Els experts creuen que la infiltració policial en l'independentisme vulnera drets fonamentals

BarcelonaLa via que ha escollit l'Estat per justificar la infiltració de policies nacionals a organitzacions juvenils independentistes ha sigut agafar-se a l'Estratègia Nacional contra el Terrorisme i considerar l'independentisme un moviment "extremista" i "violent". No ho ha fet en va. Tal com apunta l'advocat penalista Ramon Setó, la llei d'enjudiciament criminal determina en el seu article 282 bis els criteris perquè un agent pugui actuar de manera encoberta, i marca que tot s'ha de fer sota fiscalització judicial i amb unes condicions "molt clares". Ho resumeix l'advocat del col·lectiu Drets Agustí Carles: "L'únic lloc en tot l'ordenament jurídic on està prevista l'actuació de l'agent encobert és per tal d'infiltrar-se en organitzacions criminals, no pas en associacions legals i autoritzades pel mateix ministeri". Parlant de terrorisme i d'extremisme, doncs, en paraules de Setó, s'evita "la tutela judicial". Fins i tot el ministeri de Fernando Grande-Marlaska aplica uns acords del consell de ministres de l'any 1986, que van ser exclusivament aprovats per fer front al terrorisme d'ETA i que tenien més flexibilitat respecte a la llei d'enjudiciament criminal.

Amb tot això sobre la taula, el professor de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Jaria conclou que els motius que esgrimeix el ministeri són "manifestament insuficients". Admet que hi ha "una fina línia" entre els drets fonamentals i la seguretat ciutadana, però afegeix que, llevat dels casos que hi hagi un "comportament delictiu", han de primar els drets fonamentals. Hi coincideix l'analista de seguretat Jofre Montoto: "Res apunta que aquestes organitzacions es radicalitzin. Cap d'aquestes organitzacions ha fet servir la violència. Les argumentacions no s'aguanten per enlloc", afirma. Per a Montoto, la policia s'està "inventant una ideologia" que les entitats no tenen.

En aquest sentit, Jaria apunta que l'operatiu "s'emmarca més en el control de la discrepància política que en la lluita contra el terrorisme". Carles se suma a aquest argument assenyalant que de moment cap de les infiltracions ha derivat en una causa judicialitzada contra aquestes entitats, que en els seus objectius fundacionals "no hi ha cap activitat delictiva". "Només han obtingut informació política, d'estratègia, per desactivar l'independentisme. De fet, estem en el mateix cas que Pegasus i el Catalangate", argumenta, alhora, Setó. Sobretot els experts alerten de la perillositat de posar en el mateix sac els moviments socials i la militància política i el terrorisme. Carles avisa que la concepció "d'extremisme excloent i violent" s'ha encunyat en els últims anys pels cossos de seguretat per referir-se, per damunt de tot, al jihadisme. A més, explica Montoto, dins de l'independentisme només hi ha "un o dos" moviments identitaris, que són gairebé residuals.

Vulneració de drets

El fet d'infiltrar-se en una entitat sense una motivació molt clara, per als experts, condueix directament al terreny de la vulneració de drets fonamentals. "Aquest tipus d'accions poden vulnerar particularment el dret a l'associació", diu Jaria. En aquesta línia, Setó també assenyala cap a una vulneració del dret a la intimitat, tot i que Jaria apunta que en aquest cas s'escauria més parlar d'afectació –"una traïció de la confiança legítima"– que de vulneració. Pel camí, els experts assenyalen altres drets que poden haver quedat en risc com el pluralisme polític o el pensament polític.