La família Sumarroca es querella contra Sánchez-Camacho, Fernández Díaz i Villarejo per l''operació Catalunya'

BarcelonaLa família Sumarroca ha presentat una querella al Tribunal Suprem al considerar-se víctimes de l'anomenada operació Catalunya, segons ha avançat El món i ha confirmat el seu advocat en un comunicat. Els empresaris han pres aquesta decisió mentre són objecte de diverses investigacions obertes des de fa anys a l'Audiència Nacional pel presumpte pagament de comissions irregulars a la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, així com per la presumpta entrega a CDC de comissions en l'anomenada trama del 3%. La querella es presenta després que diversos mitjans hagin publicat una col·lecció de gravacions de l'excomissari de policia José Manuel Villarejo que demostrarien que existia una conxorxa entre alts càrrecs de l'Estat per desprestigiar el moviment independentista català.

La querella es dirigeix contra l'actual senadora del PP Alícia Sánchez-Camacho; l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz; Francisco Martínez, aleshores número dos del ministre del PP; l'ex secretària general del partit María Dolores de Cospedal; el mateix Villarejo, i l'exnúmero dos de la Policia, Eugenio Pino. Els impulsors de la querella, copropietaris d'un dels principals grups constructors de Catalunya, demanen que se'ls investigui pels delictes d'organització criminal, falsedat en document oficial, detencions il·legals, descobriment i revelació de secrets i malversació de cabals públics.

Al text de la querella els demandants relaten que van ser víctimes dels responsables de les anomenades clavegueres de l'Estat pels vincles que tenien amb la família Pujol, “el patriarca del qual es considerava el factòtum del moviment independentista”, i dels quals se sospitava que podrien haver actuat com a testaferros de l'expresident.

En aquest sentit, acusen Sánchez-Camacho d'haver facilitat una "llista negra" a Villarejo en una reunió a casa seva el 6 de novembre del 2012, quan era presidenta del PP català, que contenia noms de persones que calia que fossin investigades i perseguides policialment pels vincles amb l'independentisme. Els demandants afirmen que els seus noms sortien a la llista, i que van provocar la imputació posterior de Carles Sumarroca i el seu fill en el cas Pujol, Petrum i Torredembarra. Segons la querella –que ara el Suprem haurà d'estudiar si admet a tràmit–, l'operació Catalunya “estava orquestrada des de la cúpula del PP i del govern, a qui Villarejo reportava sobre l'avenç o no de les investigacions prospectives que havien iniciat”.

Denúncies mai verificades

L'escrit recull els àudios que constaten que la família Sumarroca va ser assenyalada per Sánchez-Camacho a Villarejo com un dels "objectius a perseguir a finals del 2012", en plena eclosió del moviment independentista. Així, els querellants consideren que els enregistraments i les agendes acrediten com els atacs es van construir "artificialment" amb "denúncies que mai no han estat verificades". Els denunciants parlen de "persecució prospectiva, inventada i premeditada" perquè la família "ha estat representativa i emblema d'un model empresarial familiar d'èxit que ha contribuït al desenvolupament econòmic territorial de Catalunya".

"Amb aquesta voluntat tendenciosa i delictiva de manipular la realitat i condicionar un moment polític, la selecció de la família Sumarroca com a cap de turc no ha estat gratuïta", afegeixen, abans de denunciar que “la investigació ha estat totalment prospectiva i dirigida a persones en concret”. Així, es recullen les anotacions i àudios amb "referències i informacions totalment inventades en alguns casos amb l'objectiu, sembla, de construir un relat de proximitat i connexió amb la família Pujol i Convergència". "Hi ha afirmacions rocambolesques i faltes de tot rigor, com per exemple que Carles Sumarroca va anar a recollir Jordi Pujol a la presó a finals dels anys 60 i que el va acollir a casa seva en aquell moment", apunta l'escrit.