sentència: si els magistrats consideren que l'amnistia té conseqüències de cara al passat, els jutges que haguessin arxivat les causes vinculades al Procés les haurien de reobrir. Amb tot, el més habitual és que el TC doni a les seves resolucions efectes a futur. Si fos així, els tribunals que encara no haguessin arxivat els seus procediments podrien continuar-los.