Espanya vol garantir que la demanda del català a la UE no s'escampi per Europa

LuxemburgEl Consell d'Afers Generals d'aquest dimarts a Luxemburg havia de ser la segona gran oportunitat d'Espanya per aconseguir l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la Unió Europea, però les negociacions continuen encallades i res fa pensar que aquest reconeixement s'aprovi abans del termini màxim en què Pedro Sánchez pot ser investit, el 27 de novembre. De fet, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha anunciat que tot just ara començaran a fer "circular" una proposta amb més informació sobre les implicacions econòmiques i legals de les iniciatives, tal com demanen des de fa més d'un mes la majoria dels estats membres.

Aquest document, més enllà de qüestions pressupostàries i jurídiques, insistirà en "l'especificitat" del reconeixement del qual gaudeixen el català, el gallec i l'euskera a la Constitució espanyola, en què es recullen com a idiomes cooficials en els seus respectius territoris. "És un cas únic dins de la Unió Europea", ha insistit Albares. D'aquesta manera, el govern vol blindar que cap altra llengua minoritzada del bloc comunitari assoleixi el mateix reconeixement que el català de forma "automàtica" i tranquil·litzar el temor d'alguns estats membres que algunes comunitats lingüístiques dins de les seves frontereres surtin a reivindicar l'oficialitat a la UE.

Tot i que el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que "s'ha avançat", diferents fonts diplomàtiques criticaven a l'ARA que no havien rebut prou informació sobre la proposta espanyola poques hores abans de la reunió. "No tenim res de res", es queixava una diplomàtica. De fet, la discussió sobre l'oficialitat del català ha durat uns vint-i-cinc minuts i només han parlat dotze ministres, i Albares ha marxat a correcuita a Brussel·les per comparèixer al Parlament Europeu per presentar les prioritats de la presidència d'Espanya del Consell de la UE. Tampoc no s'ha creat cap grup de treball o de negociació sobre aquesta qüestió concreta, tal com havia promès el govern espanyol.

D'altra banda, Albares ha explicat que farà oficial la proposta de la Moncloa de pagar les despeses d'interpretació i traducció del català, el gallec i l'euskera, i ha avançat que Espanya ha demanat un informe a la Comissió Europea per saber quin és el cost exacte. En tot cas, el ministre d'Exteriors ha dit que ja té una estimació sobre el pressupost que es necessitaria i que "Espanya ho pot assumir sense problemes". També ha remarcat que seria fàcil trobar professionals preparats per les tres llengües, no com va passar amb l'irlandès, i ha recordat que el català compta amb uns 10 milions de parlants, més que la majoria dels 24 idiomes oficiales a la UE.

Les recances d'alguns estats

Cap estat membre veta la proposta d'Espanya ni tampoc s'hi oposa frontalment. Això sí, alguns ministres d'Exteriors europeus han tornat a expressar els seus recels, especialment pel que fa a les presses que té de cop i volta Madrid i el context geopolític actual, en plena guerra d'Ucraïna i d'Israel i Palestina. El titular d'Exteriors de Letònia, Krišjānis Kariņš, ha dit que no creu "que el nombre de llengües oficials de la UE s'ampliï ara mateix" perquè considera que no és "el tema prioritari" a hores d'ara. Al seu torn, el ministre d'Assumptes Europeus finlandès, Anders Adlercreutz, ha apuntat que la majoria d'estats tenen dubtes i ha retret al govern espanyol que en l'últim Consell de la UE l'oficialitat del català es "debatés molt de pressa, sense cap preparació ni cap presentació del que podia implicar".

Tot i que el Consell d'aquest dimarts no ha suposat cap pas endavant per l'oficialitat del català, Junts ha assegurat en un comunicat enviat a la premsa que constata que "s'han produït avenços". Ara bé, també ha advertit al govern espanyol que està en "temps de descompte" i l'ha instat a "intensificar els esforços diplomàtics". De fet, la pròxima i última oportunitat d'Espanya per vèncer els recels de la resta d'estats membres abans que s'acabi el termini màxim (27 de novembre) perquè Pedro Sánchez pugui ser investit és el Consell del 15 de novembre.

Cal recordar que l'oficialitat del català a la UE a hores d'ara és una condició de Junts al PSOE a canvi del seu suport a la potencial investidura del dirigent socialista. La formació postconvergent avisa que "caldria anunciar una data per l'aprovació definitiva de l'oficialitat del català" al grup europeu. Tanmateix, tenint en compte el ritme en què avancen les negociacions, res fa pensar que en la trobada ministerial del 15 novembre es prengui una decisió. "Això va per llarg", pronostica una font diplomàtica.